Els veterinaris reclamen més pes en salut pública davant la ràbia: "Volem que se'ns escolti"
Metges de Família donen suport a una major participació veterinària en la prevenció de zoonosis i defensen la coordinació entre ambdues professions per protegir la salut de la població
Els casos de ràbia que s'han detectat enguany a Espanya, tant en animals com en humans, són importats de fora del país o estan directament relacionats amb l'entrada d'animals des de l'exterior. Tot i que Espanya no compta amb casos notoris més enllà d'alguns a Ceuta i Melilla, els veterinaris reclamen un major tractament de la malaltia, a més de més veu per part de la professió en aquestes decisions per, en cas que sigui necessari, preparar un protocol contra la proliferació d'aquest virus zoonòtic.
Després del que va passar a Ceuta, quan la ràbia va quedar exclosa del protocol de vigilància de malalties transmissibles elaborat pel Ministeri de Sanitat "sense donar als veterinaris la participació necessària", com apunta Sara de Lucas, gerent a la Clínica Veterinària La Campiña de Guadalajara, els veterinaris es van sentir apartats. "El que em costa entendre és que, en una situació d'emergència sanitària com la que s'ha viscut a Ceuta, s'hagi elaborat un protocol de vigilància de malalties transmissibles sense contemplar la ràbia", assenyala la veterinària.
"No estic dient que la ràbia hagi d'aparèixer com a conseqüència de la crisi migratòria, sinó que, precisament en un context d'incertesa, la prevenció ha de basar-se en una avaluació àmplia dels riscos i comptar amb tots els professionals que poden aportar coneixements rellevants", afegeix de Lucas.
Apostar pel model One Health
L'exclusió que es va fer de la ràbia en el protocol de Ceuta ha posat de nou sobre la taula el debat pel que fa al paper dels veterinaris en les estratègies de salut pública. Per a de Lucas, el que va passar a Ceuta reflecteix les dificultats que segueix trobant la professió perquè es tingui en compte el seu coneixement en aquelles malalties que poden transmetre's d'animals a persones.
"El model One Health (Una sola salut) és quelcom que ha d'entrar a Sanitat. Han de començar a adonar-se que una salut tant per al medi ambient, com per a les persones i per als animals, és la que hauria de guiar tota la salut pública i la sanitat. Mentre separin la salut de les persones de la salut dels animals, les coses no aniran bé", sosté.
En aquesta mateixa línia, Lorenzo Armenteros, membre de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG) considera que el model One Health, impulsat per l'OMS i la FAO, pren especial rellevància en l'abordatge de la ràbia. "Les dades necessàries per protegir la salut humana provenen directament de l'àmbit animal", assenyala. Per això, defensa que els veterinaris han de tenir un paper oficial i estructurat en l'elaboració de protocols comuns, l'avaluació de riscos i la vigilància epidemiològica integrada, sense envair les competències clíniques dels metges.
De la mateixa manera, Verónica Olmo, metgessa de Família, coincideix amb la visió d'ambdós professionals i opina que "els veterinaris haurien de tenir una major participació en les estratègies de salut pública, no tant en el tractament clínic de les persones, que correspon als professionals sanitaris, sinó en la prevenció, vigilància epidemiològica, avaluació del risc i coordinació davant possibles exposicions".
Verónica Olmo, metgessa de Família Verónica Olmo
La veterinària considera que la separació entre ambdues disciplines dificulta una resposta integral davant les zoonosis. En aquest sentit, lamenta que la professió continuï vinculada principalment a la salut animal, fins i tot quan els seus coneixements poden contribuir a prevenir riscos per a la població.
"La majoria de vegades els veterinaris som salut animal, res més. Aleshores la zoonosi, que tracta de les malalties de transmissió dels animals a les persones, se'ls dona certa importància i només quan interessa", critica la professional.
"Volem que se'ns escolti quan detectem una zoonosi"
Més enllà de les decisions institucionals, la veterinària considera que aquesta manca de reconeixement també es reflecteix en la pràctica clínica. Els professionals veterinaris poden detectar patologies en els animals que resultin rellevants per a la salut de les persones amb qui conviuen, però traslladar aquesta informació no sempre resulta senzill.
