Mesurar l'experiència del pacient i l'eficiència per "comprar millor" medicaments
El 71 Congrés de la SEFH aprofundeix en com s'ha de realitzar l'adquisició d'aquest tipus de medicaments
I a més: Farmàcia Hospitalària posa el focus en l'atenció domiciliària en el seu congrés més multitudinari
L'irrupció dels medicaments biosimilars al Sistema Nacional de Salut (SNS) va suposar una revolució financera concebuda, en els seus inicis, gairebé de manera exclusiva per a la contenció de la despesa. Avui, la maduresa d'aquest mercat exigeix abandonar aquesta visió purament a curt termini. L'Administració i els hospitals han de transitar cap a un model de compra pública estratègica que valori el valor real aportat al pacient, garanteixi el subministrament i permeti reinvertir els estalvis. Així ho han deixat clar els ponents de la taula 'Més valor, més futur. Quan el valor dels biosimilars exigeix una nova mirada', celebrada al 71 Congrés de la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH) i moderada per Andrés Navarro Ruiz, cap del Servei de Farmàcia de l'Hospital General Universitari d'Elx.
El punt de partida del debat ha estat la presentació d'un dels projectes impulsats per Celltrion Connecta, exposat per Conrado Domínguez, economista i exdirector del Servei Canari de Salut (SCS). Aquest fòrum multidisciplinari neix amb l'objectiu de generar un espai d'anàlisi per identificar bones pràctiques i alinear oportunitats. "Hi havia la sort de viure l'any 2018, quan van començar a entrar, i es veien únicament com una manera d'estalvi. Es van prendre aquestes decisions molt basades en la part de l'estalvi, però això no és només estalvi", ha explicat Domínguez.
El gestor ha desgranat un decàleg d'accions sustentat en cinc pilars, on la compra pública basada en valor és la pedra angular. "El valor es pot mesurar. Cal anar més enllà del preu, fer una compra orientada al valor i avaluar els compromisos ESG [ambientals, socials i de governança]", ha apuntat. A més, ha abordat un dels grans reptes organitzatius actuals: "Hem de veure com generem un model d'incentius que permeti reinvertir tot el que puguem generar gràcies a aquests fàrmacs".
El cost global davant la 'trampa' del preu d'adquisició
Els especialistes en Farmàcia Hospitalària han coincidit que el preu del vial, per exemple, és només la punta de l'iceberg d'un procés molt més complex. Amparo Talens, cap de Servei de Farmàcia Hospitalària a l'Hospital General Universitari Doctor Balmis d'Alacant, ha estat clara: "Els biosimilars han permès reduir costos i alliberar recursos, però un biosimilar ens pot resultar més costós si augmenta les consultes del pacient o canvia els circuits logístics". La professional sanitària ha reclamat un quadre de comandament integral per prendre decisions clíniques: "Hi ha coses que mesurem de manera habitual, com el cost i el consum, però ens faltarien altres indicadors fonamentals com l'experiència del pacient, la seva qualitat de vida i l'eficiència organitzativa. No es tracta de comprar al millor preu sempre, cal anar un pas més enllà".
En aquesta mateixa línia, José Manuel Martínez Sesmero, farmacèutic del Complex Hospitalari Universitari de Toledo, ha incidit que l'adopció d'un biosimilar impacta de manera radicalment diferent segons el servei mèdic implicat. "Això genera temps que es poden i s'han de mesurar, i que tenen un correlat econòmic. No és només el que costa una caixa d'un medicament, una ploma o un vial, sinó els temps del professional, de l'estructura i la inversió", ha argumentat Sesmero. Per abordar-ho, ha demanat establir "llenguatges comuns i un benchmarking adequat en el cost per procés, el que ens permetria incloure els biosimilars de manera adequada".
La crisi dels desabastiments de medicaments
Els models de licitació actuals han estat un dels eixos principals de la conversa. De fet, Domínguez ha estat crític amb les dinàmiques actuals de contractació: "De què serveix que algú t'adjudiqui al descompte del descompte del descompte aprovat per la Comissió de Preus, si després no té capacitat per subministrar-te cent mil unitats? Si en el concurs no preveig que això m'ho han d'assegurar, adjudico el preu i no tinc garantit el subministrament per als quatre anys del contracte". Així mateix, ha advertit del sobrecost que això genera: "Si has de comprar medicaments fora del contracte, s'adaptarà al preu de mercat".
Per la seva banda, Josep Maria Guiu Segura, farmacèutic del Consorci de Salut i Social de Catalunya, ha aprofundit en aquesta problemàtica i ha proposat alternatives directes. "Comprar millor ens suposa innovar en la manera com comprem. Són medicaments consolidats i ja en coneixem els resultats. No es tracta de comprar el producte més barat, sinó el més eficient", ha afirmat.
Conrado Domínguez, economista i exdirector del Servei Canari de Salut (SCS
Guiu ha defensat els acords amb múltiples adjudicataris com un 'salvavides estratègic': "La fabricació de biosimilars requereix temps, i si tenim més proveïdors al mercat podrem gestionar millor els desabastiments". Tanmateix, ha reconegut que exigir reserves estratègiques de medicació a sis mesos per evitar trencaments és una arma de doble tall, ja que "l'oferta, segurament, no serà tan competitiva; l'equilibri és el que es troba entre els dos nuclis".
Davant aquesta realitat, Talens ha subratllat que l'escassetat "provoca deficiències greus en el nostre dia a dia" i ha demanat prioritzar la indústria més fiable als plecs: "No és el mateix un proveïdor que fabrica a Espanya o fora d'Espanya, o que té una planta o diverses. Jo tindria molt en compte els plans de contingència i l'històric de compliment. Si sistematitzéssim aquesta informació, se li donaria força valor".
