La 'lletra petita' que llastra l'especialització veterinària en Genètica de Laboratori: "Els requisits ens exclouen"
Consuelo Serres, presidenta de la Conferència de Degans de Veterinària d'Espanya, lamenta els condicionants per a l'accés al títol per la via extraordinària
I a més: Sanitat estableix les bases per accedir al títol de Genètica de Laboratori per via extraordinària
La ‘lletra petita’ del reial decret per a la creació de Genètica de Laboratori ha desinflat part de les expectatives d'un gremi veterinari que albira, finalment, una porta d'accés a la Formació Sanitària Especialitzada (FSE). Sobre el paper, res impedeix obtenir aquesta titulació de forma extraordinària a aquells que disposin del títol oficial de Grau o Llicenciatura i un cert grau d'experiència. Però la realitat és que, tal com està redactat, el projecte imposa obstacles difícils de superar per als professionals de la sanitat animal, que, segons Consuelo Serres, presidenta de la Conferència de Degans i Deganes de Facultats de Veterinària d'Espanya, queden en situació d'inferioritat en comparació amb la resta de disciplines: “Els requisits que han posat són molt excloents, amb la qual cosa ens temem que els han posat perquè no puguem entrar”, sentencia.
Amb la finalitat de recollir l'opinió de particulars i societats interessats, el passat 2 d'octubre el Ministeri de Sanitat va obrir el tràmit d'audiència pública d'aquest projecte de reial decret pel qual s'estableix el títol d'Especialista en Genètica de Laboratori, una branca multidisciplinària a la qual podran accedir els graduats i llicenciats en Biologia, Bioquímica, Farmàcia, Medicina, Química i Veterinària. Aquesta formació es desenvoluparà mitjançant un sistema de residència durant un període de quatre anys, i segons la Direcció General d'Ordenació Professional de Sanitat, permetrà adaptar el camp de la Genètica a “l'evolució científica, les demandes assistencials i els profunds canvis” de les darreres dècades.
L'entrada de la Veterinària en el projecte ha estat fortament aplaudida en un gremi que parla de “fita històrica”, ja que fins ara la FSE li havia estat vetada. “El nou perfil professional definirà una formació sanitària especialitzada que disposa de competències per al disseny, la realització, validació i interpretació de proves genètiques i genòmiques en l'àmbit clínic, poblacional i de ‘one health’”, celebra la Federació Estatal de Sindicats Veterinaris (Fesvet).
"No hem tingut històricament les mateixes oportunitats"
Però hi ha qui també percep ombres en el redactat del reial decret. En declaracions a Redacción Médica, Consuelo Serres apunta en primer lloc que “mentre que els professionals que ja compten amb una altra especialitat sanitària poden obtenir el títol acreditant quatre anys d'experiència i sense necessitat de fer un examen”, als veterinaris, que evidentment no disposen de cap especialitat, “se'ls exigeixen vuit anys i una prova teòrico-pràctica”.
Així es recull a la disposició transitòria primera del projecte, concretament en el seu punt número cinc: “Les persones en possessió del títol universitari oficial de Grau o, si escau, de Llicenciat en Farmàcia, Medicina o Veterinària […] podran accedir al títol, prèvia superació de la prova teòrico-pràctica, quan acreditin un exercici professional computable d'almenys vuit anys dins dels deu immediatament anteriors a l'entrada en vigor d'aquest reial decret -reza el text-. Les persones sense títol d'especialista només podran optar a l'accés extraordinari al títol d'Especialista en Genètica de Laboratori a través del sistema previst en aquest apartat”.
Serres incideix que aquesta diferència “no té prou en compte” que els veterinaris han estat sempre apartats de la FSE. “No hem tingut històricament les mateixes oportunitats d'accedir al sistema”, emfatitza.
![Rufino Álamo, presidente del Colegio de Veterinarios de Valladolid.](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/149167.jpg?p=c:1152:649:nowe:64:0\/w:1706\/h:960&h=ej98mVl0"])
D'altra banda, la també degana de Veterinària a la Universitat Complutense de Madrid (UCM) trasllada la seva “preocupació” pel fet que “només es reconegui l'experiència adquirida en determinades unitats assistencials U.78 (en el futur rebatejades com de Genètica de Laboratori), deixant fora molts veterinaris que fa anys que treballen en laboratoris oficials de sanitat animal, salut pública o centres de referència”. Treballadors que, subratlla, compten amb experiència en “tècniques i funcions directament relacionades amb la Genètica de Laboratori”.
“Aquestes competències també s'haurien de reconèixer i valorar”, assevera la degana, que reitera que tots aquests requisits fan que l'especialització segueixi sent “excloent” per als veterinaris. “Ens temem que els han posat perquè no puguem entrar”.
“Si el veterinari entra en les especialitats de Salut Pública, Genètica, Laboratori... estarem dins del sistema sanitari -conclou- I aleshores sí serà un sistema ‘one health’”.
Frenada a l'especialitat de Laboratori Clínic
Cal recordar, a més, que el Tribunal Suprem va desestimar el passat juny el recurs amb què el Consell General de Veterinaris intentava blindar l'accés d'aquesta professió a la nova especialitat de Laboratori Clínic. L'organització que dirigeix Gonzalo Moreno del Val va exposar que el gremi de la sanitat animal disposa de la “idoneïtat necessària” per a això i que la seva exclusió vulnera el principi d'igualtat (respecte a biòlegs i químics, que sí han estat admesos) recollit a l'article 14 de la Constitució Espanyola.
L'alt tribunal no ha compartit els arguments de la part demandant. El jutge va determinar que si bé l'article 6 de la Llei d'Ordenació de les Professions Sanitàries inclou els titulats en Veterinària com a professionals sanitaris, les funcions encomanades per la legislació (com ara el control de la higiene alimentària o la lluita contra les zoonosis) delimiten un catàleg d'activitats que "no es correspon amb les específicament assignades als especialistes en Laboratori Clínic".
