El 'precipici fisiològic' de la menopausa: "La prevenció ha de començar fins i tot 10 anys abans"
Després de confirmar-se l'impacte de la caiguda hormonal en tot l'organisme, els especialistes demanen superar el model tradicional de "un símptoma, un tractament" i començar a cuidar la salut cardiovascular, òssia i metabòlica de les dones molt abans de la darrera regla
I a més: La lactància materna exclusiva fins als 6 mesos es desvaneix en un SNS sense mitjans i uns permisos que es queden curts
Notícies relacionades
La menor esperança de vida i la invisibilització de la dona ha marcat la escassa literatura científica de què disposa la menopausa, una de les etapes més determinants en la salut femenina. No obstant això, aquest buit científic podria tenir els dies comptats. Fa uns dies coneixíem un nou estudi massiu publicat a Nature Medicine que, després d'analitzar més de 300 milions de proves clíniques, ha posat xifres al que moltes especialistes ja veien a consulta. "La darrera menstruació no és només el final de l'etapa fèrtil, sinó com diu l'estudi un "precipici fisiològic" que afecta de cop molts òrgans i sistemes de l'organisme", subratlla Elena Vicente, metgessa especialista en Ginecologia a l'Hospital General Universitari Reina Sofía, a Múrcia.
Confirmat aquest impacte per la ciència, com a bon punt de partida, el veritable repte ja no passa només per saber què passa, sinó com respon la medicina. "Com més coneguem com canvia el cos de la dona amb els anys, millor podrem ajudar a tenir una evolució saludable", afegeix la ginecòloga. Les expertes subratllen que ha arribat el moment de superar el vell model de "un símptoma, un tractament" per abordar aquesta etapa, que avui ocupa gairebé la meitat de la vida de la dona, des d'una estratègia preventiva i global.
La trampa dels riscos silenciosos: de la perimenopausa al control preventiu
L'atenció mèdica en aquesta etapa s'ha enfocat tradicionalment en alleujar les molèsties immediates, que abans es veien més com a pròpies de l'edat, com un mer tràmit biològic. "Tradicionalment no hem donat gaire importància als símptomes que referien les pacients més enllà dels habituals, com sufocacions, suor nocturna, insomni, canvis d'ànim o la sequedat vaginal", explica Andrea Manzano, ginecòloga al centre mèdic Matermed. No obstant això, la especialista adverteix que existien moltes altres manifestacions a les quals no es feia cas: "Dones d'entre 40 i 45 anys que de sobte tenien colesterol, hipertensió o augment de pes abdominal resistent a la dieta i a l'exercici".
La trampa d'aquests canvis metabòlics rau en què "no fan mal", apunta la ginecòloga. La falta d'estrògens, l'hormona que actua de motor en la salut femenina, accelera la pèrdua de densitat òssia, altera el perfil dels lípids i disminueix la vascularització i el gruix cel·lular dels teixits. "L'osteoporosi només dona símptomes quan la dona té una fractura, la qual cosa significa que l'os ja no aguanta ni el seu propi pes. O una hipertensió i un colesterol alt que són asimptomàtics fins que desemboquen en un infart o un ictus", exemplifica Manzano.
Per evitar diagnosticar la malaltia quan el dany ja és irreversible, les especialistes coincideixen que la prevenció no ha d'esperar que la regla es retiri completament. La perimenopausa —els anys previs a la darrera menstruació en què ja hi ha fluctuacions hormonals— és la gran finestra d'oportunitat. "Sol ser un moment en què moltes dones consulten el ginecòleg, de vegades per primera vegada. És el moment ideal per fer una valoració integral", assenyala Andrea.
A consulta, aquest control preventiu "personalitzat" abasta des de l'exploració física i ecogràfica —on Elena Vicente destaca l'observació del trofisme mucós o l'estat atròfic de l'endometri— fins a analítiques completes de perfil lipídic i glucèmic, control de la tensió arterial i la indicació a temps de la densitometria òssia per detectar la pèrdua de massa òssia en estadis primerencs.
