Ofelia De Lorenzo, presidenta de la Asociación Española de Derecho Sanitario (AEDS).
"Volem que el Congrés Nacional de Dret Sanitari tradueixi en propostes les necessitats del sector"
Ofelia de Lorenzo, presidenta de l'AEDS, desgrana les novetats del XXXII Congrés Nacional de Dret Sanitari
Ofelia De Lorenzo, presidenta de l'Associació Espanyola de Dret Sanitari (AEDS), desgrana al plató de Redacció Mèdica les claus del XXXII Congrés Nacional de Dret Sanitari, que se celebrarà els dies 19 i 20 de novembre de 2026 a Madrid. Es tracta del fòrum de debat jurídic-sanitari de referència a nivell nacional i internacional, que compta amb el suport del sector, cosa que en referma la fortalesa. "Aspirem que el Congrés Nacional de Dret Sanitari conclogui amb un gran consens i un diagnòstic útil que puguem traduir en propostes tècniques —adreçades al nou Govern— sobre les necessitats de l'àmbit sanitari, sempre en benefici de la societat", relata al plató del diari.
La seva influència, a més, traspassa les fronteres espanyoles. I és que l'estratègia d'internacionalització del dret sanitari espanyol ja gaudeix de reconeixement mundial. "Com a membre de l'Associació Mundial de Dret Mèdic, comprovo com el nostre Congrés Nacional de Dret Sanitari rep cada cop més participants internacionals; l'objectiu és continuar elevant la nostra disciplina al més alt nivell europeu i global", trasllada a aquest mitjà.
La intel·ligència artificial és un dels fils conductors del XXXII Congrés Nacional de Dret Sanitari. Com es preveu que canviï la responsabilitat professional del metge davant l'arribada de la intel·ligència artificial a la pràctica clínica?
L'encreuament entre intel·ligència artificial i pràctica clínica és un dels escenaris que més reptes jurídics i deontològics ofereix als actors de l'ecosistema sanitari. Per això, el tema s'aborda des de diferents perspectives a les taules i conferències, sense limitar-se exclusivament a l'àmbit de la responsabilitat. Per exemple, la taula patrocinada per la Fundació Asisa se centrarà en l'assegurament i la intel·ligència artificial, mentre que la de Quirónsalud se centrarà en la Lex Artis algorítmica.
Per entendre com afecta això en matèria de responsabilitat, hem d'analitzar els nostres antecedents. Les reclamacions per danys de salut continuen en constant creixement a causa de l'evolució de la medicina, la creixent complexitat de la relació metge-pacient i l'existència d'una normativa sanitària molt més extensa i específica (com passa en assaigs clínics o reproducció assistida), cosa que exigeix un coneixement sectorial profund.
Ja ens hem trobat en contextos on conflueixen dos tipus de responsabilitat, com succeeix amb l'ús de productes sanitaris (per exemple, en els casos de les pròtesis PIP o Ala Octa). Aquest escenari és molt similar al que ens plantejarà l'acte mèdic amb intel·ligència artificial, per la qual cosa resulta útil observar la nostra evolució en contextos diferents.
Un clar exemple és la telemedicina durant la pandèmia de la Covid-19. Ens vam veure abocats a utilitzar-la sense comptar amb una regulació específica (manca que es manté actualment), i fins i tot el Codi de Deontologia Mèdica establia aleshores que el seu ús era contrari a l'ètica. En aquell moment va ser essencial la normativa sanitària existent —com la Llei 41/2002 i la Llei d'Ordenació de les Professions Sanitàries— i la ràpida actuació de l'Organització Mèdica Col·legial. La seva Comissió Deontològica va publicar un decàleg d'ús responsable que va servir de guia per evitar demandes professionals. Encara que parlem de contextos diferents, la legislació sanitària i els codis deontològics han de continuar guiant l'actuació.
És important aclarir que utilitzar intel·ligència artificial no fa el metge immediatament responsable, ni classificar una IA com a producte sanitari l'exonera. Els criteris per determinar la responsabilitat continuen sent els mateixos: cal atendre l'estàndard exigible i analitzar la Lex Artis ad hoc. És a dir, caldrà analitzar els casos en què sigui necessari utilitzar intel·ligència artificial i el metge se n'aparta, igual que els casos en què el metge fa ús d'una intel·ligència artificial que pot ser errònia.
En definitiva, els requisits per establir la responsabilitat no canvien i ja ens hem enfrontat a situacions similars. Més enllà de les noves normatives que puguin sorgir, com els reglaments europeus, no podem oblidar la regulació sanitària clàssica ni les directrius que s'emeten des de les comissions deontològiques i l'Organització Mèdica Col·legial.