De Lucas explica que, quan identifica una malaltia potencialment transmissible a humans, elabora un informe amb el diagnòstic de l'animal i recomana que aquells que convisquin amb ell i presentin símptomes similars, acudeixin al seu metge. Tanmateix, lamenta que, en ocasions, els advertiments veterinaris no rebin l'atenció que considera necessària.
"Nosaltres el que volem és que se'ns escolti i se'ns tingui en compte quan sabem que existeix una patologia en un animal que pot ser potencialment transmissible a un humà. Simplement això", afirma.
La veterinària Sara de Lucas. Gosbi
La veterinària insisteix que aquesta reivindicació no suposa reclamar competències per diagnosticar o tractar les persones. El seu objectiu és que la informació obtinguda a les consultes veterinàries pugui incorporar-se a la avaluació de possibles riscos sanitaris i contribueixi a orientar l'actuació dels professionals mèdics.
En aquest sentit, també reclama que es tingui en compte la professió en situacions de major abast epidemiològic. "A nivell epidemiològic, quan una epidèmia com va passar amb la COVID, que se'ns tingui en compte i que se'ns escolti", afegeix.
La necessitat d'una resposta conjunta
Armenteros dóna suport a la coordinació amb els veterinaris i adverteix que aquesta resulta "especialment important" quan cal decidir si una persona necessita profilaxi després d'una possible exposició al virus. Per valorar el risc, explica, cal conèixer el tipus de contacte, l'espècie animal, la seva procedència i si estava vacunat, així com determinar si pot romandre sota vigilància durant deu dies. Tanmateix, el metge de Família no sempre disposa de tota aquesta informació a la consulta i depèn, en bona mesura, de les dades que puguin facilitar els serveis veterinaris i Salut Pública.
El metge de Família assenyala, a més, que la coordinació entre Atenció Primària, veterinaris i Salut Pública sol produir-se de manera informal i sense protocols prou definits. Per això, considera necessari establir procediments compartits i sistemes de notificació bidireccionals que permetin intercanviar informació amb més rapidesa. També proposa organitzar formació conjunta entre els diferents professionals per millorar la resposta davant possibles exposicions al virus.
Lorenzo Armenteros, membre del SEMG
Des de l'opinió d'Olmo, aquesta considera que els coneixements dels veterinaris són fonamentals per protegir la salut pública: "La tasca dels veterinaris és fonamental per a la salut pública i, en particular, per a la prevenció i el control de zoonosis com la ràbia". Al seu parer, cal partir d'una visió conjunta, ja que "la salut humana, animal i ambiental estan estretament relacionades".
Olmo defensa que els veterinaris haurien de tenir una major presència en les estratègies de salut pública, especialment en les actuacions destinades a prevenir malalties, vigilar la seva possible propagació i avaluar els riscos per a les persones.
La seva valoració posa el focus en el fet de poder combinar ambdues professions per treballar de manera complementària. Mentre els veterinaris poden aportar informació sobre la salut dels animals i els riscos de transmissió, els metges s'encarreguen de l'avaluació clínica i de l'atenció a les persones potencialment exposades. La coordinació entre ambdós àmbits portarà a un millor control de la situació, podent connectar la informació d'ambdós professionals per afavorir així una resposta sanitària adequada.
"No reclamem protagonisme, sinó participació"
La prevenció de la ràbia il·lustra la importància d'integrar aquests coneixements en les estratègies de salut pública. Davant una possible exposició al virus, l'actuació "dependrà de l'estat de l'animal, de les circumstàncies de l'agressió i de la situació epidemiològica de la zona on s'hagi produït", explica de Lucas. "La decisió s'ha de prendre de manera coordinada entre Salut Pública, els professionals mèdics i els veterinaris", afegeix.
Per a De Lucas, deixar fora la professió veterinària de les decisions relacionades amb les zoonosis suposa desaprofitar coneixements que poden contribuir a protegir la població. "Els veterinaris no reclamem protagonisme, sinó participació i responsabilitat en aquelles decisions en què la nostra formació i experiència poden contribuir a protegir tota la població", subratlla.
Des de la Medicina de Família, Olmo també incideix en la necessitat de treballar de manera coordinada per prevenir i controlar aquest tipus de malalties. "La ràbia és un exemple de com la col·laboració entre veterinaris i metges de família no és només desitjable, sinó imprescindible per protegir la salut de la població", conclou.
