Nous biomarcadors en sang obren la via per predir recaigudes en càncer de mama
Un estudi analitza les modificacions epigenètiques de les cèl·lules tumorals i obre una nova via per millorar el seguiment i tractament de les pacients
I a més: L'Oncologia espanyola, llesta per incorporar el nou fàrmac que redueix un 50% les recaigudes en càncer de mama
El càncer de mama deixa senyals a les cèl·lules que poden revelar com evoluciona la malaltia i quines possibilitats hi ha que torni a aparèixer. I és que a partir d'una anàlisi de sang, s'han identificat senyals moleculars relacionades amb aquest escenari. Així, un equip d'investigadors ha descobert que determinats canvis en les proteïnes que organitzen l'ADN permeten identificar característiques relacionades amb la agressivitat del tumor i anticipar el risc de recaiguda. El descobriment obre una nova via per millorar el seguiment de les pacients i avançar cap a tractaments més personalitzats.
La recerca, publicada a Nature, analitza com les diferències entre les cèl·lules d'un mateix tumor poden aportar informació sobre la seva evolució. Els científics van estudiar tumors de mama de tipus luminal, un dels més freqüents, que sol presentar receptors hormonals. El treball demostra que no totes les cèl·lules d'un tumor es comporten igual i que algunes presenten característiques relacionades amb una major capacitat per estendre's i resistir els tractaments.
No totes les cèl·lules d'un tumor són iguals
Un dels principals descobriments de l'estudi és l'existència de diferents grups de cèl·lules dins d'un mateix tumor. Encara que totes formen part del mateix càncer, no tenen necessàriament les mateixes característiques ni es comporten de la mateixa manera.
Per investigar-ho, els científics van analitzar més d'un milió de cèl·lules procedents de 12 tumors i van identificar tres poblacions principals: cèl·lules luminals, cèl·lules en proliferació i cèl·lules amb característiques basals.
Es van centrar a estudiar les modificacions de les histones, unes proteïnes que ajuden a organitzar l'ADN i controlar quins gens s'activen i quins romanen inactius.
Aquest mecanisme forma part de l'anomenada epigenètica: els canvis que regulen el funcionament dels gens sense modificar la seqüència de l'ADN. És a dir, les instruccions genètiques continuen sent les mateixes, però les cèl·lules poden utilitzar-les de manera diferent.
L'anàlisi va permetre identificar tres grups principals: cèl·lules luminals, cèl·lules en proliferació i cèl·lules amb característiques basals.
Les cèl·lules que poden afavorir l'expansió del càncer
Els investigadors van observar que aquestes cèl·lules presentaven menys característiques pròpies dels tumors sensibles a les hormones i més senyals relacionades amb la capacitat d'envair altres teixits.
També van detectar indicis d'un procés anomenat transició epiteli-mesènquima. Es tracta d'un canvi pel qual algunes cèl·lules poden adquirir més mobilitat i facilitat per desplaçar-se, cosa que pot afavorir l'expansió del càncer.
Un altre aspecte important és que aquestes cèl·lules semblen tenir capacitat per canviar d'estat i adaptar-se a diferents condicions. Aquesta flexibilitat podria ajudar a explicar per què alguns tumors aconsegueixen sobreviure a determinats tractaments.
![Jesús Pérez Losada, investigador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/158234.jpg?p=c:1200:901:nowe:0:212\/w:1706\/h:1280&h=ORATLyff"])
Una anàlisi de sang per trobar les senyals del tumor
La part més prometedora del treball arriba amb l'anàlisi de sang. Els investigadors van utilitzar una tecnologia denominada Epinuc, dissenyada per detectar senyals epigenètiques en els nucleosomes -estructures formades per ADN i proteïnes que poden arribar a la sang quan les cèl·lules moren- que circulen pel plasma sanguini.
L'equip va estudiar mostres de 77 dones amb càncer de mama luminal i 30 dones sanes. Els resultats van mostrar diferències entre ambdós grups i van permetre distingir les mostres de pacients amb càncer de les de dones sanes amb una elevada capacitat de discriminació.
Mitjançant models informàtics, els investigadors van assolir un valor de 0,95 en l'àrea sota la corba (AUC), una mesura que indica la capacitat d'una prova per diferenciar entre dos grups. Això no vol dir que l'anàlisi tingui una precisió clínica del 95 per cent, sinó que va mostrar un bon rendiment en les mostres estudiades.
Detectar qui té més risc de recaiguda
El descobriment més rellevant és que algunes d'aquestes senyals també permeten estimar quines pacients tenen més probabilitats de patir una recaiguda.
Els científics van trobar que determinades modificacions de les histones, especialment H3K4me1 i H3K4me3, estaven relacionades amb la reaparició posterior de la malaltia. Aquestes marques moleculars podrien funcionar com a indicadors del comportament del tumor.
Els models predictius van assolir un AUC de 0,81 per estimar el risc de recaiguda. En una segona cohort independent, encara que més petita, el resultat va arribar a 0,92.
A més, aquestes senyals van aportar informació fins i tot en algunes pacients els tumors de les quals estaven considerats de baix risc segons els criteris clínics habituals. Això vol dir que l'anàlisi molecular podria ajudar a descobrir diferències que no sempre s'aprecien amb les proves convencionals.
Malgrat els resultats, la tècnica encara necessita estudis més amplis i proves clíniques addicionals abans de poder utilitzar-se de forma habitual als hospitals. De moment, els investigadors han demostrat el seu potencial, però no es tracta d'una prova disponible per predir amb certesa quines pacients patiran una recaiguda.
Si futures investigacions confirmen aquests resultats, l'anàlisi podria convertir-se en una eina complementària per identificar les dones que necessiten un seguiment més estret i adaptar millor les decisions mèdiques.
