La carn que va arribar tèbia: cadena de fred, seguretat alimentària i l'informe que va desbloquejar una reclamació
Comptar amb un pèrit veterinari especialitzat permet valorar si el dany en el menjar és comercial, sanitari o mixt
I a més: La història clínica, escut veterinari davant la incidència sanitària: "No obviar-la ni en les actuacions rutinàries"
Un restaurant va rebre una comanda de carn refrigerada per a un esdeveniment corporatiu. La mercaderia va arribar dins del termini, l'albarà estava signat i l'embalatge exterior semblava correcte. No obstant això, en obrir les caixes, el responsable de cuina va detectar una olor anòmala, un exsudat excessiu i una temperatura superior a l'esperada. El proveïdor defensava que el producte havia sortit en perfecte estat. El transportista al·legava que el trajecte havia estat curt. El restaurant va rebutjar la partida i va reclamar el cost del producte, la pèrdua del servei i el dany reputacional. La discussió va acabar en un informe de peritatge veterinari.
Els aliments d'origen animal plantegen una particularitat: el dany no sempre és visible de manera immediata, però pot tenir implicacions econòmiques i sanitàries. Carn, peix, llet, ous o productes preparats depenen de condicions de conservació, traçabilitat, higiene i temps. Quan falla un d'aquests baules, la pregunta clau no és només quant val la mercaderia, sinó si l'aliment manté condicions de seguretat i qui va poder contribuir al deteriorament.
El pèrit veterinari va començar revisant la documentació. Va analitzar lot, data de sacrifici o processament, etiquetatge, temperatura declarada, albarans, registre de l'equip frigorífic, ruta del transport, hora de càrrega, hora de lliurament i condicions de recepció. També va sol·licitar fotografies preses pel restaurant i va verificar si existia una mesura de temperatura en el moment de la descàrrega. Aquest punt era essencial: una percepció subjectiva de “producte tèbi” no equival a una prova robusta si no s'acompanya de dades.
El registre del camió va aportar una pista rellevant. Durant el trajecte constaven oscil·lacions de temperatura, amb un tram per sobre del rang previst. El transportista va explicar que s'havia produït una aturada per a una altra entrega i que la porta va romandre oberta més temps de l'habitual. L'informe no es va limitar a assenyalar aquesta incidència; va valorar si la durada, el tipus de producte i l'estat observat eren compatibles amb una pèrdua de qualitat i un possible risc higiènic-sanitari.
En seguretat alimentària, no tot incompliment té la mateixa gravetat. Un producte pot ser comercialment defectuós sense ser perillós, o pot presentar una alteració que aconselli la seva retirada encara que no existeixi encara una intoxicació. El pèrit veterinari va diferenciar alteració organolèptica, manca de conformitat i possible risc sanitari. Per a això va tenir en compte olor, textura, exsudat, temperatura, vida útil, envàs, temps transcorregut i possibilitat d'anàlisi microbiològica.
La presa de mostres va ser un altre punt crític. Part de la mercaderia ja s'havia destruït per decisió del restaurant, sense conservar mostra testimoni. Aquesta actuació era comprensible des de la lògica d'evitar el consum, però dificultava l'anàlisi posterior. El dictamen va explicar que, quan existeix una reclamació alimentària, convé immobilitzar producte, conservar-lo en condicions adequades, fotografiar-lo, registrar temperatures i, si escau, prendre mostres amb cadena de custòdia. La destrucció immediata pot protegir el consumidor, però debilita la prova.
Tot i aquesta limitació, l'informe va aconseguir reconstruir el cas. La documentació de transport mostrava una incidència tèrmica. Les fotografies eren coherents amb deteriorament. La recepció s'havia comunicat de manera immediata. El restaurant havia actuat de manera prudent en no servir el producte. La conclusió va ser que existien indicis suficients per relacionar la pèrdua de conformitat de la carn amb una ruptura parcial de la cadena de fred durant el transport, encara que no es podia afirmar amb certesa microbiològica el nivell exacte de contaminació per manca de mostra analítica.
El valor de l'informe va ser pràctic. Va permetre a les parts separar conceptes: cost de producte no apte per al servei, despeses associades al reemplaçament urgent, lucre cessant discutible i dany reputacional de difícil acreditació. L'asseguradora va acceptar part de la reclamació en disposar d'una explicació tècnica i no només de posicions enfrontades.
Aquest cas il·lustra per què el peritatge veterinari en aliments d'origen animal és una eina de salut pública i de gestió empresarial. El veterinari no només treballa amb animals vius; també té competències en higiene, seguretat alimentària, traçabilitat i control de productes d'origen animal. Aquesta mirada és especialment útil quan conflueixen transport, distribució, hostaleria i assegurances.
També mostra la importància dels procediments interns. Un restaurant, un proveïdor o un operador logístic han de saber què fer davant una incidència: mesurar, documentar, immobilitzar, comunicar i conservar evidència. La rapidesa evita riscos; el mètode permet reclamar.
La connexió One Health apareix amb claredat. Un problema de temperatura en un producte carni pot afectar l'economia d'una empresa, la salut dels consumidors i la confiança en la cadena alimentària. La prevenció i la prova tècnica formen part del mateix sistema.
El dictamen també va proposar millores en la recepció de mercaderies. Va recomanar que el restaurant registrés temperatura amb termòmetre calibrat en entregues sensibles, que fotografiés l'estat del producte abans de moure'l i que deixés constància escrita immediata de qualsevol incidència. Aquestes mesures no només serveixen per reclamar; també protegeixen el consumidor i redueixen la possibilitat que un aliment dubtós entri a cuina.
Per al transportista, l'informe va suggerir revisar rutes amb entregues múltiples. Obrir portes a cada parada pot semblar irrellevant, però en productes peribles els minuts importen. La temperatura de l'aire, el volum de càrrega, la freqüència d'obertura i la col·locació de les caixes influeixen en l'estabilitat del producte. El registre gràfic de l'equip de fred s'ha d'interpretar juntament amb l'operativa real.
El cas va posar de manifest que la seguretat alimentària es decideix en gestos molt concrets. Un albarà signat sense reserva, una mostra no conservada o una temperatura no anotada poden canviar el desenllaç d'una reclamació. La prevenció jurídica comença moltes vegades al moll de descàrrega.
La peça també permetia explicar al lector sanitari una idea essencial: la seguretat alimentària no acaba a la indústria. El darrer tram, des del transport fins a la recepció, pot ser suficient per comprometre la qualitat. Per això, l'informe del pèrit veterinari funciona com a pont entre salut pública, logística i responsabilitat civil.
Des de PERIVET elaborem informes en reclamacions sobre aliments d'origen animal, cadena de fred, traçabilitat, alteració de producte i possibles riscos higiènic-sanitaris. Comptar amb un pèrit veterinari especialitzat permet valorar si el dany és comercial, sanitari o mixt, i si existeix nexe tècnic amb transport, emmagatzematge o manipulació. El nostre equip de pèrits veterinaris aporta peritatge veterinari rigorós per a empreses alimentàries, asseguradores, hostaleria i despatxos jurídics.
María Fernández, Directora Veterinària a Perivet. Graduada en Veterinària per la Universitat Complutense de Madrid, Doctora (PhD) en Veterinària per la Universitat Complutense de Madrid, Experta universitària en Peritatge veterinari per la Universitat Camilo José Cela