Sheila, farmacèutica de 30 anys en un poble de menys de 160 habitants: "Ets el principal i únic recurs sanitari que tenen els pacients"
Aquesta professional porta sola la farmàcia de Villamayor de los Montes, a Burgos, i explica a Redacción Médica com és el seu dia, on atén consultes, combat la solitud de la gent gran i lluita per un negoci que a l'hivern amb prou feines rep clients
I a més: Pablo, l'oftalmòleg que viu a Pamplona i treballa a Bordeus: "Espanya ha estat un sistema molt eficient perquè ha pagat molt malament"
A la farmàcia de Villamayor de los Montes, a Burgos, no hi ha cues. Quan entra algú, Sheila Ubierna, la farmacèutica del poble, sap el seu nom, quina medicació pren i com ha passat la setmana. No hi ha presses, es pregunta, es xarra i, de vegades, simplement s'escolta, durant un servei que pot allargar-se fins als 20 minuts. Aquesta burgalesa de 30 anys viu a Burgos i condueix cada dia entre 20 i 25 minuts fins a aquest petit poble de la província que no arriba als 160 habitants.
Des de llavors és molt més que la persona que dispensa medicaments. "Ets el principal i únic recurs sanitari que tenen els pacients", explica a l'entrevista amb Redacción Médica. Tanmateix, el seu camí va començar lluny del taulell. Després de estudiar Farmàcia, va fer un màster en indústria farmacèutica i va treballar quatre anys al sector. "A la indústria estava supercontenta, en un bon lloc i força valorada, però vaig decidir fer el pas i posar-hi molt d'esforç", detalla la farmacèutica.
De fet, quan li va sorgir l'oportunitat de comprar una farmàcia en un petit poble, a través d'una amiga vinculada al Col·legi Oficial de Farmacèutics de Burgos, no s'ho va pensar massa. "A mi sempre m'ha agradat molt el tracte directe amb les persones". A més, l'opció de tornar si el projecte no sortia bé la tenia assegurada. "Posaré tot el meu esforç, perquè vull que això surti bé, però la marxa enrere a la vida sempre la tens", recorda que va pensar.
Guanyar-se la confiança d'un poble en ple hivern
L'inici no va ser senzill, ja que va passar un mes amb l'anterior titular, qui li va ensenyar la gestió i li va presentar tots els pacients. Va aprendre aviat que una farmàcia de poble és també un negoci que es porta en solitari: proveïdors, comandes, comptes. "Tot ho organitzes tu". Però no només això, ja que a més va arribar en el pitjor moment. "Vaig agafar la farmàcia a l'hivern, i els pobles a l'hivern es buiden. A l'estiu tenen molta més vida, però a l'hivern hi ha molt poca gent", detalla la burgalesa.
Igualment, el primer que va fer la Sheila va ser una petita reforma per donar-li "més vida", un aire més proper i modern sense perdre l'essència rural. Però el difícil no va ser l'obra. "Al principi va ser dur. Era conèixer la gent i que la gent confiés en tu", admet. La seva predecessora portava molts anys darrere del taulell i els veïns la coneixien bé. Tanmateix, a poc a poc, la Sheila es va anar guanyant el seu lloc. Avui descriu una relació "superpropera": coneix totes les famílies i fa un seguiment personalitzat de cada pacient.
"Fem escolta activa de persones que venen simplement a pal·liar la seva solitud"
Tant és així que moltes vegades la farmàcia és el referent sanitari del poble. Això es deu al fet que és l'únic establiment sanitari obert els cinc dies de la setmana al poble, ja que tant el metge com l'infermera "venen a Villamayor de los Montes només dos dies a la setmana". D'aquesta manera, qualsevol veí que necessita alguna cosa s'acosta a la farmàcia amb "qualsevol pregunta, patologia o necessitat d'atenció". "Em sento molt responsable", reconeix la burgalesa.
