Shamonda “no compleix criteris” per a la seva declaració obligatòria però l’OMS Animal ja treballa en més plans de prevenció
L’organisme d’Emmanuelle Soubeyran no descarta reavaluar la situació si el virus, que ja ha fet el salt als humans, continua expandint-se
L’Organització Mundial de Sanitat Animal (OMSA) descarta, a curt termini, incloure el virus Shamonda a la llista de malalties de notificació obligatòria. Fonts oficials de l’organisme apunten que, en una avaluació preliminar realitzada aquest setembre, la Comissió Científica de patologies animals va descartar aquesta possibilitat atès que “amb les proves disponibles actualment, la infecció no compleix els criteris”. Asseguren, això sí, que estan treballant de la mà de l’OMS i les autoritats nacionals en estratègies de prevenció amb enfocament ‘One Health’.
La detecció d’un primer cas de Shamonda en humans a França ha fet sorgir el debat sobre la conveniència o necessitat que els països tinguin l’obligació de notificar a les autoritats sanitàries supranacionals. Per això seria necessari incloure la patologia al registre oficial mundial de malalties d’animals terrestres i aquàtics de les quals els gairebé dos-cents estats membres (actualment n’hi ha 183) han d’informar de manera immediata. Aquest seria el pas previ a la instauració de restriccions de salut i d’exportació de productes.
De moment, l’OMSA refreda la possibilitat que el Shamonda formi part d’aquesta llista. Des de l’organització que dirigeix la veterinària Emmanuelle Soubeyran emfatitzen que el virus no compleix amb els “criteris específics establerts al Codi Sanitari per als Animals Terrestres”, entre els quals hi ha el risc de propagació internacional i la confirmació que es tracta d’una zoonosi (és a dir, que pot transmetre’s d’animals a humans).
Reavaluació de la situació "si fos necessari"
“Una avaluació preliminar realitzada al setembre de 2026 per la Comissió Científica de l’OMSA per a les Malalties Animals va indicar que, amb l’evidència actual, la infecció no compleix amb els criteris d’inclusió -destaquen aquestes fonts-. No obstant això, la Comissió seguirà de prop l’evolució de la malaltia i la reavaluarà segons sigui necessari”.
En qualsevol cas, l’Organització Mundial de Sanitat Animal insta els països afectats, entre ells Espanya, a que “notifiquin voluntàriament l’aparició de la infecció pel virus Shamonda” per contribuir a “comprendre millor la distribució, l’epidemiologia i l’impacte del virus” i “facilitar la seva avaluació futura”.
![Luis Planas, ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación.](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/157412.jpg?p=c:1080:608:nowe:94:11\/w:1706\/h:960&h=2wVbOxIk"])
Respecte a la possibilitat d’adoptar altres mesures de prevenció, aquestes mateixes fonts assenyalen que l’OMSA “ha recopilat les preguntes més freqüents sobre el virus Shamonda que abasten la seva transmissió, els símptomes de la infecció i les recomanacions per als països membres”.
“L’OMSA col·labora amb els seus centres de referència i xarxes d’experts per avaluar l’evidència disponible i monitorar els avenços -assenyalen-. Està preparada per oferir suport als països amb coneixements especialitzats en diagnòstic, assessorament científic i assistència tècnica”. Informen, a més, que estan “col·laborant amb l’OMS i les autoritats nacionals per compartir informació entre els sectors de la salut animal i humana”.
Situació del Shamonda a Espanya
En el seu darrer informe, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació va apuntar que a Espanya s’ha confirmat la detecció del virus Shamonda tipus 1 en explotacions de bestiar boví de les províncies de Còrdova, Toledo, Àvila, Madrid i Girona. Així mateix, s’ha confirmat la presència del tipus 2 a la província de Cantàbria.
“Les explotacions afectades han presentat simptomatologia compatible amb la descrita en altres països europeus, principalment febre, diarrea i disminució de la producció làctia”, va afegir.
El Shamonda és un virus pertanyent al gènere Orthobunyavirus transmès principalment per dípters (mosquits) picadors del gènere Culicoides. Va ser detectat per primera vegada a Nigèria a mitjans de la dècada de 1960 i, fins al 2026, s’havia notificat de manera esporàdica a diferents regions de l’Àfrica occidental, oriental i meridional, així com al Japó. Durant l’estiu de 2026, el virus va ser detectat per primera vegada a Europa Central, identificant-se una variant anomenada Shamonda-Europe.
El bestiar boví es considera un hoste important i és susceptible tant a la infecció com a la malaltia clínica. També semblen ser susceptibles d’infectar-se l’oví i el cabrum, tot i que sense clínica aparent. En èquids s’han detectat animals positius amb simptomatologia nerviosa, si bé no s’ha pogut demostrar fins ara una relació causal amb els signes clínics observats.
