Quant pot durar un estat d'alarma?
A l'octubre de 2020, el president del Govern, Pedro Sánchez, anunciava la declaració d'un nou estat d'alarma amb una durada de sis mesos, fins al 9 de maig, després d'aconseguir el suport majoritari del Congrés dels Diputats. Aquesta mesura està contemplada en el nivell d'alerta màxima, un dels quatre que estableix el pla de resposta coordinada acordat entre el Govern i les comunitats autònomes.
La declaració de l'estat d'alarma té dos fonaments en la legislació espanyola: d'una banda, l'article 116 de la Constitució, que recull la possibilitat d'aprovar els estats d'alarma, excepció i de setge; i d'altra banda, a la Llei Orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i setge, que concreta cada cas.
La seva durada inicial un cop es proclama és d'un màxim de 15 dies. Tanmateix, en el cas que sigui necessari prolongar-lo, com és el cas del que actualment està instaurat a Espanya, el Congrés dels Diputats haurà d'autoritzar i establir "l'abast de les condicions vigents", segons la normativa.
Pedro Sánchez va proposar el passat mes d'octubre una pròrroga de sis mesos que va ser aprovada pel parlament. D'aquesta manera, les pròrrogues d'un estat d'alarma un cop ampliada la durada màxima inicial de 15 dies poden durar tant com sigui proposat i aprovat pel Congrés dels Diputats.
L'actual estat d'alarma, a diferència del primer, no és un confinament domiciliari i no està marcat per franges horàries. Tot i això, no es poden reunir més de sis persones, més tard de les 23 hores; o sortir i/o entrar de la comunitat autònoma si aquesta ho prohibeix.
Toque de queda
El decret també explica les activitats que sí que es poden realitzar al carrer durant el confinament nocturn, com l'adquisició de medicaments, l'assistència a centres sanitaris, el compliment d'obligacions laborals, l'assistència i cura de gent gran o, entre altres coses, qualsevol activitat justificada per una raó de força major o necessitat.
D'altra banda, per garantir la coordinació en l'aplicació de les mesures contemplades en aquest reial decret, el Consell Interterritorial, sota la presidència de la ministra de Sanitat, Carolina Darias, podrà adoptar a aquests efectes tants acords com calguin, inclosos, si escau, l'establiment d'indicadors de referència i criteris de valoració del risc.
De fet, les comunitats autònomes han anat modulant les restriccions en base a la seva situació epidemiològica. Així, en molts territoris s'ha limitat l'aforament en l'hostaleria a quatre comensals o s'han avançat els tocs de queda a les 22 o s'ha restringit.
