Un informe constata el 'sorpasso' de l'actuació per davant dels canvis legals en la reforma sanitària de Catalunya
El document de 2025 de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern ho relaciona amb una "pèrdua de confiança en les solucions normatives de format clàssic"
I a més: Catalunya allargarà un any més la prova pilot de reforma de l'Atenció Primària
La reforma sanitària a Catalunya, protagonista a l'Informe Autogovern 2025 que elabora l'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA), centre de recerca en autogovern vinculat al Govern de la Generalitat. En l'àmbit de sanitat, l'apartat del qual ha analitzat César Cierco, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Lleida, el document constata que la reforma és "consubstancial a qualsevol servei públic i és en essència mateixa l'Administració".
Cierco ha assegurat que avui dia la convicció de la seva "imperiosa necessitat" en sanitat és encara més aguda i s'acumulen els senyals d'alerta: des del malestar dels professionals sanitaris fins a l'augment de la recerca d'una cobertura privada addicional.
Tot plegat, "símptomes que acceleren la recerca de solucions per part del poder públic fins al punt que s'està produint un cert sorpasso entre la reforma legal i la seva aplicació administrativa, cosa que no pot deixar de sorprendre des del moment en què revela, encara que després no es reconegui obertament, una pèrdua de confiança en les solucions normatives de format clàssic", sosté el catedràtic.
Actuació immediata i accions locals
Igualment, Cierco atribueix aquesta tendència també a la "incomprensió dels experts davant la manca d'intervenció sobre les dolències del model sanitari actual que estan perfectament diagnosticades". Al seu parer, l'agenda de reforma concedeix molt protagonisme a l'actuació immediata, "com si volgués llançar un missatge de canvi, aquí i ara, perceptible per a la ciutadania i els actors sanitaris".
A més de la determinació per fer alguna cosa tangible, el catedràtic de Dret Administratiu aprecia l'aposta per accions locals, "microintervencions adaptades a cada àrea geogràfica, i, en la mateixa línia, per les fórmules organitzatives 'toves' o 'fluïdes' que no requereixen una formalització rígida i que poden anar canviant amb rapidesa en funció de l'entorn".
Cairos, emblema de la reforma
Cierco reconeix que una part substancial de la reforma actual del sistema sanitari es concentra en els canvis organitzatius i de gestió que no necessiten una intervenció legal específica. El màxim emblema de la reforma sanitària de Catalunya és la creació i actuació del Comitè d’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa i Sostenibilitat del Sistema de Salut (Cairos), l'encàrrec del qual és "nítidament executiu".
Fins ara, "la paradoxa recau en el fet que, havent-se identificat els dèficits i existint consens en relació amb la manera de compensar-los, la seva implantació encalla una vegada i una altra. La missió del Cairos és trobar la tecla del trànsit al concret". El catedràtic esmenta alguns dels avenços i canvis vinculats al Cairos més destacats, com la creació de centres de salut integral de referència (CSIR) o les àrees integrades de salut (AIS).
![El presidente de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa.](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/87543.jpg?p=w:1706\/h:960&h=-mqrCMpr"])
Per al catedràtic, l'objectiu d'avançar en la integració territorial de serveis sanitaris amb el propòsit de donar una resposta més coordinada i eficient a situacions com la cronicitat i l'envelliment, i de trencar la situació d'aïllament en què solen estar instal·lats els hospitals, és "un dels principals desafiaments de la sanitat moderna".
Cierco conclou que la meta se situa en "l'atenció integral efectiva de les persones ateses per ambdós serveis" perquè "els problemes de salut no s'han d'interpretar ni tractar com compartiments estancs, aliens a la conjuntura familiar i social del pacient", on la recentment creada Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya jugarà un paper fonamental.
Per la seva banda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va prendre la paraula al final de la presentació de l'informe aquest dimarts i va valorar la importància de l'autogovern en àmbits com la sanitat, l'habitatge, l'educació o Europa, entre d'altres. "Volem el màxim autogovern, per exercir les competències amb rigor, responsabilitat i sentit de país", va afirmar.
