Immunoconjugats i biòpsia líquida marquen el camí cap a tractaments més personalitzats en càncer de mama
Dos oncòlogues reclamen millorar l'accés a la innovació i reforçar el cribratge per detectar la malaltia de manera precoç i equitativa a tot el SNS
I a més: Espanya impulsa un model per predir el càncer de mama abans que aparegui
Cada 19 d'octubre, el Dia Internacional del Càncer de Mama posa el focus en una malaltia en què els avenços terapèutics han transformat el pronòstic de moltes pacients, tot i que persisteixen importants desafiaments. La recerca permet conèixer millor les característiques de cada tumor i desenvolupar tractaments més específics, però el repte continua sent traslladar aquests avenços a la pràctica clínica sense comprometre la qualitat de vida ni deixar enrere qui té menys accés a la innovació. Així ho plasma Sonia Pernas, oncòloga mèdica i cap de la Unitat de Càncer de Mama de l'ICO L'Hospitalet, a Redacción Médica.
La especialista destaca que l'evolució dels tractaments passa per comprendre millor la biologia de cada tumor, adaptar les decisions terapèutiques a cada pacient i garantir una atenció integral. En aquest escenari, els nous fàrmacs dirigits, la biòpsia líquida i la recerca clínica obren noves possibilitats, tot i que la malaltia metastàtica i les desigualtats assistencials continuen sent assignatures pendents.
Tractaments més dirigits i menys toxicitat
Un dels canvis més rellevants en Oncologia és el desenvolupament de teràpies que actuen sobre característiques concretes de les cèl·lules tumorals. Pernas assenyala especialment l'avenç dels immunoconjugats, fàrmacs que transporten quimioteràpia fins a una diana determinada per dirigir millor la seva acció. "Diria que ara el top u en tots els subtipus, fins i tot de càncer de mama, ha estat la incorporació d'aquesta nova forma d'administrar quimioteràpia, que és com una quimioteràpia intel·ligent", explica.
Aquests medicaments busquen augmentar l'eficàcia del tractament i limitar els efectes adversos. El seu desenvolupament es basa en un coneixement cada cop més precís dels mecanismes que permeten als tumors créixer i respondre -o resistir-se- a determinats fàrmacs.
Aquesta evolució també està modificant la manera de decidir quin tractament necessita cada pacient. "S'ha acabat el cafè per a tothom", resumeix la especialista, que defensa una estratègia adaptada tant a les característiques del tumor com a la situació individual de la persona.
El repte d'anticipar-se a la resistència
En els tumors més agressius, com el càncer de mama triple negatiu, la combinació de tractaments constitueix una de les línies de recerca més rellevants. La immunoteràpia ha suposat un avenç en aquest subtipus, tradicionalment amb menys opcions de tractament dirigit, i els nous fàrmacs amplien les possibilitats terapèutiques.
Tanmateix, combinar medicaments no garanteix per si sol millors resultats. L'oncòloga adverteix que aquestes estratègies s'han d'avaluar tenint en compte la seva eficàcia i les seves conseqüències per a la pacient. "És trobar aquest equilibri i veure quina combinació de fàrmacs pot ser més efectiva, però que no produeixi unes toxicitats. És a dir, tenir en compte aquest risc i benefici que sempre s'ha de valorar davant de la pacient", assenyala.
La biòpsia líquida, una finestra a l'evolució del tumor
La seqüenciació genètica i la biòpsia líquida són altres eines que estan guanyant protagonisme. Aquesta última permet detectar material genètic tumoral a la sang i estudiar com evoluciona la malaltia, amb la possibilitat d'identificar alteracions que orientin cap a tractaments específics. "Aquesta manera de poder-ho veure en sang, que és més accessible, no és tan invasiva per a la pacient, ajuda a veure aquesta evolució dels tumors", apunta l'oncòloga.
Tot i que aquesta tecnologia es troba encara en desenvolupament per a determinades aplicacions, la seva incorporació progressiva a la pràctica clínica pot facilitar el seguiment dels canvis tumorals sense dependre exclusivament de noves biòpsies del teixit. El seu potencial rau en oferir informació dinàmica que ajudi a adaptar les decisions terapèutiques a mesura que canvia la malaltia.
Menys quimioteràpia quan sigui possible
La personalització també permet plantejar una reducció de la intensitat del tractament en pacients seleccionades. Les plataformes gèniques i altres biomarcadors ajuden a estimar quines dones poden beneficiar-se de la quimioteràpia i en quines cal valorar alternatives sense comprometre l'eficàcia.
Pernas recorda que la quimioteràpia arriba a afectar cèl·lules sanes i provocar conseqüències que persisteixin després d'acabar el tractament, des d'alteracions neurològiques fins a problemes de memòria o cansament. "No per tractar més s'arribarà a curar més, ja que hi ha el risc de deixar efectes secundaris de per vida", adverteix.
La desescalada terapèutica no consisteix, per tant, a reduir tractaments de manera indiscriminada, sinó a identificar amb prou seguretat les pacients en què una menor exposició pot evitar toxicitats innecessàries.
La malaltia metastàtica continua sent un desafiament
Malgrat l'evolució de les teràpies, l'oncòloga insisteix que els progressos no han d'ocultar els límits actuals de la Medicina. Algunes pacients amb malaltia avançada aconsegueixen conviure-hi durant anys, però la curació continua sent excepcional en aquest context. "El càncer de mama metastàtic, continua sent incurable en la majoria de casos", afirma.
A això s'hi sumen les necessitats de les supervivents que han acabat el tractament i no presenten signes de malaltia. Les seqüeles físiques, emocionals i socials requereixen seguiment i una coordinació entre professionals que vagi més enllà de les consultes oncològiques.
