De símptomes tardans a "manca de consens" en el cribratge: les barreres de la detecció precoç del càncer de fetge
Jaime Feliu, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari de La Paz, i Josep Maria Martínez Rodríguez, vicepresident de la FEH, analitzen l'impacte d'aquesta malaltia a Espanya
I a més: L'alarma que 'delata' el càncer de fetge i genera resposta immune
El fetge gras s'està convertint en un dels principals factors darrere de l'augment dels casos de càncer hepàtic. L'acumulació de greix al fetge, especialment quan s'acompanya d'inflamació i fibrosi, pot augmentar el risc de desenvolupar un tumor. Aquesta malaltia és "la causa de càncer de fetge que està augmentant més ràpidament als països desenvolupats", explica en declaracions a Redacción Médica Jaime Feliu, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari de La Paz, en el marc del Dia Mundial del Càncer de Fetge.
"Aquest canvi en els factors etiològics de l'hepatocarcinoma ja s'està notant a la consulta", assenyala l'especialista. En les seves declaracions apunta a un estudi epidemiològic publicat el 2025 que va mostrar que, a Espanya, "la malaltia hepàtica associada al síndrome metabòlic representava la segona causa de càncer de fetge, només per darrere de l'alcohol i per davant de les hepatitis B i C".
El factor hereditari importa
Encara que el fetge gras és freqüent entre la població general, no totes les persones que el presenten tenen el mateix risc de desenvolupar càncer. Segons Feliu, "només representa un factor de risc quan s'associa a dany hepàtic i inflamació persistent que condueix al desenvolupament de fibrosi i cirrosi". A això s'hi sumen la diabetis tipus 2, la dislipèmia, l'obesitat abdominal i el consum d'alcohol.
En aquest context, l'especialista subratlla que "la diabetis tipus II i l'obesitat són els factors metabòlics amb més impacte en la progressió del fetge gras a fibrosi i cirrosi, que són el pas previ al desenvolupament de l'hepatocarcinoma". La hipertensió arterial i la dislipèmia també afavoreixen aquesta evolució.
La genètica és un altre element que pot influir en el risc, especialment en persones que ja tenen fetge gras. Tanmateix, Feliu estableix una distinció important: "Convé distingir entre heretar una predisposició i heretar directament el càncer", ja que en la majoria dels casos, "el càncer hepàtic no és una malaltia hereditària en sentit estricte". En qualsevol cas, assegura que algunes variants genètiques poden afavorir l'acumulació de greix, la inflamació i la progressió cap a la fibrosi o la cirrosi, però "per si soles, no determinen que una persona desenvolupi càncer".
Un tumor difícil de detectar en fases inicials
"És l'epidèmia silenciosa del segle XXI", assegura a aquest mitjà el vicepresident de la Federació Espanyola del Fetge (FEH), Josep Maria Martínez Rodríguez. "El repte és identificar a temps qui té fibrosi avançada o un risc més gran de progressió". La veritat és que una de les principals barreres del càncer de fetge a Espanya és la dificultat per detectar-lo en les primeres etapes. "L'hepatocarcinoma en les seves fases inicials no sol donar símptomes", adverteix Feliu. Quan apareixen manifestacions com ara "pèrdua de pes, dolor abdominal, icterícia", assenyala, "sol tractar-se d'un tumor en fases avançades".
Les anàlisis tampoc permeten sempre identificar el problema a temps. "Les enzims hepàtiques poden romandre normals, fins i tot en presència de esteatosi i fibrosi", explica l'oncòleg, cosa que dificulta la detecció del dany hepàtic. A això s'hi suma que "en pacients obesos i amb fetge gras baixa el rendiment de l'ecografia hepàtica per detectar tumors en fases inicials".
A més, Feliu adverteix que "no hi ha consens sobre quins pacients amb fetge gras haurien de sotmetre's a un programa de cribratge més enllà dels qui tenen cirrosi establerta i, possiblement, aquells amb fibrosi avançada".
La immunoteràpia millora la supervivència
Preguntat sobre els avenços que més impacte han tingut en el tractament del càncer de fetge durant els darrers anys, Feliu assenyala la immunoteràpia com una de les incorporacions terapèutiques més importants: "Potser la més important ha estat la incorporació a l'arsenal terapèutic de la immunoteràpia i les teràpies dirigides".
Segons l'especialista, aquests tractaments han permès "augmentar significativament la supervivència dels pacients amb hepatocarcinoma avançat i, fins i tot, aconseguir llargs supervivents".
Prevenció per a una major esperança de vida
La prevenció de les malalties hepàtiques és un altre dels grans reptes. Feliu recorda que tant la vacunació contra l'hepatitis B com els tractaments per eradicar les hepatitis virals han evitat que molts pacients desenvolupin cirrosi i, posteriorment, càncer de fetge.
Tanmateix, Espanya s'enfronta a l'augment dels problemes hepàtics relacionats amb l'alcohol, l'obesitat, la diabetis i el fetge gras. Entre les prioritats, l'expert destaca "frenar l'augment del fetge gras, reduir el dany hepàtic induït per l'alcohol, acabar d'eradicar l'hepatitis C, millorar el diagnòstic precoç del càncer de fetge i optimitzar la coordinació assistencial". També considera important "augmentar la recerca en malalties hepàtiques".
