"Volem un Col·legi que faciliti la vida professional del fisioterapeuta, no que hi afegeixi dificultats"
Aurora Araújo, que aspira a la reelecció amb 'Fisioteràpia: Present i Futur', proposa avançar en digitalització i planificació de plantilles
I a més: El Col·legi de Fisioterapeutes de Madrid encararà la recta final electoral amb tres candidatures
Aurora Araújo, degana en funcions del Col·legi Professional de Fisioterapeutes de la Comunitat de Madrid i candidata a la reelecció per Fisioteràpia: Present i Futur, presenta un programa centrat en la digitalització de la institució, la defensa davant l'intrusisme i la planificació de plantilles segons les necessitats assistencials. En una entrevista amb Redacció Mèdica, Araújo reivindica la gestió desenvolupada durant els seus vuit anys al capdavant del Col·legi i aposta per aprofitar aquesta experiència per millorar els serveis al col·lectiu. Proposa avançar cap a un model integral de gestió digital que redueixi la càrrega administrativa per als col·legiats i faciliti el seguiment de les comunicacions sobre possibles casos d'intrusisme. També assegura que existeixen negociacions "molt avançades" per incorporar la Fisioteràpia al Consell d'Administració del Sermas i defensa dimensionar les plantilles conforme a les necessitats reals de la població.
Les eleccions del proper 17 d'octubre renovaran la Junta de Govern per al període 2026-2030, amb dues altres candidatures en competició: Ana Herrero de Hoyos, que encapçala Fisioteràpia 360º, i José María Pérez Redondo, al capdavant de IAM Fisioteràpia. Davant les propostes dels seus rivals, Araújo reclama rigor i defensa una modernització amb objectius clars: "Volem un Col·legi que faciliti la vida professional, no que hi afegeixi dificultats".
El seu programa proposa una major digitalització i simplificació dels tràmits més habituals per al col·legiat. Sent actualment degana en funcions, quins obstacles han impedit agilitzar aquests tràmits fins ara i per què serà diferent en els propers anys?
Portem fent millores al web del Col·legi des de fa vuit anys. I sabem que és un recorregut sense final per respondre als avenços tecnològics. A més, durant aquest temps hem treballat en la modernització del Col·legi, com digitalitzar tots els fons documentals del Col·legi, però també hem hagut d'atendre prioritats sobrevingudes. Ara bé, no vull utilitzar aquestes circumstàncies com a excusa, perquè qui assumim responsabilitats hem de reconèixer que sempre existeixen aspectes millorables, i la digitalització n'és un. D'altra banda, la transformació digital no consisteix únicament a incorporar eines tecnològiques, sinó a revisar els procediments i eliminar burocràcia innecessària, però per descomptat respectant el marc normatiu actual i el que es preveu més adequat per a eines com les basades en ús d'IA. Què serà diferent en la propera legislatura? La nostra proposta, ara que hem assolit grans millores sobre el que vam trobar en arribar a la Junta de Govern, és fer un gran salt endavant, passar d'actuacions de modernització puntuals a un model integral de gestió digital, de manera que el col·legiat dediqui menys temps a relacionar-se administrativament amb el seu Col·legi i obtingui millors resultats.
I hi ha una cosa que considero fonamental: l'experiència no ha de servir per justificar el que encara no hem aconseguit, sinó per saber millor com aconseguir-ho. Volem un Col·legi que faciliti la vida professional, no que hi afegeixi dificultats, i en aquesta línia portem treballant molt de temps. Per això serveix la proposta que nosaltres fem. Canviar per canviar, com suggereixen les altres candidatures, no té sentit si no saps on vols arribar. També m'agradaria recordar que hem posat en marxa una aplicació que facilita aquesta relació del col·lectiu amb el Col·legi, o que la transparència és absoluta ara, amb tota la informació disponible a través del nostre web.
"L'experiència no ha de servir per justificar el que encara no hem aconseguit, sinó per saber millor com aconseguir-ho"
L'intrusisme continua sent una preocupació constant del col·lectiu. Per fer-hi front, planteja reforçar l'actuació i crear un canal clar per comunicar casos i fer-ne seguiment. Considera que les vies de denúncia actuals han estat insuficients o poc transparents per als col·legiats?
