Què és la responsabilitat contractual?
La responsabilitat contractual és el conjunt d'obligacions legals que sorgeixen de la signatura d'un contracte i la infracció del qual pot causar dany a una de les parts generant una indemnització. Tanmateix, cal tenir en compte que existeixen diversos tipus de responsabilitat contractual i diferents motius del seu incompliment.
La responsabilitat contractual, també anomenada responsabilitat civil contractual, és el conjunt d'obligacions legals que sorgeixen de la signatura d'un contracte. La responsabilitat contractual s'origina per l'incompliment d'una obligació que s'establí en l'acord. La seva infracció pot causar dany a una de les parts generant una indemnització per rescabalar els perjudicis ocasionats.
La principal regulació de la responsabilitat civil contractual es troba a l'article 1101 del Codi Civil. En ell s'estableix que les parts que intervenen en un contracte han de complir amb allò acordat en el mateix. A més, en aquest codi també s'estableix que no és necessari que existeixi engany, dol o mala fe en el seu compliment per estar subjecte a responsabilitat.
Responsabilitat contractual: tipus de compliment
El compliment de la responsabilitat contractual té només dues formes bàsiques:
- Voluntari: les parts vinculades per contracte fan compliment efectiu de les obligacions establertes sense mediació de coacció.
- Forçós: davant l'incompliment s'executa una acció, de la qual resulta una obligació que haurà
- de ser complerta.
Motius d'incompliment de la relació contractual
El Codi Civil estableix que les obligacions contractuals s'incompleixen quan existeix una contravenció del que s'ha signat o convingut entre les parts i que pot succeir pels següents motius:
- Existeix negligència
- Hi ha dol
- Per morositat
Quines són les conseqüències jurídiques de la relació contractual?
L'incompliment deriva en una sèrie d'accions que tenen per finalitat exigir les obligacions i/o rescabalar els danys ocasionats:
1) Execució forçosa: quan l'obligació no es compleix de manera exacta, íntegra i oportuna. El creditor sol·licita a la justícia que s'exigeixi el compliment voluntari o l'afectació dels béns embargables del deutor.
2) L'execució forçosa de l'obligació de fer: l'article 705 de la Llei d'Enjudiciament Civil, faculta el jutge per atorgar al deutor un termini per fer allò obligat en el títol executiu.
3) Execució forçosa de l'obligació de donar: el Tribunal o figura competent executa una subhasta pública, per la qual s'alienen els béns del deutor per rescabalar l'incompliment de l'obligació.
4) Execució de l'obligació de no fer: les normatives espanyoles estableixen la possibilitat d'atorgar al deutor un termini per desfer allò fet. Un cop transcorregut aquest temps, s'habilita el dret de l'executant de fer complir l'obligació per un tercer a costa del deutor o, si no és possible, s'executa l'obligació de donar.
5) Indemnització de perjudicis: és la quantitat de diners que ha de pagar el deutor per l'incompliment de la relació contractual.
