Francisco Jesús Morales, presidente de Semergen Canarias; José Escribano, miembro del Grupo de Trabajo de Diabetes, Endocrinología y Metabolismo de Semergen; José Polo, presidente de Semergen; Yésica Hernández Brichis, directora Médico y de Regulatorio de AstraZeneca; y Rafael Micó, vicepresidente de Semergen.
Alertes digitals per homogeneïtzar la pràctica clínica de Primària en crònics
El projecte Carabela, analitzat al 48è Congrés Nacional de Semergen, ja ha implantat 15 solucions per millorar la continuïtat assistencial, reduir diferències i garantir una atenció més homogènia, independentment del centre o territori on s'atengui el pacient
I a més: El finançament de fàrmacs 'adelgazantes', supeditat a l'estratificació de pacients a Primària
La cronicitat, la fragmentació entre nivells assistencials i les diferències en la pràctica clínica són alguns dels reptes de la Atenció Primària, mentre la demanda assistencial obliga a millorar la capacitat de resposta del sistema sanitari. En aquest escenari, el projecte Carabela, impulsat per la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària (Semergen), ha identificat 21 àrees de millora i 37 possibles solucions (15 d'elles ja implantades) a partir del treball desenvolupat amb professionals sanitaris. Així, els seus resultats i les iniciatives per millorar l'eficiència del Sistema Nacional de Salut (SNS) s'han abordat en el 48è Congrés Nacional d'aquesta entitat.
El seu president, José Polo, ha defensat que el programa no s'ha d'entendre com una actuació aïllada, sinó com una eina per "aprendre de l'experiència acumulada i convertir aquest coneixement en mesures concretes". El seu plantejament parteix d'una doble necessitat: conèixer millor què passa a les consultes i utilitzar aquesta informació per canviar la pràctica clínica especialment en l'abordatge de pacients crònics de cinc patologies prevalents en aquest nivell assistencial: EPOC, asma, malaltia renal crònica, insuficiència cardíaca i diabetis.
José Polo, president de la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària (Semergen).
A més, ha destacat la dimensió del treball desenvolupat: en la iniciativa han participat 1.003 centres de salut, 135 hospitals i 1.642 professionals, i s'han celebrat 498 reunions. Aquestes xifres, ha assenyalat, reflecteixen "la participació i l'esforç" dels equips implicats en l'anàlisi dels processos assistencials.
Reduir la variabilitat i compartir solucions
Mentrestant, Rafael Micó, vicepresident de Semergen, ha defensat que la transformació de l'Atenció Primària requereix passar d'una dinàmica centrada a respondre a la demanda diària a una altra que permeti anticipar-se a les necessitats, és a dir, "d'un model reactiu a un de proactiu". Per aconseguir-ho, ha apel·lat al lideratge dels professionals i a la seva capacitat per impulsar canvis des de les pròpies consultes.
Així, ha explicat que Carabela es va estendre als centres de salut després de desenvolupar-se durant anys en l'àmbit hospitalari. A partir de centres de referència vinculats als seus hospitals, els equips van revisar processos relacionats amb patologies prevalents i van analitzar les dificultats del treball quotidià. En aquest examen van participar metges, professionals d'Infermeria i treballadors socials.
Rafael Micó, vicepresident de Semergen.
L'anàlisi va permetre "agrupar les necessitats en sis àmbits": protocols, recursos, tecnologia, organització, educació i formació. Micó ha subratllat especialment les mancances en continuïtat assistencial, "la manca d'una història clínica compartida" i la "absència d'alertes" que ajudin a detectar problemes, interaccions o proves pendents. Aquestes eines, assegura, permetrien millorar la coordinació assistencial i evitar que els professionals hagin d'actuar sense disposar de totes les dades necessàries sobre el pacient.
També ha advertit que un mateix pacient pot rebre una atenció diferent segons el centre o el territori. Per reduir aquesta variabilitat, ha proposat aprofitar les experiències que ja funcionen i traslladar-les, amb les adaptacions locals necessàries, a altres llocs, defensant que compartir solucions evitaria duplicar esforços i permetria dedicar més recursos a millorar l'assistència.
Més enllà de la identificació de necessitats, Carabela ja ha avançat en la aplicació de mesures concretes. Segons ha explicat Micó a Redacción Médica, s'han dissenyat processos assistencials i s'ha pogut mesurar la implementació de "15 solucions". Entre els exemples, ha citat la formació de professionals per impulsar la realització d'espirometries en centres de salut que disposaven d'espirometres, però no utilitzaven aquesta eina diagnòstica.
Així mateix, el projecte ha desenvolupat processos d'atenció integrada per a la insuficiència cardíaca i consultes específiques per a la malaltia renal crònica, iniciatives que busquen traslladar les propostes de millora a la pràctica clínica i facilitar una atenció més coordinada als pacients amb patologies cròniques.
