"Una TC de tòrax permet detectar alteracions pulmonars en pacients sense símptomes respiratoris"
Separ i Seram destaquen la importància de la col·laboració entre Pneumologia i Radiologia per valorar aquests troballes i determinar si requereixen seguiment
La tomografia computada (TC) de tòrax permet identificar alteracions pulmonars fins i tot abans que apareguin els primers símptomes d'una malaltia respiratòria. Entre els troballes que es poden detectar mitjançant aquesta prova es troben els nòduls pulmonars, l'emfisema, les bronquièctasis i les alteracions pulmonars intersticials, que de vegades es descobreixen de manera incidental durant exploracions sol·licitades per altres motius. Amb motiu del Dia Mundial de la Radiologia, que se celebra el 8 de novembre, la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (Separ) i la Societat Espanyola de Radiologia Mèdica (Seram) han destacat el paper d'aquesta tècnica d'imatge en la detecció precoç d'alteracions pulmonars, així com la importància de la col·laboració entre ambdues especialitats per determinar la seva rellevància clínica.
La TC de tòrax proporciona imatges detallades del pulmó que permeten reconèixer canvis estructurals que no sempre presenten manifestacions clíniques en les seves fases inicials. La seva identificació pot donar lloc a una avaluació més específica del pacient, amb l'objectiu d'establir si cal realitzar proves complementàries o mantenir un seguiment.
Quines alteracions pulmonars permet detectar una TC de tòrax
Els nòduls pulmonars constitueixen un dels troballes incidentals més freqüents en les exploracions mitjançant TC de tòrax. Tot i que la majoria corresponen a lesions benignes, un petit percentatge pot estar relacionat amb un càncer de pulmó en fases inicials, especialment en persones que presenten factors de risc. Una altra de les alteracions que es poden identificar és l'emfisema pulmonar, caracteritzat per la destrucció de les parets dels alvèols i la pèrdua d'elasticitat del teixit pulmonar. Tanmateix, la seva presència en una TC no implica necessàriament un diagnòstic de malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), ja que per confirmar-ho cal demostrar una obstrucció persistent al flux aeri mitjançant una espirometria.
Per la seva banda, les alteracions pulmonars intersticials (ILA) poden aparèixer en les imatges de pacients que encara no presenten símptomes respiratoris. La seva detecció no equival necessàriament a un diagnòstic de malaltia pulmonar intersticial difusa, tot i que determinades característiques radiològiques poden justificar una avaluació clínica addicional. La TC també permet identificar bronquièctasis, una alteració caracteritzada per la dilatació anormal i generalment permanent dels bronquis, fins i tot quan l'exploració s'ha sol·licitat per una causa diferent.
La importància clínica d'aquests troballes varia en funció de les seves característiques i de la situació de cada pacient. En el cas dels nòduls pulmonars, resulta especialment rellevant la seva mida, mentre que en l'emfisema i les alteracions intersticials es tenen en compte la seva extensió i característiques radiològiques. També s'han de considerar els símptomes, els antecedents personals i altres factors de risc.
En funció d'aquests elements, pot ser necessària una valoració per Pneumologia, acompanyada de proves complementàries com estudis de funció pulmonar o noves exploracions d'imatge. En determinats casos de nòduls pulmonars també pot estar indicada una PET/TC. Tant la necessitat de seguiment com la seva freqüència s'han d'establir de manera individualitzada.
Radiologia i Pneumologia, claus per interpretar els troballes pulmonars
La coordinació entre els especialistes encarregats d'interpretar les imatges i aquells que realitzen la valoració clínica del pacient resulta fonamental per determinar l'abordatge més adequat. "La col·laboració entre Radiologia i Pneumologia és fonamental per aprofitar al màxim la informació que aporta la TC de tòrax. Mentre que el radiòleg identifica i caracteritza troballes en imatge com els nòduls pulmonars, l'emfisema, les bronquièctasis o les alteracions pulmonars intersticials, el pneumòleg pot valorar la seva rellevància clínica, estimar el risc de progressió i decidir si són necessàries proves complementàries o un seguiment específic", explica Marcelo Sánchez, especialista cardiotoràcic de Seram.
En aquesta mateixa línia, Ana Villar, pneumòloga i coordinadora de l'àrea de Malalties Intersticials Pulmonars Difuses (EPID) de Separ, subratlla que la identificació d'una alteració en les imatges no sempre implica l'existència d'una malaltia. "Detectar alguna alteració pulmonar intersticial (ILA) en una TC de tòrax no significa necessàriament que existeixi una malaltia ni que sigui necessari iniciar un tractament. És fonamental interpretar cada troballa en el context clínic del pacient, tenint en compte els seus antecedents, els possibles símptomes i els factors de risc", assenyala.
Per això, Villar insisteix en la necessitat de realitzar una avaluació conjunta que permeti distingir els troballes que requereixen una intervenció d'aquells que no tenen conseqüències clíniques rellevants. "La valoració conjunta entre Radiologia i Pneumologia permet identificar quines alteracions requereixen un estudi addicional o un seguiment i quines no tenen una repercussió clínica significativa. Així, podem aprofitar la informació que ofereixen aquestes proves per afavorir una atenció més personalitzada i millorar la salut respiratòria dels pacients", conclou.
