Les picades de vespa velutina, un problema de salut pública de primer ordre: "Hi ha errors que cal corregir en la gestió"
Els atacs d'aquest insecte tenen impacte tant en la salut humana com en el bestiar, adverteix el veterinari i investigador Xesús Feás
I a més: Veterinaris i ramaders veuen llums i ombres en endurir el control de la tuberculosi: "Ignora conseqüències per al sector"
Un treballador forestal ha mort aquest dimecres a Ourense a conseqüència d'un atac massiu de vespes. El cert és que no es tracta d'un fet aïllat, adverteix el veterinari i investigador Xesús Feás, qui apunta que Galícia es troba de fet en una “situació crítica”. La taxa de mortalitat a Galícia associada a insectes himenòpters s'ha situat en algun any en 2,2 morts per milió d'habitants, molt superior a la mitjana nacional de 0,08. "Sense cap dubte, és un problema de salut pública i de sanitat ambiental de primer ordre", assevera també l'Acadèmic de Ciències Veterinàries de Galícia, qui emfatitza que la “gestió actual” de la situació “té errors que s'haurien de corregir".
L'últim mort és un home de 56 anys que es trobava fent tasques de desbrossament al municipi de Larouco. L'home va morir pràcticament a l'acte després d'un atac massiu de vespes, de manera que els serveis d'emergència no van arribar a temps per administrar-li l'antídot.
Símptomes de la picada de vespa velutina
En paraules de Feás, “la picada de la vespa asiàtica de potes grogues (Vespa velutina) no sol ser letal”. A nivell local, detalla, la majoria de la gent només experimenta dolor, enrogiment i inflor. Tanmateix, hi ha dos escenaris que sí poden acabar amb la vida d'una persona:
Xesús Feás.
Reacció al·lèrgica greu o anafilaxi: En persones sensibilitzades, una sola picada pot desencadenar urticària generalitzada, inflor de gola, dificultat per respirar, baixada brusca de la tensió i pèrdua de consciència... i si no s'actua amb rapidesa la mort.
Xoc tòxic per picades múltiples: Passa quan algú pateix l'atac de molts individus alhora. En aquest cas, la gran quantitat de verí inoculat pot provocar fallada multiorgànica, dany renal o hepàtic, i fins i tot la mort en persones que no eren al·lèrgiques.
Impacte sobre el sector ramader
La incidència de la picada d'insectes himenòpters, recalca aquest investigador de la Fundació Pública Galega Institut d'Investigació Sanitària de Santiago de Compostel·la (FIDIS), és “contundent” i situa Galícia “en una situació crítica”. Només entre 1999 i 2018 es van registrar 28 morts en aquesta autonomia, la qual cosa suposa el 35,9 per cent del total d'Espanya.
Per descomptat, el bestiar no escapa del perill dels fiblons. “Aquí és on entra en joc el concepte "Una Sola Salut" (One Health) -exposa-. Aquesta espècie invasora no només afecta les persones. La proliferació de nius al territori i el contacte accidental entre el bestiar i les colònies desencadena atacs amb picades”.
Afegeix Feás que, per la comunicació que manté amb col·legues de la professió, és conscient de com les velutines “tenen una predilecció especial per les mamelles de les vaques en lactació, provocant lesions, estrès i problemes que poden derivar en mamitis”. “Això deteriora greument el benestar animal i afecta la producció làctia”.
“A més, no oblidem que l'apicultura és una activitat ramadera i que les velutines són animals”, continua l'especialista, qui subratlla que la vespa velutina és un depredador massiu de les abelles de la mel que destrueix arners sencers. “Per això, els veterinaris tenim un paper central en aquesta lluita: som el pont entre la salut humana, la sanitat animal i la conservació del medi ambient -ressalta-. No es pot abordar aquest problema sense la nostra visió, juntament amb la dels metges i la d'altres agents de gestió de les administracions”.
"Un problema de salut pública i sanitat ambiental"
Conclou Feás que, “sense cap dubte”, el de la vespa velutina “és un problema de salut pública i de sanitat ambiental de primer ordre”; i, tanmateix, considera que “la gestió actual té errors que s'haurien de corregir”.
“Fa tot just uns dies vam tenir coneixement d'un accident molt seriós: una descàrrega elèctrica a una persona d'una empresa que estava retirant un niu. Això demostra que les metodologies emprades de vegades no són les adequades, i que falta una regulació estricta i una capacitació real”.
En aquest sentit, explica que la retirada de nius és “una activitat de risc que ha de basar-se en evidència científica i en protocols de seguretat laboral, no en improvisacions o tècniques no contrastades”.
D'altra banda, afirma que existeix un greu problema de desinformació ja que les fonts d'informació que utilitza la població “i fins i tot la pròpia administració” no són fiables: “Parlem d'influencers, xarxes socials o bulos que manquen de qualsevol rigor científic -afirma-. La gestió d'una espècie invasora no pot dependre d'opinions, sinó de dades i de professionals qualificats”.
“Per il·lustrar la magnitud del problema, fa poc rebia una consulta que explicava els inconvenients que troben els agents en fer inspeccions per danys de llop: els cadàvers dels animals estaven plens de velutines”.
Galícia, pionera en el codi específic per a l'anafilaxi
El mateix Xesús Feás apunta que Galícia és, de fet, pionera en l'àmbit sanitari gràcies a la implantació d'un codi específic per a l'Anafilaxi. Es tracta del procediment d'actuació sanitària basat en el reconeixement precoç dels signes i símptomes d'una reacció anafilàctica, amb la consegüent priorització de cures i trasllat immediat a un hospital per tal de millorar la supervivència i reduir les complicacions. L'objectiu d'aquest procediment és minimitzar el temps transcorregut des de l'inici dels símptomes fins a l'assistència clínica i instauració del tractament indicat.
"És una eina clau per salvar vides", sentencia l'investigador.
