Rafael, cap de guàrdia de l'Hospital de Toledo durant l'accident ferroviari: "Hi va haver situacions que emocionalment em van travessar sencer"
Aquest especialista afirma a Redacció Mèdica que té "la seguretat i la convicció" que la feina es va fer correctament, cosa que li produeix una gran tranquil·litat
I a més: La solidaritat omple els centres de donació de sang després de l'accident d'Urda: "Com a infermera em sento orgullosa"
Han passat dos dies des del tràgic accident ferroviari a Urda (Toledo) que ha causat, de moment, 69 morts. Una tragèdia que no oblidaran ni les víctimes ni els seus éssers estimats, però tampoc els professionals sanitaris que van estar al peu del canó durant més de 24 hores, en què l'atenció sanitària era crucial per salvar vides. " Tant de bo no hagués passat per no haver-ho viscut", reconeix Rafael Rubio, urgenciòleg, que va exercir com a cap de guàrdia a l'Hospital Universitari de Toledo, on ingressaven els pacients més crítics. Ara, un cop passada la tensió del moment, reflexiona sobre la tasca de tot l'equip en un dia que, indubtablement, quedarà marcat en el seu record. "Tenim la seguretat i la convicció que la feina es va fer bé. Vam donar tot el que teníem", ha remarcat.
Quan Rubio ha obert els ulls aquest divendres, el primer que li ha vingut al cap han estat les cares de les persones que van atendre i com estaran ara. "Parlo de pacients, familiars i companys", ha explicat a Redacció Mèdica. Aquest dimecres 28 d'octubre, va entrar per la porta de l'Hospital Universitari de Toledo a les 8:00 hores per començar la seva guàrdia. Era a urgències quan es va assabentar de la notícia. "Vam començar a moure pacients per tenir espai per a les persones que vinguessin", ha relatat. Mitja hora després de l'accident, es va reunir amb els responsables del centre, en qualitat de cap de guàrdia, per organitzar la resposta i establir els protocols juntament amb els diferents caps de Servei.
Un cop tot va estar organitzat, van baixar a Urgències i es van formar els equips multidisciplinaris. "Tothom sabia quina era la seva funció", ha detallat. Tot i això, recorda els moments en què esperaven els pacients i la "tensió" que es respirava per la incertesa del moment.
Ser cap de guàrdia durant l'accident ferroviari a Toledo
Era la primera vegada que Rubio vivia una tragèdia així com a cap de guàrdia. Al principi, sentia incertesa i "por" de fallar o de no saber com reaccionar. Tanmateix, quan van començar a arribar pacients i tot l'equip es va anar coordinant, es va adonar de la xarxa de suport amb què comptava a l'hospital. "Quan la gent sap què ha de fer, coordinar és molt fàcil", ha reconegut. És per això que agraeix als seus companys tota l'ajuda que li van oferir. "És una experiència de la qual he obtingut coneixement, però tant de bo no hagués passat per no haver-la hagut de viure", ha remarcat.
La seva jornada es va prolongar des de les 8:00 hores de dimecres, quan va arribar a l'hospital, fins a les 17:00 hores del dia següent. Amb la situació més controlada, ara és quan pot analitzar tot el que ha passat durant els darrers dies. "Inicialment, tens el cap com embotit. Intentes analitzar el que ha passat i vas a casa repassant cada actuació. El teu cap està com en un núvol. Però, quan passa tot, és quan aflora l'estrès", ha explicat.
Com ha afectat emocionalment els professionals sanitaris?
Viure una experiència tan impactant no és fàcil. Rubio va presenciar situacions que, emocionalment, el van "travessar sencer". "No pots deixar que et dominin al principi, però, quan tot es calma, t'afecten", s'ha sincerat. Per aquest motiu, és fonamental cuidar la salut emocional dels professionals i donar-se temps per recuperar-se. "Tinc la seguretat i la convicció que la feina es va fer bé. Això em dóna molta tranquil·litat", ha reconegut.
Actualment, l'Hospital Universitari de Toledo ha recuperat la seva activitat assistencial amb normalitat, i els pacients ingressats continuen rebent atenció als serveis d'UCI i planta. El que va passar el 28 d'octubre no s'oblidarà, però els professionals sanitaris tenen la "seguretat i la convicció" que la feina "es va fer bé". "Vam donar tot el que teníem", ha conclòs.
