Catalunya avança cap a una nova cultura de salut mental per "comprendre el malestar emocional"
La nova campanya de la Generalitat amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental promou ser més "conscients, empàtics i assertius"
I a més: La falta d'accés a un habitatge, un problema de salut pública que agreuja patologies físiques i mentals: "És devastador"
La Generalitat de Catalunya impulsa una nova campanya institucional per conscienciar i ser precisos quan es parla de salut mental. Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra cada 10 d'octubre, aquest divendres el Govern ha anunciat una nova iniciativa sota el lema 'Comprendre el malestar emocional també és cuidar la salut mental'. La directora del Pacte Nacional de Salut Mental, Laira Arnal, ha incidit que aquesta mesura té l'objectiu d'"una cultura i constructe social en què es parli de salut mental amb més consciència".
La iniciativa parteix de la premissa que cada cop es parla més de salut mental, però no sempre les persones saben interpretar el que senten. En els darrers anys, la salut mental ha deixat de ser un "tema tabú" i ha entrat de ple a la conversa social. "Això és un gran avanç, però parlar més també ens planteja un nou repte: fer-ho amb precisió", recorda la campanya.
En aquest sentit, es posa de relleu que a vegades quan s'expliquen els sentiments, no es troben les paraules adequades i això pot portar a "acabar confonent un malestar amb un trastorn o un problema de salut mental". Per això, la campanya s'inspira en els mots encreuats per identificar d'una "manera més conscient, empàtica i assertiva" les paraules en el seu context. Així mateix, la mesura ha puntualitzat que viure situacions de malestar emocional és part d'un procés natural i inevitable, i en ocasions pot requerir suport especialitzat. "És necessari que la societat tingui consciència individual per poder establir la base del compromís i l'acció comunitària", finalitza el vídeo que l'acompanya.
Abordatge de la salut mental
Arnal, que fa un any que està al capdavant del Pacte Nacional de Salut Mental després d'agafar el relleu del Govern de Pere Aragonès i la tasca de Magda Casamitjana, ha assegurat que la campanya convida a parlar amb "més precisió, perquè si no caiem en el risc de banalitzar". La iniciativa ajuda a "conèixer-nos millor, expressar-nos millor i saber quan cal rebre ajuda o donar-ne. És una campanya de conscienciació primer individual i després col·lectiva, que necessita un aprenentatge continu i que tots els agents que sou aquí presents hi participeu", ha manifestat davant dels assistents a l'acte al Palau de la Generalitat.
Tres anys després de la creació del Pacte Nacional de Salut Mental, Arnal ha assenyalat que ara es treballa per implementar un model "integral, integrat i comunitari" que sigui "més participatiu, equitatiu, accessible, es centri en els drets de les persones i desenvolupi solucions a la ciutadania".
Aprenentatge de la pandèmia
Després de dues taules rodones sobre la salut mental comunitària infantil i juvenil, en què ha participat la directora general de Planificació en Salut, Aina Plaza, i una altra sobre la salut mental comunitària i drets, participació i capacitat jurídica, ha pres la paraula el president de la Generalitat, Salvador Illa. El cap del Govern ha recordat les seves vivències al capdavant del Ministeri de Sanitat quan va irrompre la pandèmia de la Covid-19, que va provocar que la salut mental deixés d'estar invisibilitzada per passar al centre. "Va ser un punt d'inflexió. Hem avançat en molts aspectes, però queda molt camí per recórrer", ha emfasitzat.
"La salut mental és un repte de país i majúscul", ha afegit Illa, en què han d'actuar el sistema sanitari, educatiu, serveis socials, empreses, conjunt d'administracions públiques, famílies i ciutadania. El president de la Generalitat ha apuntat a la importància d'avançar cap a un model centrat en les persones i els seus drets que tingui en compte l'àmbit comunitari, que es reforça amb la inversió de 25 milions d'euros en tres anys per al Pacte.
Però a la salut mental no se li pot donar una "resposta exclusivament sanitària", ha remarcat Illa. Per això també importen les polítiques estructurals en matèria de dependència, amb mesures com el Pla CURA, l'accés a l'habitatge o polítiques destinades a les persones sense llar. "La salut mental és atenció sanitària, social i una qüestió d'humanisme i valors", ha destacat, agraint a l'anterior Executiu la seva implicació en aquesta qüestió. "M'he pres la salut mental molt seriosament i el que va iniciar el Govern Aragonès està donant els seus fruits", ha conclòs Illa.
