El Suprem anul·la la norma que posava 'coto' a la creació de facultats de Medicina privades
L'alt tribunal tomba la norma impulsada per l'Executiu en apreciar que determina que el Consell de Ministres va accelerar de manera irregular els terminis governamentals
I a més: El dispar 'boom' de facultats de Medicina: creixen un 600% en la privada
El Tribunal Suprem ha anul·lat aquest dijous el Reial decret 905/2025 que enduria els requisits per crear nous centres universitaris, una decisió judicial que obre el camí per a l'obertura de facultats privades de Medicina i altres titulacions de Ciències de la Salut a Espanya. La Sala del Contenciós Administratiu tomba la normativa en considerar que l'Executiu no va justificar la tramitació urgent del text ni va permetre la preceptiva consulta pública prèvia per a la seva aprovació al Congrés.
La sentència dona la raó a l'Administració de les Illes Balears després del seu recurs presentat i desmantella una regulació que limitava la proliferació de l'ensenyament sanitari privat mitjançant unes exigències de difícil compliment. El text ara invalidat obligava les universitats de nova creació a comptar amb un mínim de 4.500 alumnes matriculats i exigia que la seva oferta acadèmica abastés almenys deu graus, sis màsters i tres programes de doctorat, tot això distribuït en tres branques diferents del coneixement per garantir la pluralitat del centre.
Exigències econòmiques
Més enllà de l'oferta formativa, la normativa derogada imposava una forta càrrega financera en exigir un aval bancari per certificar la solvència del projecte i l'obligació de garantir places d'allotjament per al 10 per cent de l'alumnat a partir del tercer any. El model també condicionava l'estructura docent en requerir que la meitat dels professors fossin doctors, obligant que un 60 per cent d'ells comptés amb avaluació positiva i un sexenni d'investigació, a més de reservar un 5 per cent del pressupost global al foment de l'activitat científica. Davant d'aquestes barreres, l'Aneca ja anticipava un escenari complex per a les noves facultats sanitàries. "Confiem que la solidesa tècnica i el rigor dels informes que preparin els nostres experts d'avaluació contribueixin al compliment dels nous requisits", argumentaven des del sector avaluador abans del revés judicial.
Tràmit injustificat
El Govern va defensar en el seu moment la necessitat d'aplicar aquesta reforma abans del curs 2025-2026 per controlar l'expansió accelerada de l'educació superior privada, però els magistrats conclouen que aquestes circumstàncies ni eren extraordinàries ni resultaven imprevisibles. La sentència matisa que el creixement del sistema universitari es ve produint des de fa anys sota la regulació anterior i que els documents aportats per l'Executiu ometen quins problemes concrets requerien un procediment excepcional. En aquest sentit, el tribunal sentencia que la pressa del Consell de Ministres responia "més a una voluntat política per a la seva ràpida entrada en vigor que a una causa objectiva".
La sentència aprecia nul·litat de ple dret, condemna l'Administració demandada al pagament de 6.000 euros en concepte de costes processals i obliga a publicar l'anul·lació íntegra de la norma al Butlletí Oficial de l'Estat, retornant els criteris d'acreditació universitària a la seva casella de sortida.
El Govern treballa en una nova norma
Per la seva banda, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha assegurat que acaten la sentència del Tribunal Suprem que anul·la aquesta norma però ha avisat que no es queden "de braços creuats" i ja estan treballant "en una nova norma per evitar que la universitat es converteixi en un negoci".
"La universitat pública està sota setge i la proliferació descontrolada d'universitats privades danya la qualitat del nostre sistema i perjudica la igualtat d'oportunitats. L'educació superior necessita una regulació que la protegeixi i doni més recursos de les administracions competents", ha assenyalat el president del Govern en una publicació a la xarxa social X.
