Un estudi mundial revela que les persones Lgbtqia+ tenen el doble de risc de patir problemes de salut mental
Els investigadors del Clínic-Idibaps han realitzat un metanàlisi que agrupa 398 treballs sobre el tema
I a més: Espanya aprova en polítiques de Salut Mental, però lluny de l'excel·lent
Un estudi mundial i promogut per la Fundació de Recerca Clínic Barcelona-Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) revela les diferències de tractament en salut mental de les persones Lgbtqia+ en comparació amb les cisgènere i també dins del col·lectiu. Fins ara, l'evidència en salut mental d'aquestes persones mostrava que estava fragmentada en problemes o poblacions concretes.
Aquest nou treball, realitzat després d'un metanàlisi que agrupa 398 estudis sobre el tema i amb la participació de gairebé 500.000 persones del col·lectiu, conclou que existeixen desigualtats sustentades per evidència científica d'alta credibilitat, especialment pel que fa a la depressió, la conducta suïcida i els símptomes relacionats amb els trastorns de la conducta alimentària.
El cap de grup de l'Idibaps i director de l'Institut de Neurociències del Clínic, Eduard Vieta, ha assegurat durant la presentació de l'estudi aquest dilluns que és el "més gran" que mai s'ha realitzat de salut mental en persones Lgbtqia+. Els investigadors han analitzat els motius pels quals demanen ajuda en salut mental, els problemes que representen, la comparativa amb persones cisgènere i les diferències dins del col·lectiu, tot això amb "implicacions en l'àmbit de la ciència, la salut i el social".
Doble de risc en trastorns depressius
Vincenzo Oliva, líder de l'estudi i investigador de l'Idibaps, ha incidit que qualsevol tipus de discriminació en àmbits diversos pot tenir "un impacte molt fort en salut mental". En paral·lel a la situació legal de nombrosos països del món que penalitzen les relacions sexuals consentides entre persones del mateix sexe, també cal tenir en compte aquells llocs on tot i els drets i proteccions vigents pot haver-hi "assetjament, discriminació i violència".
L'estudi, publicat a World Psychiatry, compara la presència de trastorns mentals, símptomes, conductes suïcides i autolesions i l'accés a l'atenció psiquiàtrica entre persones Lgbtqia+ i cisgènere. "Les majors desigualtats afecten diversos àmbits de la salut mental, sobretot depressió i ansietat, conductes suïcides i autolesions i alimentació i imatge corporal", ha explicat Oliva, i algunes d'elles des de l'adolescència.
![Jornada de salud mental de Sant Joan de Déu.](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/158164.jpg?p=w:1706\/h:960&h=JcMP2ulh"])
Pel que fa als trastorns depressius, les persones lesbianes, gais i bisexuals, tant adolescents com adultes, tenen "el doble de risc" respecte a les cisgènere. Pel que fa als intents de suïcidi, el perill és 2,5 vegades superior. Per la seva banda, els adolescents gais són els que pateixen més conductes alimentàries de risc. Al mateix temps, les desigualtats no són homogènies dins del col·lectiu Lgtbqia+, ja que les persones bisexuals presenten més simptomatologia ansiosa i un risc més gran d'autolesions no suïcides que les persones lesbianes o gais.
Tot això, indicis per fer aflorar una "necessitat important de prevenció, detecció i atenció de les persones amb un risc més gran. Això permet als psiquiatres, serveis i professionals prestar més atenció a aquests problemes". Ha afegit el líder de l'estudi.
El 50% del col·lectiu, exclòs
Giovanna Fico, investigadora de l'Idibaps i psiquiatra del Servei de Psiquiatria i Psicologia del Clínic, ha posat en evidència que no s'aconsegueix atendre totes les persones que ho necessiten. De fet, s'estima que "menys de la meitat de les persones Lgbtqia+ reben atenció en salut mental en comparació entre les que ho necessiten".
En aquest sentit, "la bretxa de tractament és encara més gran en Psiquiatria que en la sanitat en general". Així mateix, Fico ha reflexionat sobre els estudis disponibles, ja que la majoria són a Nord-amèrica i Europa, per la qual cosa "hi ha altres coses que no apareixen en aquestes investigacions, on hi ha més necessitat".
A més, els investigadors han apuntat que hi ha barreres en el tractament, algunes d'elles clíniques, per la qual cosa promouen una millor formació dels professionals sanitaris per ajudar que les experiències negatives percebudes per les persones del col·lectiu no es repeteixin. Fico ha plantejat que el sistema sanitari pogués recollir, sempre que hi accedeixin els pacients, incorporar la variable d'orientació sexual o gènere, especialment en centres de salut mental per millorar-ne l'abordatge. De fet, és una cosa que ja passa en països anglosaxons, com la raça, perquè no fer-ho es veu com un tipus de discriminació, tal com ha assenyalat Vieta.
