Dolores Fernández, el segell espanyol en patògens emergents de l'OMS: "El repte és detectar amenaces"
La investigadora de l'ISCIII formarà part de l'OMS, defensant la vigilància, la cooperació internacional i la inversió sostinguda per anticipar-se a futures amenaces infeccioses
I a més: Dues científiques espanyoles s'incorporen a grups d'assessorament de l'OMS
La preparació davant futures emergències sanitàries comença molt abans que aparegui una nova amenaça. Detectar a temps els patògens emergents, comprendre com s'originen i compartir informació científica entre països són alguns dels reptes que centren la tasca de María Dolores Fernández García, científica del Centre Nacional de Microbiologia (CNM) de l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII), que s'ha incorporat al Grup d'Assessorament Científic sobre els Orígens de Nous Patògens (SAGO) de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Des d'aquest òrgan internacional, contribuirà a l'anàlisi de l'evidència científica sobre l'aparició de nous agents infecciosos i els factors que intervenen en el seu origen, amb l'objectiu de millorar la capacitat d'anticipació i resposta davant futures amenaces per a la salut pública.
La investigadora afronta aquesta incorporació com una oportunitat per "traslladar l'experiència" espanyola a l'àmbit internacional i "reforçar la col·laboració" entre països. El CNM combina recerca, vigilància microbiològica i resposta a problemes reals de Salut Pública, una experiència que Fernández considera especialment útil per abordar les amenaces infeccioses. Alhora, subratlla que la preparació requereix "capacitats estables i mecanismes de cooperació" establerts abans que es produeixi una nova crisi.
Detectar les amenaces abans que s'estenguin
"El principal repte és detectar les amenaces com més aviat millor", diu Fernández García. Per això, assegura, cal reforçar els sistemes de vigilància que permetin reconèixer senyals inusuals en diferents àmbits i conservar la informació que pugui ajudar a reconstruir l'origen d'un brot.
La científica també destaca la importància de preservar mostres i dades des de les primeres fases d'una emergència, ja que resulten essencials per investigar com va sorgir un patogen i de quina manera va arribar a la població humana. A això s'hi suma la necessitat d'integrar amb rapidesa i de manera coordinada la informació epidemiològica, microbiològica i genòmica. Aquestes eines permeten avançar en la comprensió dels nous agents infecciosos i millorar la capacitat d'anticipació davant possibles amenaces.
L'experiència al servei de l'OMS
La trajectòria del CNM aporta una perspectiva que connecta la feina científica amb les necessitats de la Salut Pública. Segons Fernández, una de les fortaleses del centre de l'ISCIII és que la seva activitat no es limita a l'estudi de microorganismes al laboratori, sinó que també inclou "la vigilància de la seva circulació, la investigació de brots i el suport a la presa de decisions davant alertes sanitàries".
"Crec que aquesta experiència pràctica pot ser molt útil per a l'OMS", assegura. La investigadora destaca igualment el treball quotidià del centre amb patògens emergents, vigilància genòmica i xarxes nacionals i internacionals de Salut Pública. Aquesta activitat permet conèixer tant els aspectes científics de les amenaces infeccioses com les dificultats que planteja aplicar aquest coneixement en situacions reals. Per a Fernández, aquesta connexió és un dels elements clau per millorar la preparació davant futures emergències.
Assessorament científic per orientar la Salut Pública
Els grups d'assessorament científic de l'OMS reuneixen especialistes de diferents disciplines per analitzar l'evidència disponible i oferir recomanacions independents. La seva tasca inclou "la revisió de dades epidemiològiques, clíniques, microbiològiques i genòmiques, a més de la identificació de llacunes de coneixement i la proposta de prioritats de recerca".
Fernández aclareix que aquests òrgans no tenen com a objectiu "prendre decisions polítiques", sinó aportar "la millor base científica possible" per orientar les actuacions en Salut Pública. Així, aquesta feina permet identificar "què se sap sobre una amenaça, quines qüestions continuen sense resposta i on convé concentrar els esforços investigadors". En el cas dels nous patògens, comprendre el seu origen i disposar d'informació científica fiable resulta "fonamental per millorar la preparació i la resposta internacional".
Cooperació internacional davant amenaces sense fronteres
La dimensió global de les malalties infeccioses fa imprescindible la col·laboració entre països. Les malalties infeccioses no entenen de fronteres i moltes de les eines que utilitzem a Espanya per a la vigilància, el diagnòstic o la resposta a brots són igualment rellevants en altres contextos", recorda Fernández, de la mateixa manera que l'intercanvi de coneixements amb equips internacionals contribueix a millorar els sistemes nacionals.
En aquest sentit, considera que la vigilància epidemiològica, la recerca microbiològica i l'intercanvi internacional de dades s'han d'abordar conjuntament. La primera permet detectar senyals d'alerta; la segona ajuda a identificar i caracteritzar l'agent responsable, i la tercera facilita comprendre amb rapidesa la dimensió del que està succeint. "Com més ràpid compartim informació fiable, més grans seran les possibilitats de contenir una amenaça abans que assoleixi una gran magnitud", adverteix.
Preparació sostinguda per a la pròxima emergència sanitària
Les recents amenaces infeccioses han posat de manifest la importància d'actuar amb rapidesa i mantenir operatives les capacitats necessàries per respondre fins i tot quan no existeix una crisi immediata.
Fernández identifica tres prioritats: detectar abans, compartir informació amb agilitat i coordinar la resposta. També insisteix que els sistemes de vigilància, els laboratoris i la recerca "s'han de mantenir actius" durant els períodes sense emergències, en lloc de reforçar-se només quan apareix una amenaça.
"La preparació no es pot improvisar. Requereix inversió sostinguda, cooperació internacional i mecanismes ja establerts abans que aparegui la pròxima amenaça", subratlla.
Aquest plantejament situa la preparació com una tasca permanent que necessita recursos i planificació a llarg termini. Mantenir les capacitats científiques i tècniques disponibles permet respondre amb més rapidesa quan sorgeix un nou risc i evita dependre exclusivament de mesures adoptades durant una crisi.
Reforçar la projecció internacional de la ciència espanyola
L'incorporació de perfils diversos als organismes científics internacionals és un altre dels aspectes que Fernández considera rellevants: "La diversitat millora la Ciència i millora la presa de decisions".
Al seu parer, la presència de més dones i de professionals amb trajectòries diverses permet "enriquir els debats científics amb perspectives complementàries i aprofitar millor el talent disponible". Tot i que reconeix que s'han produït avenços en els darrers anys, considera necessari "continuar impulsant" la presència de dones en llocs de lideratge científic i garantir oportunitats de desenvolupament professional "realment equitatives".
Fernández espera que la seva participació en el grup de l'OMS tingui també un impacte positiu a Espanya. Entre els seus objectius hi ha reforçar la presència internacional d'aquestes institucions, facilitar noves col·laboracions i acostar al centre experiències i bones pràctiques desenvolupades en altres països. "Espero que aquesta participació enforteixi el paper de la ciència espanyola en els debats internacionals sobre preparació davant futures amenaces sanitàries i salut global", conclou.
