"Escollir un anticonceptiu ha de ser com escollir un vestit a mida"
Ana Rosa Lucena, ginecòloga i obstetra, reivindica un assessorament personalitzat en anticoncepció
Ana Rosa Lucena Torres és ginecòloga i obstetra, experta en diagnòstic prenatal, embaràs d'alt i baix risc a l'Hospital Quirón Marbella, Clíniques Lacibis i Clínica Susana Pérez. Autora de dos llibres per a l'Editorial Zenit de Planeta "Ets Mamà"; i "Què està passant aquí dins ". També és divulgadora científica a les xarxes socials.
En els darrers anys, l'anticoncepció ha evolucionat per oferir un ventall cada cop més ampli d'opcions. Quines alternatives existeixen actualment més enllà de l'anticoncepció oral diària i quines necessitats busquen cobrir?
Actualment existeixen nombroses alternatives a l'anticoncepció oral diària, moltes d'elles còmodes i adaptades a diferents necessitats. Entre elles es troben l'implant subdèrmic, els dispositius intrauterins (DIU), tant hormonals com de coure, l'anell vaginal, el pegat transdèrmic, la injecció anticonceptiva i els mètodes de barrera, com el preservatiu o el diafragma.
Aquesta varietat permet reduir la dependència d'una rutina diària i el marge d'error associat als oblits. Els mètodes de llarga durada i reversibles, com els DIU o els implants, ofereixen una elevada eficàcia durant períodes prolongats, mentre que les opcions no hormonals poden ser una alternativa per a dones que prefereixen evitar les hormones. A més, alguns mètodes poden contribuir a millorar el control del cicle i reduir el sagnat.
Fins a quin punt l'estil de vida, l'edat, les preferències personals o els plans reproductius d'una dona han d'influir en l'elecció del mètode anticonceptiu?
Aquests factors són fonamentals, ja que determinen l'eficàcia real, la comoditat i la seguretat mèdica de cada opció en les diferents etapes de la vida de la dona. Per això, han de ser la base de la conversa amb la pacient a l'hora de plantejar quin és el mètode anticonceptiu més adequat per a ella.
L'adherència és un aspecte clau per garantir l'eficàcia de qualsevol mètode anticonceptiu. Quin paper tenen els mètodes no diaris en aquest sentit i quins avantatges poden aportar a determinades dones?
Els mètodes no diaris poden afavorir una major adherència perquè redueixen els oblits, en simplifiquen l'ús i permeten mantenir una protecció continuada a llarg termini. En disminuir els errors associats a l'ús quotidià, també es redueixen els possibles fracassos. Amb el ritme de vida actual, l'ideal és oferir un mètode còmode, segur i fàcil de complir, que no suposi un esforç addicional en la rutina diària.
Tot i la varietat de mètodes disponibles, moltes dones continuen desconeixent totes les opcions anticonceptives. Considera que encara existeix un dèficit d'informació? Com pot contribuir el consell anticonceptiu a millorar la presa de decisions?
Crec que respon a un conjunt de factors, com la manca d'educació sexual integral a les escoles, els tabús socials, els mites i les pors, a més de la sobrecàrrega d'informació digital. Tot això pot contribuir a perpetuar l'ús dels mateixos mètodes. En aquest context, els professionals sanitaris hem de fer èmfasi en oferir informació rigorosa i dedicar el temps necessari a explicar les alternatives disponibles per a cada dona, de manera que pugui escollir lliurement la que consideri més còmoda i adequada.
Cada cop es parla més de la presa de decisions compartida entre la dona i el professional sanitari. Com s'hauria d'abordar aquest procés a la consulta perquè cada dona pugui escollir el mètode que millor s'adapti a les seves necessitats?
Clarament, sense mirar el rellotge, encara que moltes vegades el temps sigui precisament el que escasseja. És important aturar-se uns minuts per explicar cada opció i recolzar-se, quan sigui necessari, en mostres o eines digitals que permetin a la pacient conèixer com s'utilitza cada mètode, amb quina freqüència s'ha de canviar o quina és la seva mida. Aquest acompanyament marca la diferència i s'ha de mantenir també després de l'elecció, mitjançant un seguiment proper per saber com s'adapta la dona al mètode.
Fins a quin punt creu que l'anticoncepció avança cap a un model més personalitzat i quins seran els principals reptes i avenços en aquest àmbit durant els pròxims anys?
L'anticoncepció avança cap a un model cada cop més hiperpersonalitzat, basat en criteris mèdics actualitzats, com els de l'Organització Mundial de la Salut. Encara que Espanya presenta una alta taxa d'ús d'anticonceptius, encara afronta reptes importants, entre ells reduir els embarassos no planificats, disminuir les desigualtats autonòmiques en l'accés a mètodes de llarga durada i reforçar l'educació sexual des de les etapes escolars.
Quins factors s'haurien de valorar abans d'escollir un mètode anticonceptiu per garantir que sigui adequat per a cada dona?
És fonamental que l'elecció estigui guiada per un professional sanitari qualificat. Encara que els mètodes anticonceptius són medicaments segurs, no són innocus, de manera que no es tracta únicament d'explicar les opcions i deixar que la pacient decideixi. Cal valorar la seva història clínica, possibles patologies, antecedents, medicació concomitant, durant quant temps vol utilitzar el mètode i les seves preferències personals. A partir d'aquí, entre les opcions que pot utilitzar, la dona ha de poder escollir lliurement. En definitiva, hauria de ser com escollir un vestit a mida.
