Neurologia matisa el paper dels robots en l'ictus: "Sense fisioteràpia el pacient no es recuperarà"
Els dispositius robòtics obren noves possibilitats per recuperar la mobilitat després de la malaltia, però no són determinants per si sols. Manuel Murie, membre de la SEN, analitza el seu impacte en la neurorrehabilitació
I a més: Investigadors es recolzen en la IA per prevenir ictus en dones grans
Un de cada quatre espanyols patirà un ictus al llarg de la seva vida i més del 30 per cent dels qui sobreviuen queda amb seqüeles que causen algun grau de discapacitat o dependència, com limitacions en la mobilitat.
Només al nostre país, cada any es registren més de 90.000 casos i més de 23.000 morts. "El cervell en condicions normals mana una ordre als braços i les cames perquè tinguem un patró de marxa. Quan algú pateix un ictus, aquesta ordre no arriba, però el sistema d'execució no té problema". És a dir, "el rang articular està funcionant" explica en declaracions a Redacción Médica Manuel Murie, membre del Grup d'Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN).
Limitacions en la mobilitat
Un dels principals efectes d'aquesta malaltia recau sobre la mobilitat, que en nombrosos casos es veu reduïda o limitada. Gràcies a l'avenç de la tecnologia, eines com els "dispositius robòtics supleixen la manca de patró de marxa", la qual cosa permet "substituir l'impuls nerviós que activa la musculatura i les vies de la marxa", de manera que la feina l'acaba fent el robot.
"Des del punt de vista de la recuperació de l'ictus és important perquè el cervell es recupera perquè fa". És a dir, com més repeticions es facin, millor és la recuperació". En aquest punt cal tenir en compte que "el patró de marxa no només va del cervell a les cames, sinó també a l'inrevés", per la qual cosa "en caminar enviem informació al cervell sobre aquest patró de marxa per recuperar aquestes vies que d'una altra manera no podríem fer-ho".
La recuperació en fases
Preguntat sobre les fases que marquen la recuperació del pacient, Murie posa sobre la taula tres etapes: la fase aguda, la subaguda i la cronicitat. Durant la primera, en cada minut es perden milions de neurones, per la qual cosa s'ha d'arribar "com més aviat millor a l'hospital per si es pot aplicar un tractament perquè deixin de morir neurones i tractar que la inflamació sigui la menor possible".
Després arriba la fase subaguda, quan comença la neurorrehabilitació i el cervell activa mecanismes que afavoreixen la recuperació, un període que pot durar al voltant de sis mesos. Finalment, la cronicitat, encara que això no vol dir que el pacient deixi necessàriament de millorar. Com explica Murie, la neuroplasticitat permet al cervell adaptar-se als canvis i continuar amb la recuperació.
Impacte d'eines robotitzades
Els robots també compleixen el seu paper en la recuperació després de la malaltia. Aquests dispositius són utilitzats "dins d'un procés de neurorrehabilitació quan el pacient està mèdicament estable". Això passa després "dels primers set dies després de l'ictus fins que acabi el procés". Tot i que són utilitzats "com una eina més", els dispositius robotitzats "permeten fer més repeticions", fent que "la recuperació pugui ser més eficaç".
"El que marca la recuperació és fer versus no fer"
Manuel Murie, membre del Grup d'Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la SEN
Tot i així, adverteix que "tenir o no tenir un robot no marca la recuperació", ja que és important complementar-ho amb altres tècniques rehabilitadores: "El que marca la recuperació és fer versus no fer. Si som capaços de donar intensitat de fisioteràpia el pacient es recuperarà, però si no ho fem i el posem al robot una hora, no millorarà". En qualsevol cas, admet que es tracta d'eines "cada cop més freqüents" i que no deixen de ser un valor afegit: "Ens permet fer coses que sense robot no podríem".