Ofelia De Lorenzo, presidenta de l'Associació Espanyola de Dret Sanitari (AEDS).
Relacionat amb l'anterior, un dels tallers planteja la intel·ligència artificial com un nou "professional". A quins nous escenaris de responsabilitat sanitària i pericial s'enfrontarà el metge en interactuar amb aquesta tecnologia?
Són essencials els manuals que actualment emet, per exemple, l'Organització Mèdica Col·legial, la conclusió dels quals és força clara: la intel·ligència artificial no substitueix el metge. Per tant, els paràmetres de responsabilitat que se li exigeixen continuen sent els mateixos. El que sí que ha de fer el perit en aquests casos —qui, en definitiva, és l'encarregat d'informar el jutge i les parts— és delimitar aquesta responsabilitat.
En aquest Congrés Nacional de Dret Sanitari, la taula patrocinada per PROMEDE abordarà precisament què necessitaran aquests nous informes pericials i qui els haurà d'elaborar: un tecnòleg, un metge especialista en intel·ligència artificial, o ambdues especialitats conjuntament? També es plantejarà sobre quines qüestions s'hauran de pronunciar. El que canvia no és com es determina l'existència de responsabilitat, sinó quins paràmetres ha d'analitzar el perit.
Imaginem dos escenaris possibles: la intel·ligència artificial fa una recomanació i el metge decideix apartar-se'n o, per contra, l'eina s'equivoca i el professional la segueix. En ambdós casos, serà determinant el judici clínic del metge (els seus motius per aplicar o rebutjar la recomanació de la IA), el qual haurà de constar sempre a la història clínica.
En segon lloc, cal considerar els biaixos d'automatització. El reglament europeu exigeix que hi hagi una supervisió humana, per la qual cosa el perit haurà de verificar si aquesta es va produir efectivament durant l'acte mèdic.
En tercer lloc, entra en joc la culpa in eligendo algorítmica (error en l'elecció). Els centres sanitaris hauran de triar quina intel·ligència artificial aplicar i informar-ne els seus facultatius. Això implica una responsabilitat directa per a les institucions que també haurà de ser analitzada.
Finalment, destaca la traçabilitat clínica algorítmica. És necessari que tot el procés quedi reflectit a la història clínica, tal com es feia tradicionalment, de conformitat amb la Llei 41/2002.
Ens enfrontem a un nou escenari en què pretenem ser pioners per entendre què necessiten els perits per elaborar informes de qualitat, què precisaran els jutges per delimitar responsabilitats i com podem ajudar els advocats. En resum, els requisits legals per a l'existència de responsabilitat civil o penal continuen sent els de sempre; el que canvia és el context, i la clau rau a saber delimitar amb precisió la responsabilitat de cada actor implicat.
Un moment durant l'entrevista a Ofelia De Lorenzo.
L'exercici professional ocupa un gran bloc del programa, destacant la taula sobre l'aplicació pràctica de la Llei 2/2026 i la passarel·la al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA). Què han de saber els metges sobre els aspectes jurídics d'aquesta passarel·la?
La curiositat d'aquesta taula rau en què l'anomenada llei passarel·la RETA es va aprovar a l'agost. Tanmateix, estava previst un desenvolupament reglamentari que havia d'entrar en vigor el 29 d'octubre i que, a causa del context polític actual, no ho ha fet, encara que la llei en si ja estigui aprovada.
Aquesta norma no només s'aplica als professionals sanitaris, sinó també als advocats. Som molts els membres d'ambdós col·lectius que hem cotitzat a una mutualitat com a alternativa a la Seguretat Social. Per això, el Comitè Científic va acordar celebrar aquesta taula, tant per respondre a la demanda dels associats com per tractar-se d'un tema de gran actualitat transversal per a ambdues professions.
La seva principal particularitat és que aquesta llei habilita una passarel·la perquè els drets econòmics acumulats en una mutualitat puguin transferir-se a la Seguretat Social, un traspàs que és voluntari, però alhora irreversible.
L'objectiu de la taula és oferir informació i formació suficients, aclarint qüestions pràctiques, perquè en el futur els advocats i professionals sanitaris puguin decidir amb criteri si traslladar els seus drets econòmics a través de la passarel·la al RETA o mantenir-los a la seva mutualitat.
Ofelia De Lorenzo, presidenta de l'Associació Espanyola de Dret Sanitari (AEDS).
