Avís als metges a la premsa: hauran d'aclarir explícitament quan la seva opinió xoca amb el consens científic
L'Associació Mèdica Mundial recomana als metges, autoritats sanitàries i societats com enfrontar-se a les fake news en salut
I a més: Els metges necessitaran formació, avisar el pacient i una IA certificada per utilitzar-la en diagnòstic
La informació falsa representa una greu amenaça per a la seguretat dels pacients i la salut pública. Per això, l'Associació Mèdica Mundial (AMM) ha publicat una declaració adoptada per la seva darrera assemblea general en què dicten diferents recomanacions per combatre la desinformació en l'àmbit sanitari.
En primer lloc, l'AMM posa deures als mateixos facultatius. Els aconsella proporcionar opinions basades en evidència, coherents amb l'evidència científica actual, les directrius clíniques i les normes professionalment acceptades, en interpretar els coneixements científics amb els pacients individuals, al públic o en aparèixer als mitjans de comunicació. De fet, el manifest fins i tot insta els metges a indicar clarament que una de les seves opinions és contrària a les postures acceptades de la professió o existeix incertesa al respecte.
A més, es planteja mantenir un entorn de confiança que permeti als pacients parlar sobre la informació de salut que han trobat i prendre les mesures raonables per corregir la informació falsa sobre salut quan es trobi en entorns clínics, públics i altres àmbits professionals. Sumant-hi, el text proposa contribuir a combatre la falsa informació sobre salut als mitjans, ja que pot tenir conseqüències negatives per a la salut dels pacients i les comunitats, així com utilitzar les xarxes socials de manera responsable i evitar compartir afirmacions de salut especulatives que puguin disminuir la confiança de l'opinió pública en la professió mèdica.
Tot això tenint en compte que "els grups marginats poden veure's afectats de manera desproporcionada per fake news sobre salut". Així mateix l'AMM posa damunt la taula que els metges instin els seus "col·legues" de professió a complir amb els seus deures professionals i ètics en comunicar informació sobre salut, i interactuar amb ells quan difonguin desinformació falsa sobre salut en qualsevol mitjà i denunciar casos continus o deliberats d'aquesta conducta davant les autoritats competents.
El paper de les associacions mèdiques en la divulgació d'informació sanitària
D'altra banda, l'organisme internacional recomana als seus membres i a les associacions mèdiques crear campanyes de sensibilització per mantenir i donar suport a mesures per enfortir el paper de les organitzacions de facultatius com a fonts i canals d'informació sanitària fiable, promovent l'atenció mèdica basada en evidència, i abordar necessitats específiques a nivell nacional.
Entre les accions esmentades hi ha crear o contribuir a centres de recursos centralitzats de fàcil accés amb informació de salut verificada i en llenguatge senzill per als membres i el públic; promoure campanyes de conscienciació pública per contrarestar la desinformació sobre salut; donar suport als programes d'alfabetització en salut en l'educació formal i en entorns comunitaris, i promoure aquests programes per ajudar les persones a identificar i resistir la desinformació sobre salut i comprendre com es divulga; i exigir mesures reguladores que limitin els incentius financers i minimitzin el lucre derivat de les campanyes de desinformació.
A això s'hi suma garantir que les juntes de llicències tinguin l'autoritat per prendre mesures disciplinàries contra els professionals de la salut per difondre intencionadament informació de salut falsa i afirmar que tota comunicació en què un professional de la salut utilitzi les seves credencials és conducta professional i pot ser examinada per la seva entitat llicenciadora.
També es fa referència que les associacions proporcionin punts de contacte o altres recursos existents publicats per autoritats creïbles als metges que busquen orientació sobre la gestió d'informació sanitària falsa i que utilitzin les plataformes de xarxes socials per donar suport a la difusió d'informació de salut precisa i fiable.
Quines mesures han de prendre les autoritats sanitàries?
Per la seva banda, l'AMM aconsella a les autoritats de salut nacionals desenvolupar estratègies per combatre la informació falsa en salut, inclòs l'establiment d'observatoris, el monitoratge i anàlisi de contingut i aliances institucionals; i utilitzar activament les plataformes de xarxes socials per garantir mecanismes de denúncia ràpida per eliminar contingut nociu i falsedats mèdiques amb promptitud.
La declaració també recull que les associacions promoguin i implementin mecanismes d'etiquetatge per a fonts fiables d'informació sobre salut i que limitin els incentius econòmics que fomenten la informació falsa sobre salut per part de persones influents a les xarxes socials, així com que avaluïn les accions legals pertinents contra les plataformes que incompleixin la normativa. També en consonància amb la Declaració de l'AMM sobre Pseudociència i pseudoteràpies en l'àmbit de la salut, es planteja donar suport als esforços per combatre la pseudociència i les pseudoteràpies com a fonts importants de falsa informació sobre salut.
A més, el text no passa per alt l'impacte de les noves tecnologies en l'actual infodèmia. Per això, l'AMM exigeix a les plataformes digitals i autoritats sanitàries una total transparència algorítmica, reclamant que s'etiqueti de manera clara i inequívoca qualsevol contingut mèdic que hagi estat generat mitjançant intel·ligència artificial. Amb aquest conjunt de mesures, l'organisme internacional busca blindar la confiança en la relació metge-pacient i erigir un escut ètic i institucional davant les creixents amenaces per a la salut pública en l'era digital.
