La prevenció del suïcidi mèdic passa per establir "cribratges de salut mental i grups de gestió del malestar"
Un estudi identifica 400 suïcidis entre professionals a Espanya entre 2003 i 2022, detectant taxes de mortalitat superiors a les de la població general entre les sanitàries de determinades edats
I a més: El Congrés urgeix a trencar l'estigma del suïcidi i aborda la formació específica a les universitats
La prevenció del suïcidi entre els professionals sanitaris requereix anar més enllà de l'atenció individual i actuar també sobre les condicions en què desenvolupen la seva feina. Millorar l'organització laboral, facilitar la detecció precoç del malestar psicològic i eliminar les barreres que dificulten demanar ajuda són algunes de les mesures necessàries per abordar un problema que també afecta el col·lectiu mèdic. Així ho planteja la María Irigoyen, psiquiatra de l'Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida, a Redacción Médica. A més, la especialista proposa incorporar cribratges de salut mental a les revisions habituals dels professionals sanitaris i crear espais per gestionar el malestar i resoldre conflictes.
I és que a partir dels resultats de l'estudi La mortalitat dels metges a Espanya: anàlisi de les causes de mort durant el període 2003-2022, elaborat per l'Organització Mèdica Col·legial (OMC) en col·laboració amb l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el treball identifica 400 suïcidis entre metges a Espanya durant aquestes dues dècades i posa de manifest diferències rellevants segons el sexe i l'edat.
Tot i que el risc de morir per suïcidi entre els metges és un 33 per cent inferior al de la població general, el suïcidi representa entre l'1,4 i l'1,5 per cent de les seves defuncions, davant del 0,8 per cent del conjunt de la població. Entre les metgesses, a més, constitueix la quarta causa de mort i concentra el 3,3% de les defuncions, davant del 0,4 per cent entre les dones de la població general.
Les diferències per sexe i edat, claus per a la prevenció
L'anàlisi revela un comportament diferent segons el sexe. Entre els homes metges, les taxes de mortalitat per suïcidi són inferiors a les dels homes de la població no mèdica. En canvi, entre les dones metgesses de 25 a 44 anys i de 55 a 64 anys, les taxes superen les registrades entre les dones de la població general de les mateixes edats.
La especialista precisa que l'estudi no permet establir les causes d'aquestes diferències, tot i que apunta a circumstàncies que poden contribuir al malestar psicològic. Entre elles esmenta ·l'autoexigència i les dificultats per gestionar l'estrès en situacions de sobrecàrrega·, aspectes que diversos estudis han abordat durant les etapes formatives de la carrera, especialment entre les estudiants.
També assenyala les dificultats de conciliació familiar. "Segueix sent un aspecte cada cop més aconseguit però imperfecte en el qual la dona, habitualment, continua exercint tasques de cuidadora en el seu nucli familiar tant amb els descendents com amb els ascendents", explica. Aquestes responsabilitats poden ser "complexes de compaginar amb l'activitat assistencial, docent i investigadora, les guàrdies, els trasllats i els càrrecs de responsabilitat".
Irigoyen considera que conèixer les vulnerabilitats específiques pot ajudar a orientar les intervencions. "Conèixer vulnerabilitats concretes, el lògic seria aplicar mesures específiques i observar-ne l'impacte", afirma.
Sobrecàrrega laboral i dificultat per demanar ajuda
Les condicions de treball també poden influir en el benestar psicològic dels professionals. Irigoyen enumera "les hores de feina acumulades, els torns de nit, la incertesa per la inestabilitat contractual, els trasllats, els conflictes laborals, les amenaces i agressions i l'elevada càrrega de feina" com algunes de les circumstàncies que poden generar malestar.
A aquests factors s'hi afegeix "la dificultat per reconèixer el propi patiment i buscar atenció". En primer lloc, esmenta la complexitat de "reconèixer-nos malalts i l'elevat compromís amb la nostra professió com per 'abandonar' la nostra tasca assistencial", apunta. La psiquiatra afegeix que alguns professionals recorren a companys de manera informal o intenten tractar-se pel seu compte, en lloc d'acudir als canals adequats. També adverteix que, ocasionalment, "l'abús de substàncies per contrarestar el malestar pot empitjorar el quadre psicopatològic".
Tot i que reconeix que l'estigma ha disminuït amb el temps, considera que encara persistixen reticències a sol·licitar ajuda. En aquest sentit, destaca la tasca dels col·legis oficials de metges a través del Programa d'Atenció Integral al Metge Malalt (Paime), basat "en l'accessibilitat, la confidencialitat i la rehabilitació" dels professionals.
Detecció precoç i canvis als hospitals
La prevenció requereix, segons Irigoyen, una detecció "des dels agents de proximitat". Entre els senyals d'alarma que poden advertir d'una situació de vulnerabilitat esmenta "els canvis d'humor rellevants, l'aïllament, la irritabilitat, la manca d'atenció a les tasques, la fatiga, manca de celeritat i els canvis d'hàbits".
"Un acompanyament proper per detectar problemes aviat és fonamental per activar l'ajuda pertinent i evitar una escalada", afirma. La detecció, afegeix, ha d'involucrar les famílies, els companys de feina i els responsables dels equips.
En l'àmbit institucional, la especialista proposa incorporar "cribratges de salut mental" a les revisions habituals dels treballadors, establir grups per resoldre conflictes i crear "grups" de gestió del malestar. També reclama lideratges que afavoreixin relacions laborals basades en l'equitat, tenint en compte les necessitats particulars de cada professional.
Malgrat els anys d'experiència del Paime i el reconeixement de la seva utilitat, Irigoyen assenyala que encara existeix estigma i reticència a recórrer a aquest programa i als Serveis de Salut Laboral i Medicina preventiva.
Normalitzar l'atenció a la salut mental
Per a la psiquiatra, l'objectiu és integrar la cura psicològica en la pràctica habitual del sistema sanitari, tant mitjançant la identificació precoç de les dificultats com a través de mesures preventives.
"Hauríem de consolidar la normalització de l'abordatge del malestar psíquic. Incorporar-lo com una dificultat més que pot esdevenir, estar entrenats en la seva identificació i establir pautes d'abordatge segons la seva severitat", sosté.
La especialista conclou que la prevenció també passa per millorar les condicions en què treballen els professionals: "La millor atenció, comença amb mesures preventives i orientades a la promoció de la salut generant un ambient laboral sa, organitzat, just i equilibrat perquè cada professional pugui desenvolupar el seu elevat compromís amb la professió en un ambient segur i protector".