L'Organització Mèdica Col·legial (OMC) impartirà un taller enfocat en el futur jurídic de la professió mèdica a Europa. Tenint en compte el lema del Congrés Nacional de Dret Sanitari, 'Europa: salut, innovació i regulació' Quins són els principals reptes normatius europeus per a l'exercici de la Medicina?
Europa marca el ritme de la regulació que afecta els metges principalment en dos àmbits: la innovació i la mobilitat dels professionals sanitaris.
Les competències i la formació actuen com una arma de doble tall. D'una banda, Espanya pateix una evident fuga de talent: formem molt bé els nostres metges, però acaben marxant a altres països. Cal analitzar els motius d'aquesta situació per oferir pautes que puguin servir al futur Govern.
La taula dedicada a aquest tema és especialment rellevant perquè compta amb Tomás Cobo. En ser president de l'Organització Mèdica Col·legial i vicepresident de diverses institucions europees, aportarà una visió totalment transversal sobre el que succeeix a l'exterior i què hem de fer per mantenir el mateix ritme que marca Europa.
Durant la sessió s'abordaran el desplaçament de professionals, la capacitació, les competències i la necessitat d'un estatut mèdic específic (un tema sobre el qual Redacció Mèdica ha publicat recentment dades aclaparadores). També es tractarà la xacra de les agressions a sanitaris, un problema que, segons dades recents del Ministeri de l'Interior, s'ha incrementat en un 12 per cent o fins i tot més. Així mateix, es discutirà com reforçar la qualitat assistencial i la relació metge-pacient.
En definitiva, serà una trobada que aportarà gran experiència internacional gràcies a la participació de nombrosos ponents d'institucions europees. Servirà per reflectir la posició de l'Organització Mèdica Col·legial davant el Ministeri de Sanitat i altres organismes, cosa que ens permetrà extreure conclusions molt productives per continuar defensant la necessitat d'una normativa específica per a la professió mèdica.
Un moment durant l'entrevista
La confidencialitat és clau en la nostra professió, un tema que tractarà el Consell General d'Infermeria en parlar d'accessos indeguts a la història clínica. Quins riscos de responsabilitat penal per revelació de secrets existeixen actualment per als professionals sanitaris?
Al Congrés Nacional de Dret Sanitari abordem tant temes novedosos i d'interès social com qüestions clàssiques sobre les quals necessitem reforçar la formació. El deure d'intimitat i el secret professional sobre les dades de salut constitueixen la pedra angular de la Llei d'Autonomia del Pacient.
La clau rau en el principi de vinculació: només es pot accedir a la història clínica d'un pacient si existeix una relació assistencial amb ell. Antigament, amb el format en paper, s'accedia sense traçabilitat, normalitzant una pràctica que en realitat és delictiva i vulnera un dret fonamental.
Sovint es desconeix l'abast de la responsabilitat penal derivada d'un accés indegut, la qual és immediata. S'hi incorre en el mateix instant en què s'hi accedeix, independentment de si existeix intenció de causar dany o de si la informació obtinguda arriba a difondre's.
D'aquí la importància d'aquesta taula formativa i d'actualitat —on es debatran les darreres resolucions— per recordar als professionals sanitaris els seus deures i obligacions respecte a la història clínica. Aquesta tasca de conscienciació és part de la nostra missió com a Associació Espanyola de Dret Sanitari, que enguany, amb gran il·lusió, compta per primera vegada amb l'agraït suport del Consell d'Infermeria.
Ofelia De Lorenzo, presidenta de l'Associació Espanyola de Dret Sanitari (AEDS).
La protecció dels professionals sanitaris serà abordada a la taula rodona sota el títol 'Cuidar a qui cuida'. Quines necessitats de protecció jurídica té el col·lectiu mèdic?
En aquest cas comptem amb el suport d'un nou patrocinador, Previsió Sanitària Nacional (PSN), a qui estem molt agraïts. L'objectiu d'aquesta taula és evidenciar una asimetria actual: hem consolidat els drets dels pacients, però no hem garantit una protecció suficient per als nostres professionals sanitaris. Sense aquesta protecció, resulta impossible oferir una assistència de qualitat, cosa que acaba repercutint negativament en la seguretat del pacient. Per això, pretenem visibilitzar les àrees on els professionals exigeixen més seguretat jurídica i extreure conclusions productives per continuar treballant amb les administracions corresponents.
