L'amenaça de l'atur s'albira davant el creixement dels estudiants de Medicina: "D'aquí dos o tres anys baixaran les jubilacions"
El president de la Conferència de Degans de Medicina adverteix del superàvit futur de professionals que es pot originar i apunta que, davant les necessitats actuals de professionals, la resposta no pot basar-se únicament en augmentar el nombre d'alumnes
I a més: Nou especialitats qüestionen l'oferta MIR 2027: "Ja hi ha un superàvit"
Les aules de Medicina espanyoles han tornat a batre el seu rècord d'estudiants i encadenen vuit anys de creixement consecutiu. Davant les recurrents demandes de manca de professionals als centres sanitaris i la important remesa de jubilacions que s'estan produint a la professió, la resposta de les administracions s'ha centrat en l'augment de les places de formació tant a universitats com al MIR. Encara que comptar amb una nova fornada de reforços pugui semblar efectiu davant aquest escenari, a llarg termini es presenta com una arma de doble tall.
Donat l'elevat temps que inverteix un metge en la seva formació -no menys de deu anys comptant la residència-, el càlcul de la necessitat de professionals no es pot fer amb els ulls del present, sinó anticipant-se a les necessitats futures. En aquest sentit, diversos informes i entitats venen advertint que el relleu generacional en la professió mèdica s'està apropant a un punt d'inflexió després d'acostar-se a un pic de jubilacions i, davant el creixement continuat de places formatives, podria acabar donant lloc a un creixement de l'atur entre els professionals en la pròxima dècada.
Aquesta és una inquietud que comparteixen des de la Conferència Nacional de Degans de Facultats de Medicina d'Espanya (Cndfme), com també han analitzat en successius informes. En declaracions a Redacción Médica, el seu president, Antonio Compañ, apunta que "si bé és certa la necessitat de metges de determinades especialitats i en determinats llocs", per resoldre-ho és imprescindible una planificació a llarg termini i equilibrada.
Compañ es remunta als anys de la crisi del 2008 com a punt de partida del dèficit d'especialistes en la medicina pública. No obstant això, la resposta de l'Administració per augmentar el nombre d'estudiants no va començar a arribar fins anys després, donant lloc a una tendència creixent que a dia d'avui es continua mantenint. Aquí és on el president de la Cndfme troba el punt crític, ja que l'augment de les places que s'efectuï avui, no donarà els seus fruits fins d'aquí uns anys.
El relleu generacional s'està apropant al seu punt àlgid en aquests anys amb un elevat volum de jubilacions entre els metges de la generació dels baby boomers. No obstant això, Compañ adverteix: "Els càlculs apunten que començaran a baixar d'aquí dos o tres anys". D'aquesta manera, el creixent nombre d'estudiants pot trobar-se davant un mercat laboral incapaç d'absorbir l'oferta de professionals, cosa que segons algunes veus del sector, podria redundar en una major precarietat en la professió. En altres paraules, pa per avui i fam per demà.
Reténir els professionals ja formats
El president dels degans posa el focus en una altra qüestió al marge del mer nombre de futurs professionals: les seves condicions laborals. Compañ sosté que les actuals condicions de treball a la sanitat pública fan que molts "mirin amb enveja" els seus companys de la privada o que exerceixen en altres països.
Compañ insta així les administracions sanitàries a "mirar altres aspectes" a més del nombre brut de titulats disponibles. En aquest sentit, exemplifica les taxes d'abandonament entre els residents que, o bé no acaben l'especialitat o no es queden a les places que els ofereixen, com un desaigüe pel qual s'escapa el talent mèdic. "Si jo fos l'Estat em preguntaria per què passa", afegeix en aquest sentit.
Per fer tangible aquest fenomen, el doctor fa èmfasi en la necessitat de comptar amb un registre adequat dels especialistes existents, a fi de poder adequar la planificació de la provisió de places formatives a les necessitats reals del sistema. En aquest sentit, subratlla que l'aposta per crear més places no pot contemplar-se com "l'única solució" i aposta per revisar les condicions laborals per fer-les més atractives.
El boom de les universitats privades: “A llarg termini pot influir en el tipus d'estudiant”
La creixent xifra d'estudiants de Medicina també fa constatar un altre fenomen: el creixement de les facultats privades. En aquest sentit, Compañ reconeix que l'augment progressiu del pes dels alumnes de centres privats "pot tenir influència en el tipus d'estudiants que accedeixin a la medicina a llarg termini". Així mateix, reconeix que la proliferació d'estudis privats de Medicina pot plantejar un problema d'accés per raó econòmica, essent uns centres als quals no tota la població pot accedir.
Davant aquest panorama, per al president dels degans el fonamental és que es garanteixi que la qualitat de la formació sigui la mateixa. "L'Estat ha de vetllar perquè les condicions d'aquestes universitats siguin de la mateixa qualitat que les públiques, que per això existeix l'Agència Nacional de Qualitat", detalla al fil.
Amb les últimes dades del Ministeri d'Universitats sobre els estudiants de Medicina, el repte per al sistema és plantejar un model formatiu que vetlli per la qualitat i equitat en la formació, al mateix temps que per l'equilibri entre les necessitats del futur mercat laboral i del sistema sanitari.
