El veterinario Juan Pascual.
Salut animal

Veterinària defensa el consum de proteïna animal i lamenta que es legisli "de manera acientífica"

La Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Valladolid ha acollit la conferència del veterinari i divulgador Juan Pascual

Publicada

La Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Valladolid ha acollit la conferència del veterinari i divulgador Juan Pascual, programada amb motiu del Dia Mundial de l'Alimentació pel Col·legi de Veterinaris d'aquesta província, en què el ponent va assenyalar que l'estigmatització de la proteïna animal “té el seu origen en la ideologia que impulsen certs lobbies amb molt poder” i va lamentar que, sovint, la classe política sigui permeable a aquesta corrent “i legisli de manera acientífica”.

Llicenciat en Veterinària per la Universitat de Saragossa, màster MBA per l'Instituto de Empresa i apassionat del món animal, Juan Pascual va explicar que la “mala fama” del consum de carn parteix de postulats falsos. “Ens diuen que produeix càncer, quan els dos països amb més esperança de vida del món, el Japó i Espanya, ingereixen a la seva dieta molta proteïna animal procedent del peix i de la carn, respectivament”, va indicar el ponent, qui també va desmentir les elevades emissions contaminants de la ramaderia, “que suposen al voltant del 12 per cent, és a dir, força menys que el transport”.

Al seu parer, és preocupant que aquest tipus de missatges es recullin als llibres de text d'escoles i col·legis “en el menú dels quals es redueix al mínim la presència de carn”, i va deixar clar que la ingesta diària de proteïna animal és pròpia de societats amb elevats nivells de renda, “com recull la Llei de Bennet, i satisfà una necessitat que tenim des del punt de vista fisiològic, anatòmic i d'evolució”.

Pascual va precisar que el consum de carn a Europa es manté estable, creixent especialment el de pollastre, amb una ingesta diària de 52 grams de proteïna d'origen vegetal i uns 30 grams d'origen animal, “perquè l'ésser humà s'ha anat adaptant per menjar aliments densos, com carn, ous i làctics: som omnívors”. En aquest sentit va recordar que quan augmenta a la dieta la presència d'hidrats de carboni procedents del cereal i de les patates “ens trobem situacions com la del Pakistan, el país del món amb més prevalença de diabetis”.

Anèmia entre dones joves

A més, va aportar la dada que els nadons nascuts de mares veganes solen pesar en néixer uns 240 grams menys que la mitjana, i va recordar que l'anèmia suposa un problema de salut habitual en dones joves, que es corregeix amb l'absorció de ferro derivat de la proteïna animal. “És curiós que només el 0,3 per cent de la població de països desenvolupats es defineix com a vegana, però molts dels que comencen a ser-ho acaben tornant a una dieta amb proteïna animal”, va indicar.

Finalment, Juan Pascual va defensar el valor de la ramaderia com a sector estratègic per fixar població al medi rural i reciclar matèries que no poden destinar-se a consum humà, “en concret el 86 per cent de l'alimentació animal, cosa que confirma que es tracta d'una activitat que recicla”.

Així mateix, va recordar que gràcies a la ramaderia intensiva “s'ha democratitzat el consum de carn, làctics i ous, perquè si depenguéssim només de l'extensiva la producció amb prou feines arribaria per abastir una comunitat com Madrid”.

El president col·legial, Rufino Álamo, va ser l'encarregat de presentar el ponent, de qui va destacar el seu perfil divulgador, i es va referir al desafiament que representa proporcionar aliments innocus a una població mundial creixent “que arribarà als 10.000 milions de persones el 2050, en un context de globalització, canvi climàtic, catàstrofes naturals i aliances geoestratègiques per a l'aprofitament dels recursos”.