"És molt important l'atenció multidisciplinària", sosté Pernas, que reivindica una atenció integral durant tot el procés, també en l'àmbit psicològic, familiar i laboral. De fet, la especialista assenyala la necessitat de millorar l'acompanyament després de la malaltia, sobretot la recuperació d'una rutina adaptada.
Accés desigual a la innovació
La disponibilitat de tractaments innovadors tampoc és homogènia. El finançament, l'elevat cost dels nous medicaments i la rapidesa amb què apareixen noves opcions dificulten la seva incorporació al sistema sanitari. A més, el lloc de residència pot condicionar les possibilitats de participar en assaigs clínics.
Per reduir aquestes diferències, Pernas defensa la col·laboració entre centres de diferents nivells assistencials, de manera que les pacients puguin accedir a recursos especialitzats quan els necessitin. "Que la pacient visqui a 50 quilòmetres de Barcelona però es pugui beneficiar d'un determinat tractament o un estudi quan ho necessiti", exemplifica a l'hora d'explicar la importància del treball en xarxa.
De cara al futur, la especialista insisteix a situar la recerca i l'equitat al centre de les prioritats. "Cal entendre que cada tumor i cada pacient és un món", assegura, recalcant la necessitat de fer més accessibles els estudis clínics i garantir que cap dona quedi al marge dels avenços pel seu codi postal.
El cribratge, cap a una detecció més àmplia i personalitzada
Mentre els avenços terapèutics permeten ajustar cada cop més el tractament a les característiques del tumor, la detecció precoç continua sent fonamental per reduir la mortalitat per càncer de mama. Isabel Echevarría, secretària científica de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) i oncòloga mèdica de l'Hospital Universitari Gregorio Marañón de Madrid, destaca que l'ampliació del cribratge a dones d'entre 45 i 74 anys ja ha estat aprovada per la Comissió de Salut Pública i que la seva aplicació serà progressiva, amb l'objectiu que les comunitats autònomes puguin adaptar els seus recursos.
Per a la SEOM, ampliar la població diana ha d'anar acompanyat d'una millora dels programes existents. Echevarría considera "fonamental" garantir que aquesta ampliació "s'acompanyi dels recursos humans, tecnològics i organitzatius necessaris, sense comprometre la qualitat dels programes actuals". També assenyala com a prioritats augmentar la participació de les dones, agilitzar la comunicació dels resultats i la realització de proves complementàries, juntament amb establir indicadors homogenis per avaluar la qualitat del cribratge a tot el territori.
Un seguiment adaptat al risc de cada dona
I és que la personalització no es limita al tractament. La SEOM aposta també per avançar cap a estratègies de cribratge que tinguin en compte les diferències individuals en el risc de desenvolupar la malaltia. Actualment, les dones amb variants genètiques associades a un risc elevat ja compten amb recomanacions específiques, que poden incloure l'inici dels controls a edats més primerenques, una major freqüència de seguiment i proves addicionals, com la ressonància magnètica.
Echevarría recorda que "la densitat mamària constitueix un factor rellevant, tant per la seva associació amb el risc de càncer de mama com per la seva influència en la sensibilitat de la mamografia". Per això, s'estan avaluant estratègies que incorporen tècniques com la tomosíntesi o la ressonància magnètica. L'objectiu a llarg termini és integrar els antecedents personals i familiars, els factors clínics, la densitat mamària i la informació genètica per intensificar els controls en dones amb més risc i, potencialment, ampliar els intervals en aquelles amb menor probabilitat de desenvolupar la malaltia.
L'ampliació del cribratge a dones menors de 45 anys o els canvis en la periodicitat de les mamografies, però, requereixen cautela. Segons Echevarría, cal valorar acuradament l'equilibri entre els beneficis i els possibles riscos. En dones més joves, la menor incidència de càncer fa que el benefici absolut pugui ser inferior, mentre que adquireixen més importància els falsos positius, el sobrediagnòstic i les biòpsies innecessàries. Abans de modificar els programes poblacionals, la SEOM considera necessari disposar d'evidència sòlida sobre l'impacte en la mortalitat i la relació entre beneficis, riscos i eficiència.
Intel·ligència Artificial per millorar la detecció
L'adopció de noves tecnologies constitueix una altra de les vies per millorar el cribratge. Echevarría apunta al potencial de la Intel·ligència Artificial (IA) per augmentar l'eficàcia dels programes i reduir la càrrega de treball dels professionals, sempre sota supervisió especialitzada.
Com a exemple, cita els resultats de l'assaig MASAI, que ha mostrat que el cribratge assistit per IA augmenta la detecció de càncer de mama sense incrementar significativament els falsos positius i redueix la càrrega de lectura radiològica. Els avenços en tècniques d'imatge, com la tomosíntesi, també contribueixen a millorar la precisió diagnòstica. La seva implantació, però, ha d'anar acompanyada de validació clínica i avaluació de resultats.
La SEOM recorda, a més, que la detecció precoç s'ha de complementar amb mesures de prevenció i una major conscienciació sobre els símptomes. Mantenir un pes saludable, fer exercici, seguir una alimentació equilibrada, evitar l'alcohol i el tabac i facilitar la lactància materna formen part de les mesures que poden ajudar a reduir el risc. Davant l'aparició d'un nòdul mamari o axil·lar, alteracions del mugró, secreció sospitosa o canvis persistents a la mama, Echevarría recomana "consultar amb un professional sanitari", amb independència de l'edat o d'haver participat anteriorment en el cribratge
En darrera instància, l'objectiu és que la millora de la detecció es tradueixi en un accés ràpid i equitatiu al diagnòstic, als equips multidisciplinaris i als tractaments més adequats. La reducció de la mortalitat depèn tant de detectar el càncer a temps com de garantir que totes les pacients puguin beneficiar-se dels avenços
