Cristina Vallés, farmacéutica
Farmàcia

Cristina, la farmacèutica acabada de graduar que va deixar la Química per regentar una farmàcia rural a Conca: "Ha estat cosa del destí"

La professional reconeix que les primeres setmanes han estat "molt dures", però amb el suport de la seva família i els habitants del poble ha aconseguit arrencar el projecte.

I a més: De no treure plaça FIR a comprar una farmàcia en un poble de 90 habitants: "No és tan dur com ho pinten"

Publicada

Des de les finestres de la farmàcia de Salvacañete es divisen les impressionants muntanyes de la serralada baixa de Conca. A pocs metres de la porta se senten els murmuris d'alguns habitants del poble, que travessen la Plaça Major per tornar a casa i preparar el dinar. "S'agraeix aquesta calma", reconeix Cristina Vallés, la farmacèutica que ofereix atenció sanitària a prop de 300 persones. Només fa un mes que està instal·lada a l'establiment i el procés no ha estat fàcil; ha hagut d'allunyar-se dels seus éssers estimats per aconseguir el seu somni. Tanmateix, creu que la proximitat amb els pacients, la tranquil·litat i l'autonomia laboral valen la pena. "No sé què em depararà el futur, però aquest és un projecte a llarg termini", ha admès.

Abans d'estudiar Farmàcia, Vallés es va graduar en Química, va cursar un màster i va fer una tesi. Va ser durant aquest darrer procés quan va començar a estudiar Farmàcia. "Vaig compaginar la carrera amb la meva feina com a tècnica en una farmàcia a València", ha explicat a Redacción Médica. La seva relació amb Salvacañete es remunta a quan era petita. No és el seu poble, però la seva família va tenir fa anys una casa en una aldea propera. Els bons moments que hi va passar mai els va oblidar i, després d'acabar la carrera de Farmàcia i buscar oportunitats laborals, va trobar la possibilitat d'adquirir la farmàcia allà. "Crec que ha estat cosa del destí", ha assegurat. No obstant això, deixar tota una vida a la província de València no és una decisió que es prengui d'un dia per l'altre, i va haver de reflexionar fins a fer un 'salt' tan important.

"Va ser canviar tota la meva vida", ha admès a aquest diari. Vivia en un poble de València i estava envoltada d'amics, familiars i de la seva parella. Va haver de dir adéu a tots ells per embarcar-se en aquesta nova aventura. "És difícil saber que no els tinc cada dia amb mi", ha lamentat, tot i que agraeix el suport de tots ells.

Cristina Vallés a la seva farmàcia.

Cristina Vallés a la seva farmàcia.

Acabar la carrera i adquirir una farmàcia en zona rural

Ha passat un mes des que va adquirir la farmàcia i, tot i que amb ganes i il·lusió, ha reconegut que les primeres setmanes han estat "molt dures" pel que fa a tasques organitzatives i posada en marxa. "Paperassa, signatures, trucades... I el negoci que no para. Si no hagués tingut els meus pares i un company de feina, hauria estat impossible", ha subratllat.

Malgrat aquest 'mal tràngol' inicial, considera que adquirir aquest establiment en un poble rural ha estat una "bona decisió". La gestió d'un negoci i la proximitat amb el pacient són aspectes que canvien respecte als d'una farmàcia situada en una zona més poblada. "Ofereixen la seva ajuda per a qualsevol cosa", ha reconegut; fins i tot li han regalat en les primeres setmanes tomàquets, ametlles, pebrots i rovellons. Per tant, a nivell laboral i personal, aquesta experiència ha complert amb les seves expectatives.

Les primeres setmanes regentant una farmàcia rural

Tot i que aquests dies fa més de 12 hores al dia entre l'atenció a la farmàcia i els desplaçaments per portar farmacioles a altres tres pobles propers, se sent totalment realitzada. A més, vol millorar l'atenció als pacients i ja ha millorat el programa informàtic del negoci per treballar amb més rapidesa en la dispensació de medicaments. A curt termini, espera incloure més productes relacionats amb la suplementació per millorar la salut de les persones.

Encara és aviat per parlar de futur. Vallés es considera un "cul inquiet" i desconeix què li depararà el dia de demà. El que té clar és que viu el dia a dia i que gaudirà d'aquest procés al màxim. "Qui sap on seré d'aquí a deu anys. Del que estic segura és que això és un projecte a llarg termini", ha conclòs.