Les trombectomies contra l'ictus es disparen a Espanya: quatre vegades més en l'última dècada
Seram, SENR i GeNI destaquen el paper de la imatge mèdica en el diagnòstic i tractament de l'ictus i reclamen reforçar les plantilles de Neuroradiologia Intervencionista
Espanya ha multiplicat per més de quatre el nombre de trombectomies mecàniques realitzades per tractar l'ictus durant l'última dècada. Aquest procediment, que permet extreure mitjançant un catèter el coàgul que obstrueix una artèria cerebral, depèn de la imatge mèdica tant per al diagnòstic com per a la intervenció. Així ho destaquen la Societat Espanyola de Radiologia Mèdica (Seram), la Societat Espanyola de Neuroradiologia (SENR) i el Grup Espanyol de Neuroradiologia Intervencionista (GeNI) amb motiu del Dia Mundial de l'Ictus.
Les tres societats científiques posen el focus en el paper de les tècniques d'imatge, que no només permeten identificar què està passant al cervell, sinó també determinar quins pacients poden beneficiar-se del tractament i guiar el procediment. "L'imatge mèdica no és només una fotografia del cervell. És la informació que ens ajuda a decidir a qui tractar i el mapa que ens guia fins al trombe", explica Eduardo Murias, radiòleg intervencionista de la Seram, membre de la SENR i del GeNI i especialista de l'Hospital Universitari Central d'Astúries.
Segons les dades presentades per Alejandro González, de l'Hospital Universitari Virgen del Rocío de Sevilla, durant el Congrés Anual de GeNI 2026, celebrat a Bilbao, Espanya va registrar 9.271 trombectomies mecàniques el 2025, davant de les 2.121 realitzades el 2015. Aquestes xifres reflecteixen un increment de 4,37 vegades en deu anys, la qual cosa equival actualment a unes 25 intervencions diàries.
Tanmateix, malgrat el creixement acumulat durant l'última dècada, l'activitat nacional amb prou feines va experimentar variacions entre 2024 i 2025. En concret, va passar de 9.228 a 9.271 procediments, un increment de tot just el 0,5 per cent. Aquesta evolució planteja la necessitat d'analitzar l'accés al tractament, els temps assistencials i els recursos disponibles, més enllà del volum d'intervencions.
El paper de l'imatge mèdica en el tractament de l'ictus
Les diferents tècniques d'imatge exerceixen funcions complementàries en l'abordatge de l'ictus. La tomografia computada (TC) cerebral permet detectar possibles hemorràgies i valorar la lesió cerebral, mentre que l'angio-TC facilita la visualització de les artèries i la localització de l'obstrucció. En determinats pacients, els estudis de perfusió o la ressonància magnètica (RM) completen l'avaluació i proporcionen informació sobre el teixit cerebral que encara es pot salvar mitjançant el tractament.
Quan està indicada una trombectomia en un ictus isquèmic, provocat per l'obstrucció d'una artèria mitjançant un coàgul, el neuroradiòleg intervencionista introdueix un catèter i el fa avançar per l'interior de les artèries fins a arribar al trombe. Un cop localitzat, utilitza dispositius d'extracció o aspiració, sota control d'imatge, per intentar retirar l'obstrucció i restablir la circulació sanguínia sense necessitat d'obrir el crani.
Tanmateix, les societats científiques recorden que aquest procediment no està indicat per a tots els ictus, per la qual cosa resulta imprescindible identificar prèviament els pacients que poden beneficiar-se de la intervenció.
Les dades exposades durant el Congrés de GeNI també reflecteixen una reducció dels temps necessaris per realitzar la trombectomia. Segons la sèrie del registre ARTISTA corresponent al node Sevilla-Huelva, el temps transcorregut des de la punció arterial fins a la recanalització, és a dir, la reobertura de l'artèria, es va reduir de 31 minuts el 2017-2018 a 21 minuts el 2024-2025.
Aquesta disminució, propera a un terç, correspon exclusivament a les dades d'aquesta sèrie i no representa una mitjana nacional. A més, fa referència a una fase concreta del procediment, sense incloure el temps total transcorregut des de l'inici de l'ictus fins al tractament.
De fet, la mateixa anàlisi no identifica una millora global clara en el temps comprès entre l'aparició dels símptomes i la recanalització. Per això, la reducció dels temps durant la intervenció ha d'anar acompanyada d'una detecció precoç dels símptomes, trasllats ràpids i una adequada coordinació dels circuits hospitalaris.
Més especialistes i atenció urgent les 24 hores
Davant d'aquesta situació, la Seram, la SENR i GeNI consideren necessari reforçar les plantilles de Neuroradiologia Intervencionista i garantir xarxes assistencials capaces d'oferir diagnòstic i tractament urgent les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any.
Per això, destaquen la importància d'una resposta coordinada entre els serveis d'emergències, Urgències, Neurologia, Radiologia, Anestesiologia i Infermeria, amb l'objectiu de facilitar l'accés al tractament als pacients que ho necessitin.
"No n'hi ha prou amb disposar de la tecnologia. Necessitem que cada pacient que pugui beneficiar-se'n trobi a temps un equip preparat per tractar-lo, visqui on visqui. L'objectiu no és fer més procediments per si mateixos, sinó reduir les seqüeles de l'ictus", subratlla Murias.
Les societats científiques també insisteixen en la importància de reconèixer els primers símptomes de l'ictus i actuar amb rapidesa. L'aparició sobtada de dificultats per parlar o comprendre, desviació de la boca, pèrdua de força o sensibilitat en un costat del cos o pèrdua brusca de visió són algunes de les senyals d'alerta.
En aquest sentit, recorden la recomanació del Ministeri de Sanitat de trucar immediatament al 112 davant la sospita d'un ictus, sense esperar a comprovar si els símptomes desapareixen. La identificació precoç d'aquestes manifestacions constitueix el primer pas per accedir a temps al diagnòstic i al tractament.
