Raquel Martínez ingressa com a Acadèmica Correspondent de l'Acadèmia de Farmàcia de Castella i Lleó
La secretària general del Cgcof i vicepresidenta de la FIP ha pronunciat el discurs ‘La tasca assistencial de la Farmàcia Comunitària espanyola al segle XXI: des de la visió global a la seva projecció internacional’
La secretària general del Consell General de Col·legis Farmacèutics, Raquel Martínez, va formalitzar aquest passat 16 d'octubre el seu ingrés a l'Acadèmia de Farmàcia de Castella i Lleó amb un diagnòstic rotund sobre el model de salut. Durant el seu acte de presa de possessió a Salamanca, la nova acadèmica va reclamar una major integració dels farmacèutics en els equips d'Atenció Primària per donar una resposta efectiva a l'elevada taxa d'envelliment i polimedicació que suporta el país.
Sensor sanitari Espanya sosté una estructura organitzativa fonamentada en la seva proximitat al ciutadà mitjançant 22.382 establiments i més de 55.000 professionals col·legiats. Aquesta xarxa atén 2,3 milions de persones diàriament i funciona com un termòmetre exacte de la realitat social. La farmacèutica soriana argumenta que aquesta capil·laritat converteix la professió en una eina clínica imprescindible davant l'actual saturació dels ambulatoris. "La transformació dels sistemes exigeix una Farmàcia capaç de contribuir a millorar els resultats en salut i la sostenibilitat", matisa també la vicepresidenta de la Federació Internacional Farmacèutica.
Repte demogràfic
Aquest desplegament pren una importància estratègica en les àrees més castigades per la pèrdua d'habitants, atès que gairebé 4.500 farmàcies operen en municipis inferiors als 5.000 residents i garanteixen la prestació a sis milions de persones. Martínez detalla que programes autonòmics com MEGARA, centrat en vigilar els tractaments de malalts dependents, o les 'Escoles Rurals de Salut' exemplifiquen la influència directa d'aquests especialistes sobre les poblacions vulnerables. El manteniment d'aquestes intervencions requereix un suport normatiu i pressupostari per part de l'administració pública. En aquest sentit, la secretària general recorda el conveni a tres bandes subscrit a La Rioja, on l'Executiu autonòmic finança els serveis comunitaris als pobles petits per fixar població i assegurar la viabilitat econòmica de les instal·lacions.
Salut comunitària
L'evolució cap a aquesta faceta assistencial transcendeix l'estricte lliurament d'envasos a través del taulell. El col·lectiu desenvolupa actualment més de 200 iniciatives protocol·litzades que abasten des dels cribratges preventius fins a l'educació en hàbits de vida. Un cas tècnic destacable rau en el projecte JunTOS, una estratègia conjunta entre especialistes comunitaris i hospitalaris dissenyada per supervisar l'adherència a la medicació en els receptors d'òrgans sòlids. Aquestes intervencions directes corregeixen errors de dosificació, eviten problemes derivats dels fàrmacs i minimitzen els ingressos clínics posteriors.
Aquesta metodologia situa Espanya en els estàndards de qualitat fixats per l'Organització Mundial de la Salut. No obstant això, la consolidació definitiva del format topa sovint amb les barreres administratives que separen les diferents comunitats autònomes. Martínez lamenta l'actual fragmentació del sistema i exigeix models de finançament homogenis que reconeguin la tasca del professional i garanteixin l'equitat del malalt, independentment del seu lloc de residència. "Tenim davant nostre noves oportunitats de desenvolupament; aprofitar-les ens permetrà reforçar el nostre paper en l'Atenció Primària", sentencia la ponent per tancar una jornada enfocada a reivindicar el pes de la professió en la supervivència de l'Estat del benestar.
