Els fàrmacs també arrosseguen biaix de gènere: "La biodisponibilitat es veu afectada per les hormones"
Sonia de Pascual-Teresa, investigadora del CSIC, assenyala que moltes recomanacions actuals es basen en estudis realitzats fa dècades, quan la participació femenina era menor, dificultant alhora el diagnòstic de malalties cardiovasculars, neurològiques i psiquiàtriques
El cas de l'informe de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (Aesan), que va utilitzar per a algunes recomanacions dades l'evidència d'origen de les quals procedia d'estudis realitzats en homes, posa de manifest un problema molt més ampli: la manca històrica de dades específiques sobre les dones en la recerca sanitària. Així, Sonia de Pascual-Teresa, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), adverteix a Redacción Médica que aquesta manca pot afectar àmbits tan diversos com la Nutrició, la biodisponibilitat dels medicaments o el diagnòstic de malalties.
A més, recorda que moltes de les recomanacions i tractaments que es donen per suposats provenen d'investigacions realitzades fa dècades, quan la participació de les dones era molt menor, sobretot en les recomanacions nutricionals. "Com que es donava per suposat que eren unes recomanacions les que hi havia d'haver, perquè ja s'havien fet estudis en homes, doncs no s'ha continuat investigant en aquest sentit", explica. El que suposa que "no es té en compte el 50 per cent de la població".
Al seu parer, ara la polèmica ha permès comprovar que la manca de dades en dones "és més gran del que es pensava". Per això, considera necessari generar evidència específica tant per a dones com per a homes i tenir en compte també les diferents etapes de la vida. "L'edat tindrà una influència en les nostres necessitats i no hi ha estudis que ho sustentin", apunta.
De la Nutrició als medicaments
El problema, segons la investigadora, no acaba en els nutrients. La mateixa lògica pot afectar medicaments que fa dècades que són al mercat i la seva biodisponibilitat —la quantitat i velocitat amb què un fàrmac arriba a la circulació i queda disponible per actuar— es podria haver estudiat originalment sense una representació adequada de dones.
"La biodisponibilitat es pot veure afectada pels nivells hormonals en molts casos", assegura, ja que la influència de les hormones al llarg del cicle menstrual i els canvis hormonals que es produeixen durant la vida d'una dona poden modificar la resposta de l'organisme a determinats fàrmacs i nutrients.
Això no significa necessàriament que els medicaments actualment utilitzats siguin insegurs, matisa, sinó que pot existir marge per optimitzar les dosis de certs tractaments "per saber com afecta a les diferents etapes de la vida i als diferents sexes".
Malalties que poden manifestar-se de manera diferent
Les conseqüències poden arribar també al diagnòstic. Hi ha patologies els indicadors o manifestacions de les quals no són iguals en homes i dones. Esmenta especialment els àmbits neurològic, psiquiàtric i cardiovascular, on les diferències en la presentació de determinades patologies poden contribuir al fet que una malaltia no s'identifiqui de la mateixa manera en ambdós sexes.
L'autisme és un altre exemple que posa sobre la taula. De Pascual-Teresa recorda que durant anys s'ha constatat que les dones i les nenes podien quedar infradiagnosticades perquè la forma en què es manifesta la condició no sempre coincideix amb el patró que havia servit per establir els criteris diagnòstics.
Per què és més fàcil estudiar els homes?
Una de les raons històriques que influeixen en els criteris de recerca té a veure precisament amb la variabilitat biològica, molt "menor" en homes. Això significa que, per obtenir un resultat estadísticament significatiu, un estudi pot necessitar una mida de mostra menor. En canvi, els nivells hormonals de les dones canvien contínuament, cosa que pot augmentar la variabilitat de determinades mesures.
En termes estadístics, la mida de la mostra depèn, entre altres factors, de la variabilitat del paràmetre que es vol mesurar. Si aquesta és més gran, calen més participants per obtenir resultats prou precisos.
De Pascual-Teresa subratlla, però, que aquest argument pertany sobretot al passat. "Avui dia no es planteja un estudi només en homes", afirma. A Europa i Amèrica, sosté, les exigències actuals fan inviable dissenyar un estudi clínic exclusivament masculí. Així, el problema es troba especialment en els coneixements que es van construir abans que aquestes exigències estiguessin generalitzades.
No n'hi ha prou amb incloure dones: també cal analitzar les dades
La representació no és l'únic problema. Fins i tot quan un estudi inclou milers de participants d'ambdós sexes, els investigadors poden no analitzar posteriorment si existeixen diferències entre homes i dones. "Per poder-ho fer separadament, el primer que cal tenir és la població", explica. És a dir, hi ha d'haver prou participants de cada sexe perquè la comparació tingui capacitat estadística.
Però també cal planificar aquesta comparació. La investigadora explica que en ocasions, en preguntar a altres científics si havien analitzat les diferències entre homes i dones en estudis amb milers de participants, la resposta ha estat "no m'ho he plantejat".
Per això, creu que s'hauria de prestar més atenció a aquest aspecte a l'hora de revisar els resultats d'una recerca. No es tracta únicament d'aconseguir una representació equilibrada, sinó de comprovar si el sexe modifica els resultats.
Malgrat això, la investigadora considera que el panorama actual és diferent del de dècades anteriors. A Espanya i Europa, insisteix, tant els organismes que financen recerca com les revistes científiques d'alt impacte exigeixen cada vegada més que els estudis tinguin en compte ambdós sexes.
Per a la investigadora, un dels primers passos per corregir el problema és fer-lo visible. "No és que la gent tingui res en contra o es faci de manera intencionada. És que a vegades no ens adonem del que estem fent malament", sosté. La solució passa, doncs, per generar l'evidència que falta. "No hi ha estudis en dones en molts casos i cal fer-los. Per això, cal finançar la recerca", conclou.