"L'osteoporosi només dona símptomes quan la dona té una fractura, la qual cosa significa que l'os ja no aguanta ni el seu propi pes"
Teràpia hormonal i estil de vida: "Cal perdre la por"
Però, sens dubte, un dels majors avenços en la pràctica clínica actual, segons la especialista, és la revisió dels mites que han envoltat la Teràpia Hormonal de la Menopausa (THM) i que el recent estudi també intenta desterrar. La especialista relata com els recels socials i mèdics heretats d'estudis publicats a començaments dels 2000 pertanyien a tractaments amb estrògens sintètics o orals de difícil metabolització. "Fins i tot s'utilitzaven estrògens conjugats equins extrets de l'orina de la euga... Ara disposem de teràpia bioidèntica", aclareix Vicente. Es tracta de les mateixes hormones que la dona fabricava i que amb la menopausa ja no produeix.
"És molt similar al que passa amb la del tiroide: et falta tiroxina i la reposes", afegeix. Els riscos no són afegits perquè "el cos té receptors exactes per a aquesta molècula". No obstant això, sí que subratlla la importància de respectar l'anomenada "finestra de seguretat", iniciant el tractament abans dels 60 anys o dins dels primers 10 anys des de la darrera regla. La especialista reivindica que la teràpia "no només és segura", sinó que prevé el deteriorament dels teixits abans que es creïn lesions irreversibles.
En aquesta mateixa línia es pronuncia Manzano, qui dona suport a l'ús de les guies de l'Associació Espanyola per a l'Estudi de la Menopausa (AEEM) per prescriure tractaments de manera individualitzada. No obstant això, afirma que tampoc es pot veure com "una poció miraculosa" per a totes les dones. "Hem de valorar els seus riscos i beneficis en una decisió compartida amb la pacient", afirma.
Però tota teràpia hormonal també ha d'anar acompanyada a consulta d'una prescripció ferma d'hàbits saludables. "L'entrenament de força és fonamental contra la pèrdua muscular i òssia, sumat a l'exercici aeròbic i de mobilitat", emfatitza Andrea. A això hi afegeix Elena la importància de l'Omega-3 i la Vitamina D per a la salut cardiovascular, òssia i immunològica, així com la "hidratació genital precoç amb estrògens locals o àcid hialurònic per prevenir la síndrome genitourinària i futures infeccions".
Un canvi necessari de paradigma per guanyar qualitat de vida
Superar l'abordatge fragmentat de la salut femenina implica entendre que l'organisme funciona com un tot interconnectat. "Cal canviar la consulta actual de 'una persona, un símptoma i ho tracto'", reflexiona la ginecòloga Andrea. "Si digestivament no estàs bé, ginecològicament també pots tenir problemes. Aquesta atenció s'ha de coordinar amb l'Atenció Primària i altres especialistes perquè la menopausa s'està convertint en una qüestió de salut integral", explica. L'objectiu, apunta la ginecòloga, hauria de ser que cap dona arribi a la menopausa sense rebre informació i sense una valoració adequada de la seva salut, "encara que no tingui símptomes cridaners ni sufocacions".
Aquesta perspectiva exigeix trencar amb la visió clàssica i avançar en el coneixement mèdic. "És cert que s'està avançant molt, però encara crec que hi ha moltes coses en què podem millorar. Com a ginecòlegs fem un paper fonamental, però la menopausa és una oportunitat que ens donen les dones per incidir en la prevenció", afegeix Andrea. Una prevenció que ambdues expertes incideixen que l'ideal és que comenci fins a 10 anys abans de la menopausa.
El missatge que ambdues volen enviar connecta l'evidència científica amb el gran repte demogràfic del nostre segle. "Fins al 1900 l'esperança de vida era de 45 anys, realment no hi havia gent en menopausa tants anys", contextualitza Elena Vicente. En l'últim segle, l'esperança de vida mitjana ha passat fins als 86 anys. "Si hem guanyat anys, el que volem és guanyar qualitat de vida. Aquí hi ha el repte: en conèixer cada vegada millor què ens passa per poder aportar les solucions buscant sempre la qualitat de vida", conclou.