Un problema comú denunciat per metges, odontòlegs i veterinaris —les tres professions representades a la taula— són les agressions. Encara que comunitats autònomes com Múrcia o Galícia han avançat amb normatives que castiguen aquests actes davant la manca d'empara general, es continua reivindicant la necessitat d'un marc penal suficient que aconsegueixi dissuadir el creixement exponencial de la violència contra el sector sanitari.
Una altra qüestió fonamental és la defensa davant els riscos psicosocials. Hem de deixar de normalitzar l'esgotament dels nostres professionals i destinar els recursos necessaris per eradicar, o almenys minimitzar, aquests riscos.
A més del crucial relleu generacional, s'abordarà el retorn a la medicina defensiva, provocat per la por a les demandes de responsabilitat professional i la manca d'assegurament a les administracions públiques. Metges, dentistes i veterinaris analitzaran conjuntament tots aquests factors per definir aquest arc de protecció jurídica, indispensable per donar suport als sanitaris i prestar una assistència de qualitat.
El Congrés Nacional de Dret Sanitari compta amb el suport que l'AEDS s'hagi convertit en la primera associació de ciències jurídiques a incorporar-se a la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (COSCE). Com ajudarà aquest reconeixement perquè el dret sanitari orienti millor les polítiques públiques en salut que afecten els metges i altres professionals sanitaris?
Aquest és un fita de la qual estem tremendament orgullosos a l'Associació Espanyola de Dret Sanitari. La Confederació de Societats Científiques d'Espanya (COSCE) actua com el paraigua científic del país: aglutina 90 societats que es constitueixen com un interlocutor sòlid i qualificat davant la societat i les administracions públiques.
Per a la nostra Associació, aquest ingrés implica ser la primera societat jurídica a formar part de la Confederació, cosa que suposa un clar reconeixement a la nostra àrea d'estudi. A més, reforça una de les nostres missions principals en consolidar-nos com un interlocutor vàlid, refermant el dret sanitari com a disciplina científica al nostre país i afavorint, en definitiva, el diàleg indispensable entre dret i ciència.
Aquest XXXII Congrés Nacional de Dret Sanitari se celebra els dies 19 i 20 de novembre, a penes a deu dies de les noves eleccions generals anticipades del 29 de novembre. Amb les Corts dissoltes i davant la incertesa sobre el futur Govern, com afecta aquest impàs polític i parlamentari al desenvolupament de les reformes legislatives urgents que reclamen els professionals sanitaris en aquest fòrum, com són l'adaptació espanyola a l'Espai Europeu de Dades Sanitàries o el nou marc de finançament dels medicaments?
Sense dubte, aquest impàs afecta negativament, ja que moltes lleis necessàries i llargament reivindicades queden paralitzades, caduquen i han de començar de zero. Tanmateix, les presses tampoc són bones; un exemple d'això és l'aprovació recent per via d'urgència d'un reial decret sobre informació i avortament, cosa que demostra que la precipitació pot resultar perjudicial.
No obstant això, aquesta situació no afecta totes les normatives, ja que les lleis i reglaments europeus ja aprovats continuaran el seu desenvolupament segons el previst.
L'únic de positiu que podem extreure d'aquest moment políticament tan convuls és que el Congrés Nacional de Dret Sanitari es presenta com un espai idoni per assolir consensos i marcar una fulla de ruta que faciliti el seu posterior desenvolupament tècnic.
Quin balanç s'espera extreure de la celebració del XXXII Congrés Nacional de Dret Sanitari?
El primer balanç és clar, i és que assolir 32 edicions mantenint-nos com el fòrum de debat jurídic-sanitari de referència a nivell nacional, amb tot el suport del sector, evidencia la nostra continuïtat i fortalesa.
En segon lloc, aspirem que el Congrés Nacional de Dret Sanitari conclogui amb un gran consens i un diagnòstic útil que puguem traduir en propostes tècniques —adreçades al nou Govern— sobre les necessitats de l'àmbit sanitari, sempre en benefici de la societat.
En tercer lloc, busquem consolidar el nostre lideratge per continuar creixent, mostrant-nos més oberts i proactius, i potenciant la nostra tasca de divulgació formativa.
Finalment, continuarem amb l'estratègia d'internacionalització del dret sanitari espanyol, que ja gaudeix de reconeixement mundial. Com a membre de l'Associació Mundial de Dret Mèdic, comprovo com el nostre Congrés Nacional de Dret Sanitari rep cada cop més participants internacionals; l'objectiu és continuar elevant la nostra disciplina al més alt nivell europeu i global.
Un moment durant l'entrevista al Plató de Redacció Mèdica
