França aprova el límit a la Medicina Estètica: els metges tindran fins al 2031 per adaptar-s'hi
El decret fixa un màxim del 30% d'activitat estètica, exigeix una habilitació específica i estableix un calendari transitori per als facultatius que exerceixen exclusivament en aquest àmbit
I a més: França limitarà al 30% el temps que els metges poden dedicar a la Medicina Estètica
El Govern francès ha anunciat una profunda reforma reguladora davant l'auge dels tractaments mèdics amb finalitats estètiques i els riscos sanitaris associats a pràctiques irregulars. La ministra de Sanitat gala, Stéphanie Rist, busca blindar la seguretat dels pacients i ha establert un límit al temps que un metge pot dedicar a aquest tipus d'intervencions en un 30 per cent.
Fins ara, la Medicina Estètica mancava d'una definició científica i jurídica específica, així com de la condició d'especialitat mèdica independent, diferenciant-se en aquest aspecte de la Cirurgia Plàstica, Reconstructiva i Estètica. Amb la finalitat d'esmenar aquest buit legal i normatiu, les noves directrius governamentals estableixen un marc d'actuació estructurat en diversos eixos principals.
Com a pilar fonamental de la reforma, s'introdueix el Dret d'Exercici Complementari (DEC). Mitjançant aquesta figura, els professionals de la medicina que vulguin dur a terme procediments estètics hauran de cursar obligatòriament una formació qualificadora. Aquest accés estarà condicionat a un mínim de cinc anys d'exercici professional posterior a l'obtenció del títol. La comprovació dels requisits, l'experiència i el lliurament de les autoritzacions recaurà sobre el Col·legi de Metges (Ordre des Médecins), el qual actuarà en coordinació estreta amb l'Agència Regional de Salut (ARS) competent.
La normativa fixa estrictes limitacions quantitatives en establir que la pràctica de la Medicina Estètica no podrà superar el 30 per cent de l'activitat mèdica total dels professionals. El 70 per cent restant del temps s'haurà de consagrar obligatòriament als cuidados i tasques pròpies de l'especialitat d'origen del facultatiu. Aquesta restricció afectarà de manera transversal el conjunt de les especialitats mèdiques, incloent tant dermatòlegs com metges que exerceixin de manera liberal o assalariada.
Garantir la correcta Medicina Estètica
Finalment, aquesta regulació persegueix un doble objectiu d'assistència i prevenció. D'una banda, busca garantir que els metges dediquin la major part del seu temps a l'atenció general dels pacients en un escenari on l'accés a la sanitat es manté com una prioritat fonamental. D'altra banda, pretén assegurar les intervencions a través d'itineraris de formació supervisats i controlats.
Més enllà de la regulació de l'activitat dels professionals col·legiats, l'Executiu intensificarà la lluita contra l'exercici il·legal de la Medicina Estètica. El comunicat adverteix sobre la proliferació de falsos professionals no qualificats (anomenats en el sector com a “injecteurs” il·legals) que realitzen actes mèdics estètics, exposant els pacients a riscos sanitaris greus que poden derivar en hospitalitzacions i fins i tot en defuncions.
![Juan Antonio López-Pitalúa.](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/65548.jpg?p=w:1706\/h:960&h=6ls157Xi"])
Per facilitar l'adaptació dels professionals, la reforma s'implementarà de manera progressiva establint com a data límit l'1 de juliol de 2027 perquè els metges sol·licitin el seu dret d'exercici complementari davant el Col·legi de Metges. Així mateix, es contemplarà un període transitori de dos anys enfocat en aquells facultatius que s'hagin dedicat en exclusiva a la Medicina Estètica durant més de cinc anys, atorgant-los un marge per reorientar la seva pràctica majoritària cap a la seva especialitat d'origen en un termini de tres anys, a més de reconèixer les competències ja adquirides en camps com la dermatologia o la cirurgia plàstica per concedir-los exempcions de formació.
