L'adenocarcinoma de pulmó del Papa té probabilitat de reaparèixer en fins al 30% dels casos inicials
Luis Seijo, pneumòleg i cocordinador del projecte Cassandra, analitza els riscos de la intervenció, les possibilitats de recaiguda i la importància de la detecció precoç
I a més: El Papa Lleó XIV, operat amb èxit d'un adenocarcinoma pulmonar
L'adenocarcinoma de pulmó del papa Lleó XIV podria tenir un pronòstic favorable si es trobava en una fase inicial i la cirurgia ha aconseguit extirpar completament el tumor, encara que persisteix el risc de recaiguda. Així ho explica a Redacción Médica Luis Seijo, pneumòleg i cocordinador del projecte Cassandra de cribratge de càncer de pulmó, que situa al voltant del 30 per cent la probabilitat de recurrència d'aquests tumors fins i tot quan es detecten en estadis inicials. L'especialista subratlla que encara no s'ha comunicat l'estadi concret del càncer del Pontífex ni si existia afectació dels ganglis limfàtics, dues dades fonamentals per valorar la seva evolució.
El Papa ha estat intervingut mitjançant una lobectomia, una operació que consisteix a extirpar el lòbul del pulmó on es troba el tumor. La intervenció s'ha descrit com un èxit i les primeres dades sobre la seva recuperació apunten a una evolució postoperatòria favorable. Tanmateix, Seijo recorda que el resultat immediat de la cirurgia i el pronòstic oncològic a mitjà i llarg termini són qüestions diferents. La confirmació que s'ha eliminat tota la malaltia i la valoració de la possible necessitat de tractaments complementaris dependran dels resultats anatomopatològics.
Una cirurgia amb intenció curativa
Segons explica Seijo, l'adenocarcinoma és un dels tipus més freqüents de càncer de pulmó. "Si es detecta en un control i hi ha sort i és un estadi inicial, com sembla ser el cas, encara que no ha transcendit l'estadi concret del Papa, la resecció quirúrgica és curativa", assenyala el pneumòleg. D'aquesta manera, es pot intervenir abans que apareguin símptomes, encara que no s'ha confirmat públicament l'estadi de la malaltia.
La lobectomia constitueix una de les principals opcions quirúrgiques per als pacients amb càncer de pulmó localitzat que poden sotmetre's a una intervenció. Durant el procediment també se solen extreure ganglis limfàtics proxims al tumor per comprovar si existeixen cèl·lules malignes que no s'havien identificat abans de l'operació.
La cirurgia pot realitzar-se mitjançant tècniques mínimament invasives, amb incisions petites, i fins i tot amb assistència robòtica. Encara que es tracta d'una intervenció major, la recuperació hospitalària pot ser relativament ràpida si no apareixen complicacions i l'estat general del pacient és bo.
El risc de recaiguda persisteix després de l'operació
Però un dels aspectes que destaca Seijo és que l'extirpació del tumor no elimina completament la possibilitat que la malaltia reaparegui. "Fins i tot un adenocarcinoma de pulmó en estadi inicial té fins a un 30 per cent de probabilitats de reaparèixer generalment en els dos primers anys després de la resecció amb intenció curativa", adverteix.
L'especialista insisteix que aquesta estimació correspon a tumors en fases inicials i no s'ha d'interpretar com el risc individual del Papa, l'estadi del qual encara no s'ha fet públic. L'afectació dels ganglis limfàtics, fins i tot quan és microscòpica, pot modificar el pronòstic i augmentar el risc de recurrència.
Per això, serà determinant conèixer el resultat definitiu de l'anàlisi del teixit extirpat i dels ganglis. Si la malaltia estava localitzada, els marges quirúrgics són adequats i no existeix afectació ganglionar, les perspectives poden ser bones. "Si és un estadi inicial o un estadi 1 i no té afectació ganglionar i la cirurgia va ser un èxit, les probabilitats de supervivència a llarg termini són molt bones", afirma Seijo, que situa aquesta supervivència al voltant del 70 per cent.
Quan es necessita tractament complementari
Després de la cirurgia, la decisió d'administrar altres tractaments depèn principalment de l'estadi tumoral i de les troballes obtingudes durant la intervenció. Seijo distingeix entre els tractaments neoadjuvants, que s'administren abans d'operar per reduir el tumor o millorar les possibilitats d'èxit, i els adjuvants, que s'utilitzen després de la cirurgia per disminuir el risc de recaiguda.
La quimioteràpia posterior està especialment indicada en determinats pacients amb afectació ganglionar. En funció de les característiques del tumor, també es poden valorar altres estratègies terapèutiques, inclosa la radioteràpia.
En aquest escenari, no és possible determinar si necessitarà algun d'aquests tractaments sense conèixer els resultats definitius de la intervenció. El seguiment posterior permetrà vigilar la seva recuperació i detectar possibles signes de reaparició de la malaltia.
La detecció precoç, una assignatura pendent a Espanya
El cas del Papa torna a posar el focus en la importància de detectar el càncer de pulmó abans que produeixi símptomes. Seijo recorda que aquesta malaltia presenta una elevada mortalitat. "Quan tens símptomes, generalment ja tens un estadi avançat", apunta.
Per això, defensa el cribratge mitjançant tomografia computada de baixa dosi en persones asimptomàtiques amb un risc elevat, fonamentalment fumadors i exfumadors de més de 50 anys que compleixin els criteris clínics corresponents.
A Espanya, el projecte Cassandra, impulsat per la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (Separ), busca avaluar i impulsar aquesta estratègia en població d'alt risc. Seijo lamenta que el país encara no hagi desplegat un programa nacional de cribratge de càncer de pulmó, mentre altres països europeus avancen mitjançant iniciatives pilot o programes de més abast.
Així, l'especialista considera que la detecció precoç pot canviar el pronòstic en permetre identificar nòduls pulmonars abans que apareguin manifestacions clíniques. En aquest context, el que li ha passat al Papa il·lustra la importància de distingir entre l'evolució immediata després d'una intervenció i la valoració definitiva del càncer, que dependrà del seu estadi, de l'afectació ganglionar i dels resultats del seguiment.
