Pluja d'esmenes a la llei de memòria democràtica catalana: de les víctimes de salut sexual a les dades sanitàries
PSC, Junts, Esquerra, Comuns i la CUP fan una vintena d'aportacions durant la tramitació del Projecte
El projecte de llei de memòria democràtica en tramitació al Parlament de Catalunya rep una vintena d'esmenes amb contingut sanitari. La iniciativa, actualment en curs, ha recollit 25 esmenes, segons consta al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, de PSC, Junts, Esquerra, Comuns i la CUP.
Les aportacions se centren en la composició d'equips i comissions per incorporar professionals mèdics i psicològics; documentació sanitària, de maternitats i adopcions; atenció i acompanyament psicosocial a les víctimes; i destrucció d'infraestructures sanitàries. També aborden la repressió en l'àmbit de la salut sexual, reproductiva i mental de les dones; discriminació per malaltia, discapacitat i psiquiatrizació; accés a recursos de salut mental i física a la xarxa pública; i normativa sanitària en exhumacions.
Comissions amb sanitaris
Tant la CUP com Comuns coincideixen a proposar que la Comissió Tècnica de Memòria Democràtica estigui formada per professionals amb formació en Medicina i Psicologia, mentre que el segon grup parlamentari també demana que la unitat específica per a la localització i identificació de persones desaparegudes compti amb personal expert en aquestes matèries.
La formació morada, la CUP, ERC i Junts demanen que la documentació d'institucions privades que ofereixin serveis sanitaris, especialment els relacionats amb naixements, maternitats i adopcions, passi a formar part del Patrimoni Documental de Catalunya i tingui consideració de documentació pública per afavorir les investigacions.
D'altra banda, les quatre formacions introdueixen esmenes idèntiques o molt similars per reconèixer com a víctimes les dones que van patir violència, discriminació o repressió en l'àmbit de la salut sexual, reproductiva i mental.
Acompanyament psicosocial
Els Comuns i la CUP tornen a alinear-se per proposar la creació d'oficines d'atenció i assistència a les víctimes que ofereixin un servei d'acompanyament psicosocial prestat per professionals de la Psicologia i de la història per mitigar els impactes emocionals derivats de rememorar les violacions de drets humans.
Els anticapitalistes també han incidit en reconèixer l'afectació sobre la població que va patir la destrucció d'infraestructures civils, esmentant explícitament els hospitals, a causa dels bombardejos.
El PSC ha presentat dues esmenes. Una d'elles és reconèixer les persones represaliades per la seva malaltia o diversitat funcional o discapacitat i incloure les víctimes de malalties infeccioses que van patir seqüeles físiques o psíquiques perquè les autoritats van ocultar informació i les van deixar sense tractament ni suport mèdic (també ERC presenta la seva pròpia en aquest sentit). La segona és que l'Administració de la Generalitat haurà de supervisar les intervencions, com l'obertura de fosses, per vetllar perquè s'apliqui la corresponent normativa sanitària.
Finalment, ERC, Comuns i CUP proposen garantir l'accés a recursos especialitzats de la xarxa de salut pública per a aquelles persones que hagin patit un deteriorament en la seva salut física o mental com a conseqüència de la privació de llibertat i del trauma intergeneracional.
