El lideratge organitzatiu, peça clau per adaptar els hospitals al 'tsunami' de les teràpies avançades
Els 300 assaigs clínics registrats en aquestes innovacions obliguen el SNS a redefinir d'urgència el seu model funcional
I a més: Farmàcia Hospitalària posa el focus en l'atenció a domicili en el seu congrés més multitudinari
L'arribada imminent massiva de teràpies avançades exigeix una reestructuració profunda en el Sistema Nacional de Salut (SNS). Tots els experts que han participat a la taula 'Implementació hospitalària de teràpies avançades: mirant cap al futur', emmarcada en el 71 Congrés de la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH), han coincidit que l'èxit d'aquesta transformació terapèutica dependrà d'un lideratge directiu ferm que trenqui els 'silos' tradicionals i aposti per la gestió per processos, la multidisciplinarietat i la mesura de resultats.
José Luis Poveda, gerent de l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe, ha dimensionat la magnitud del repte recordant que, actualment, hi ha uns 300 assaigs clínics amb teràpies avançades a Espanya, i que prop del 49 per cent de les teràpies del programa Prime de l'agència reguladora pertanyen a aquesta categoria. "Mai s'ha vist un procés de transformació terapèutica com el que s'està vivint; això ja no és el futur, ja és aquí", ha assegurat.
Poveda ha advertit que els esquemes organitzatius actuals estan obsolets per a aquest nou escenari: "El que t'ha servit per a un model amb dianes terapèutiques diferents, potser no et servirà per a aquest nou futur. Tenim una gran oportunitat d'agafar aquest procés i liderar-lo, minimitzant la distància territorial, organitzativa i entre els equips".
Governança autonòmica i el rol estratègic del farmacèutic
Per vertebrar aquesta transformació, l'administració autonòmica juga un paper crucial. Elena Gras, directora general de Farmàcia de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, ha defensat que aquests fàrmacs "no es poden tractar com un tractament normal", ja que exigeixen centres molt preparats i circuits assistencials mil·limètrics. Com a model d'èxit, Gras ha exposat l'estructura de la seva comunitat, que compta amb un servei específic i una oficina autonòmica de medicina predictiva i teràpies avançades liderada per un farmacèutic hospitalari.
Gras ha situat dues grans prioritats per garantir l'accés equitatiu i la viabilitat del sistema: el desenvolupament de la capacitat acadèmica i, fonamentalment, la creació de sistemes d'informació interoperables. "Cal recollir tota la informació per millorar l'expertise i la traçabilitat dels acords de finançament", ha explicat, recordant que mesurar els resultats en salut és ineludible en teràpies amb alta incertesa clínica i un gran impacte econòmic.
Trencar els 'silos' mitjançant metodologia Lean
La barrera més complexa per implementar aquestes xarxes és la pròpia inèrcia dels hospitals. Eloína Núñez, gestora sanitària de Sedisa, ha lamentat que el sistema sanitari s'hagi desenvolupat amb una alta especialització però de forma "compartimentada, en silos, on cada servei diu 'què hi ha del meu'". Núñez ha exigit un canvi de mentalitat per començar a treballar "per processos entorn del pacient", posant com a exemple el projecte multidisciplinari 'Opticar-T'.
Aquesta iniciativa va aplicar la metodologia Lean per auditar exhaustivament els temps de cada fase del tractament CAR-T, des de la decisió mèdica i la burocràcia de les signatures fins a la reserva de llits i la infusió cel·lular. "Si no es mesura, que és una de les debilitats del sistema sanitari, no es sabrà on millorar", ha sentenciat. Així mateix, ha apel·lat al lideratge organitzatiu i dels gestors per consolidar aquest canvi: "El lideratge de les organitzacions és el que ha de determinar el consens. Cal demostrar que, posant els recursos adequadament, potser es pot fer més. Que no ens posem pals a les rodes".
