Foc en la "salut òssia" per evitar riscos en la recepta de 'adelgazants' a adolescents
Montserrat Prados Pérez, membre de l'Àrea d'Obesitat de la SEEN, posa especial atenció en l'impacte d'aquests fàrmacs en la composició corporal dels menors.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha descartat recentment l'ús d'inhibidors de GLP-1, com Ozempic, Mounjaro o Wegovy, i l'aplicació de cirurgies bariàtriques en casos d'obesitat detectats en menors de deu anys. Així es desprèn de les primeres directrius publicades per l'organisme que aborden l'augment d'aquesta malaltia en infants i adolescents. Unes pautes que des d'Endocrinologia valoren "positivament", encara que adverteixen que no han de suposar "un rebuig general" al subministrament d'aquest tipus de tractaments.
"És un avenç important en el reconeixement de l'obesitat infantil i adolescent com una malaltia crònica, complexa i multifactorial que requereix un abordatge integral i un seguiment a llarg termini", diu al respecte la facultativa Montserrat Prados Pérez, membre de l'Àrea d'Obesitat de la Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició (SEEN), en declaracions a Redacción Médica.
Per a Prados Pérez, les recomanacions de l'OMS "no s'han d'interpretar com un rebuig general" a l'ús d'inhibidors de GLP-1 en menors, ja que en el cas d'Espanya recorda que "està comercialitzada la liraglutida (Saxenda), autoritzada per al seu ús a partir dels sis anys".
En aquest sentit, insisteix que "els tractaments farmacològics no han de substituir els canvis d'hàbits ni considerar-se una solució aïllada", encara que reitera que tampoc es pot "negar la seva utilitat quan existeix una indicació clínica i evidència científica que avali la seva utilització".
Quan administrar aquest tipus de fàrmacs en adolescents
L'ús d'aquest tipus de tractaments, segons explica la professional Prados Pérez, només s'ha de "considerar" en adolescents obesos en aquells casos en què "una intervenció estructurada i supervisada sobre alimentació, activitat física i hàbits no hagi aconseguit els objectius clínics esperats", especialment en casos de "complicacions metabòliques o un deteriorament significatiu de la qualitat de vida".
Tot i així, recorda que "sempre s'han d'utilitzar seguint les indicacions de les fitxes tècniques", ja que es basen en "estudis clínics" que ja han demostrat la seva eficàcia i seguretat. "Aquests tractaments han de ser prescrits per metges amb experiència en el maneig de l'obesitat durant la infància i l'adolescència".
Possibles efectes secundaris i seguiment del pacient
Preguntada per possibles riscos o efectes secundaris a llarg termini, Pérez Prados situa la manca d'informació sobre aquests efectes "durant etapes crítiques de creixement i maduració" com una de les principals preocupacions.
Segons afirma, més enllà dels símptomes gastrointestinals, és important prestar atenció a l'efecte que aquest tipus de tractaments pot provocar en "la composició corporal i la salut òssia" del pacient. També cal tenir en compte "la relació de l'adolescent amb el menjar, la seva imatge corporal i la possible presència de trastorns de la conducta alimentària".
És a dir, no n'hi ha prou només amb fer un seguiment del pes de l'individu, sinó que ha d'incloure "creixement, desenvolupament puberal, composició corporal, estat nutricional i benestar psicològic".
Manteniment o retirada de la medicació
Atès que l'obesitat és una malaltia crònica i recurrent, cal tenir en compte que "després de suspendre el tractament farmacològic es pot produir una recuperació del pes perdut". Per això, Pérez Prados insisteix que l'estratègia de manteniment "s'ha d'establir des de l'inici, explicant al pacient que l'objectiu és aconseguir una millora sostinguda de la salut i no només una reducció temporal de pes".
Pel que fa a l'aplicació de la cirurgia bariàtrica, aquesta pot ser "una opció terapèutica eficaç en adolescents amb obesitat greu", encara que deixa clar que "no n'hi ha prou amb complir criteris d'IMC", sinó que és imprescindible "realitzar una avaluació completa de la situació clínica, nutricional, psicològica i familiar".
L'obesitat és una malaltia crònica i recurrent que si no es tracta adequadament pot augmentar el risc de malalties com la diabetis tipus 2 i patologies cardiovasculars. El 2024 es van registrar uns 170 milions de casos d'obesitat en infants i adolescents de 5 a 19 anys i, des del 1990, la seva prevalença en aquest grup d'edat ha assolit el vuit per cent.