És un tot en un; en ocasions, la Sheila fa d'infermera, farmacèutica, metgessa i fins i tot de "psicòloga". Això sí, té clars els límits. Si veu alguna cosa greu, deriva el pacient a un poble proper i més gran on hi ha servei de guàrdies. Si és una dolència lleu, li demana que esperi al dia en què passa el metge. "Probablement necessitin algun medicament que requereix recepta i que jo no puc prescriure; aquesta és feina del metge".
Sheila Ubierna, farmacèutica a Villamayor de los Montes, a Burgos / Cedida
Un tractament molt més proper
Per a la Sheila, la gran diferència amb una farmàcia de ciutat és el tracte. A la ciutat, molts clients estan de pas. Al poble, cada pacient té nom, història i rutina. I en una població envellida, la farmàcia compleix una funció vital per als veïns. "En una farmàcia rural no només dispensem medicaments. També fem escolta activa de persones que venen simplement a pal·liar la seva solitud", explica. "Hi ha molts pacients grans al poble que a vegades només necessiten que algú els escolti".
Alhora, el desabastiment pot ser un dels grans problemes d'una farmàcia rural, tot i que menys del que es podria pensar. Els distribuïdors li porten comandes dues vegades al dia, un servei que qualifica de "molt bo". El problema arriba quan falta un medicament. Llavors recorre al seu avantatge de viure a Burgos: busca la medicació entre companys farmacèutics de la ciutat perquè els seus pacients la tinguin l'endemà.
![Jimena Ruiz, la estudiante de Medicina que se ha sacado dos cuatrimestres en uno](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/157404.jpg?p=w:320\/h:240&h=u_3pT0ZE"])
D'altra banda, la rendibilitat econòmica és la part més fràgil. A diferència de les ciutats, les vendes d'una farmàcia són molt menors i durant l'hivern és quan més es nota. "Es junten moltes despeses i pocs ingressos, perquè ve molt poca gent presencialment". La farmàcia és rendible, assegura, però cal treballar-la. "En una farmàcia de ciutat, els pacients venen a tu. En una farmàcia de poble t'has de buscar els teus propis pacients o els teus propis ingressos".
És per això que ha començat a mostrar el seu dia a dia a través de les xarxes socials, on fa divulgació científica, explica els productes que ven i ha començat amb la venda en línia. "Crec que la gent intenta donar suport al medi rural i comprar-te a tu en la mesura del possible", diu. Alguns s'acosten a comprar el que han vist als seus vídeos; altres li ho encarreguen.
Sense farmàcia, el poble s'apaga
La farmàcia rural és molt més que un comerç, sinó que es tracta d'"un servei sanitari imprescindible". A més de dispensar medicaments, és "un punt de trobada" per a veïns que viuen sols. Tancar-la, adverteix, seria un cop més per a l'Espanya buidada. Malauradament, en el seu cas, no pot contractar ningú més, per la qual cosa treballa sola d'11:30 a 17:30, i quan se'n va de vacances, la farmàcia tanca.
"Malauradament, la farmàcia no és tan rendible com per contractar una altra persona", lamenta. Es pren una setmana a mitjans de novembre, quan el poble està més buit. El cert és que per al medi rural el risc és real. Moltes farmàcies de pobles petits tanquen perquè ningú agafa el relleu. Són negocis que exigeixen molt d'esforç i, de vegades, mesos perdent diners, així que pocs s'hi animen.
![Miguel Añó, el estudiante de Medicina en un triatlon](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/151305.jpg?p=w:320\/h:240&h=9o5vtH6C"])
És per això que la Sheila reclama ajudes per a qui, com ella, aposta pel medi rural. "Si traiem negocis i punts sanitaris tan importants com una farmàcia en un poble, els pobles tendeixen a morir-se i a despoblar-se. És el que està passant actualment a Espanya". Ho resumeix amb una idea senzilla, la mateixa que la va portar a deixar la indústria i posar-se darrere d'un taulell en un poble de Burgos: "Al final tots som persones i tots hem de tenir els mateixos serveis".
