La Genètica s'implanta a dues velocitats al SNS amb set autonomies avançades als plans de Sanitat: "No esperarem"
Fonts autonòmiques estimen que l'especialitat podria estar creada tot just d'aquí a un parell d'anys
Les especialitats de Genètica Mèdica i Genètica de Laboratori continuen el seu camí per obrir-se pas dins del Sistema Nacional de Salut (SNS). El termini d'audiència pública al qual estaven sotmesos els projectes del Reial Decret que estableixen aquestes especialitats ha finalitzat fa pocs dies, però encara queden passos per fer dins d'aquest procés.
Fins ara, Andalusia, Navarra, Regió de Múrcia i Madrid són les comunitats que compten amb una categoria estatutària dins dels seus sistemes autonòmics de salut, mentre que, recentment, Castella-la Manxa, País Basc i Balears avancen en aquest procediment, tot i que encara no existeix l'especialitat, rumb a la classificació professional.
"No volem esperar més, ja hem esperat moltíssim temps", assenyalen fonts autonòmiques que posen en valor la creació de la categoria per "reforçar" la cartera de serveis. "La Genètica ja no és el futur, és el present dels nostres serveis de salut, estem parlant de Medicina de Precisió i per això necessitem la Genètica, clarament", afegeixen.
Categoria estatutària als serveis
Des dels serveis autonòmics defensen que ja compten amb professionals formats en Genètica, amb la qual cosa, mentre no estigui creada la categoria "no tenen cap tipus de perspectiva professional". "No estan ni enquadrats en cap categoria, no poden presentar-se a una OPE per ser fixos, no poden moure's d'hospital", assenyalen com a limitacions, per això, "és una demanda tant assistencial com professional".
Tot i que des del Ministeri de Sanitat el procés per a la integració de totes dues especialitats en la Formació Sanitària Especialitzada (FSE) avança, les autonomies tenen clar que trigarà com a mínim "dos anys", en el cas que tot vagi bé, per això la importància de categoritzar els seus professionals.
"Li donem un valor estratègic i precisament perquè li donem aquest valor central, fem el pas de crear la categoria", asseguren a aquest diari, ja que és un pas que poden fer jurídicament. "Ens encantaria tenir l'especialitat creada perquè així seria professió sanitària, amb una sèrie de conseqüències retributives, però el que volem és que el ministeri segueixi endavant", emfatitzen.
![Fachada del Ministerio de Sanidad.](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/97728.jpg?p=w:1706\/h:960&h=d9yb-3TJ"])
Evolució en la creació de la categoria estatutària
La primera comunitat a comptar amb aquesta categoria estatutària va ser Andalusia, que el 2009 va oficialitzar la creació de facultatiu/iva de Genètica Clínica en l'àmbit de l'atenció especialitzada dels centres i de les institucions sanitàries del Servei Andalús de Salut (SAS) per atendre, principalment, malalties de base genètica o el risc de patir-les; regular funcions, requisits d'accés, plantilla orgànica i retribucions, així com establir el procediment d'integració directa en aquesta categoria.
En un altre extrem, la regió que recentment ha fet passos en aquest sentit és Castella-la Manxa, que treballa en la creació del Genetista de Laboratori, amb l'objectiu d'adaptar els perfils a l'evolució tecnològica i científica que es produeix en l'àmbit sanitari.
A Navarra, la denominació que rep és d'Assessoria Genètica, creada el 2024. Aquest perfil "contribueix a que afectats i familiars sàpiguen interpretar els resultats de les anàlisis genètiques amb un procés comunicatiu destinat a comprendre i adaptar-se a les implicacions mèdiques i psicològiques de les malalties genètiques". Fonts del Departament de Salut del Govern navarrès han destacat que l'existència d'aquesta figura optimitza la "eficiència en aquest sentit de manera anàloga a com es fa en altres països", tant europeus com americans, ressaltant-ne la importància.