Com a instrument per documentar aquests avenços, Carabela compta amb un document en què es recullen els compromisos i les experiències dels centres de salut on s'han implantat les mesures. Això permet registrar les solucions desenvolupades i compartir els progressos dels equips participants, amb l'objectiu de afavorir l'extensió de les millores a altres centres sanitaris.
IA per detectar la malaltia renal
Justament, un altre dels projectes presentats ha estat el Pla de Gestió Intel·ligent de la Detecció, Avaluació i Seguiment de la Malaltia Renal Crònica (Piercia) , desenvolupat a l'àrea del Campo de Gibraltar per millorar la detecció i el seguiment d'aquesta patologia, inclosa dins del projecte Carabela, a través d'Intel·ligència Artificial. El punt de partida, ha explicat José Escribano, membre del Grup de Treball de Diabetis, Endocrinologia i Metabolisme de Semergen, va ser un estudi que va trobar aquesta patologia en un de cada cinc pacients majors de 45 anys i en un de cada tres pacients amb diabetis. No obstant això, només el 48 per cent tenia completada l'avaluació de salut renal, un resultat que va portar l'equip a dissenyar una intervenció.
El projecte integra diferents actuacions: cribratge a partir de les analítiques, classificació de la malaltia, formació i informació per als professionals i eines de gestió. La intenció és que els sistemes informàtics facilitin la detecció i el seguiment, en comptes d'afegir tasques a la consulta. "Volíem aconseguir que fos el sistema el que ens facilités la qualitat de la nostra feina i cobrís les nostres mancances", ha explicat.
José Escribano, membre del Grup de Treball de Diabetis, Endocrinologia i Metabolisme de Semergen.
En concret, el sistema incorpora automàticament proves de funció renal i albuminúria quan els resultats analítics i les característiques del pacient ho requereixen, i utilitza algorismes d'IA per classificar el risc de progressió de la malaltia. A més, revisa la medicació activa per generar alertes davant possibles fàrmacs nefrotòxics o situacions que requereixin ajustar les dosis segons la funció renal. D'aquesta manera, l'eina busca facilitar la detecció precoç, reforçar la seguretat del tractament i evitar que els pacients que necessiten seguiment quedin fora del circuit assistencial.
Incorporar l'Atenció Primària a la recerca clínica
Però, en aquest context, cal abordar la col·laboració públic-privada com una via per impulsar iniciatives de millora assistencial, incorporar innovació al sistema sanitari i desenvolupar solucions. Yésica Hernández Brichis, directora Mèdica i de Regulatori d'AstraZeneca, ha defensat llavors que la col·laboració entre el sistema sanitari i la indústria ha de generar "resultats sostenibles i mesurables". "No és un patrocini, no és una col·laboració aïllada", ha assenyalat en explicar que el propòsit és impulsar iniciatives que contribueixin a transformar l'assistència a llarg termini.
Com a exemple, ha presentat l'adaptació de la metodologia Carabela, que ha comptat amb el suport d'AstraZeneca i altres societats científiques, a la recerca clínica. El treball busca identificar obstacles que dificulten la participació de centres d'Atenció Primària en assaigs clínics i establir circuits que permetin integrar millor aquests professionals i els seus pacients. Segons ha explicat, moltes persones amb malalties cròniques reben seguiment a l'Atenció Primària, però la recerca continua desenvolupant-se sovint en entorns hospitalaris.
Yésica Hernández Brichis, directora Mèdica i de Regulatori d'AstraZeneca.
La iniciativa contempla una xarxa de centres d'Atenció Primària caracteritzats per facilitar la identificació de pacients i millorar la seva participació en estudis. Hernández ha assenyalat que aquest enfocament pot ajudar a incorporar perfils més diversos, inclosos pacients de zones rurals o perifèriques que solen quedar fora dels assaigs.
La col·laboració s'ha concretat en iniciatives amb l'Hospital Vall d'Hebron i el seu centre de recerca, amb estudis relacionats amb obesitat i diabetis, així com amb asma. Hernández Brichis ha subratllat que l'avenç requereix confiança, una governança clara i avaluació de l'impacte.
A la taula 'Potencials solucions per a una Atenció Primària més eficient i sostenible' també ha participat Francisco Jesús Morales, president de Semergen Canàries, que ha defensat el paper de les societats regionals en la millora contínua de la gestió dels pacients. Des de la seva proximitat a la realitat assistencial de cada territori, ha argumentat que tenen capacitat per connectar els metges de Família, promoure iniciatives adaptades al context local i traslladar les necessitats dels centres de salut als espais de decisió, la qual cosa contribueix a impulsar una Atenció Primària més resolutiva, coordinada i centrada en les persones.
Francisco Jesús Morales, president de Semergen Canàries.