L'intrusisme professional és una preocupació que afecta tant la seguretat dels pacients com els drets dels professionals que exerceixen conforme a la legislació vigent. Només referint-me a l'any passat, van augmentar un 27,5% els casos gestionats des del Col·legi, en línia amb el creixement dels exercicis anteriors. I les sancions de l'Administració s'han incrementat de manera exponencial en els darrers anys. Hem avançat més que mai en aquest aspecte, encara que quedi camí per recórrer. Però hem de distingir dues qüestions: l'existència de mecanismes per comunicar possibles irregularitats i la percepció que té el col·legiat sobre la resposta que rep.
Ara volem avançar cap a un sistema més accessible, traçable i transparent, que permeti conèixer l'estat de les comunicacions dins dels límits legals i de confidencialitat. També hem de ser clars: el Col·legi no pot substituir la inspecció sanitària, les administracions competents ni els tribunals. Però sí que pot exercir amb fermesa les seves atribucions, col·laborar amb aquestes institucions i exigir respostes quan correspongui. En aquest sentit, necessitem la col·laboració del col·lectiu per denunciar totes les iniciatives que ho mereixin. Ens hem d'implicar totes i tots, per augmentar l'eficàcia i l'abast de les accions del Col·legi.
A més, defensar la professió no és únicament denunciar; és prevenir, informar, actuar i retre comptes del que fem.
Atès que les necessitats formatives varien molt, com garantiran que l'oferta cobreixi especialitats minoritàries però necessàries?
Precisament, perquè coneixem la diversitat de la nostra professió, entenem que la formació continuada no pot organitzar-se exclusivament atenent la demanda majoritària o al nombre potencial d'alumnes. Hi ha àmbits d'exercici que reuneixen menys professionals, però que tenen una enorme rellevància clínica, científica i social. Penso, per exemple, en determinades àrees de la fisioteràpia pediàtrica, cardiorespiratòria, neurològica, oncològica o d'atenció a pacients d'especial complexitat. I el Col·legi, fins ara, treballa per a tot el col·lectiu, no només per a una part de la Fisioteràpia.
La nostra proposta contempla dissenyar itineraris formatius amb participació dels professionals de cada àmbit, recolzant-nos en societats científiques, universitats, grups de treball i experts clínics. Volem combinar una oferta transversal, accessible per a tothom, amb formació específica que respongui a necessitats menys freqüents, però igualment importants, així com aquelles basades en el reforç als i les fisioterapeutes que emprenen i necessiten eines no clíniques per tenir models de negoci més sostenibles.
I sempre, com el Col·legi ha fet durant els vuit anys que he estat degana fins ara, amb una oferta formativa bonificada, que finalment no té cost per a les nostres persones col·legiades, un canvi que hem introduït en benefici dels fisioterapeutes madrilenys i que mantindrem. La formació col·legial ha de respondre a les necessitats de la professió, no únicament a la rendibilitat de cada activitat formativa. Pel que fa als nous graduats, fa temps que desenvolupem accions de benvinguda, que volem reforçar. Mai és possible atendre tots els reptes alhora. En aquest sentit, el programa d'acollida tindrà una finalitat complementària: acompanyar el professional des de la seva incorporació al Col·legi, orientar-lo sobre les seves obligacions, els seus drets i les seves possibilitats de desenvolupament.
I m'agradaria destacar que, per estrènyer vincles entre el nostre col·lectiu, hem creat el Dia de la Persona Col·legiada, que registra una major assistència cada any. A més, hem inclòs en aquesta data el lliurament d'Ajuts i Premis a la Recerca, i l'homenatge a les persones que es jubilen, donant-li una major rellevància i reconeixement a la feina de les nostres companyes i companys.
Destaquen que “una professió millor compresa és una professió millor defensada” i proposen a més del pla de comunicació anual amb objectius mesurables implementar millors eines d'escolta activa de companys i ciutadania. Quines fites específiques o indicadors d'èxit s'han marcat per avaluar la millora en el reconeixement social del fisioterapeuta?
Què és una professió millor compresa?: per exemple, que, a través de l'esdeveniment que hem realitzat amb motiu del Dia Mundial de la Fisioteràpia hàgim impactat una audiència total de més de 17 milions de persones, a través de les notícies que emeten els mitjans de comunicació, més enllà de qui va passar pel nostre muntatge. De la mateixa manera, consisteix a fer campanyes publicitàries, com estem fent, dirigides a la població general, per facilitar que contactin amb fisioterapeutes col·legiats.
Hem aconseguit que el Col·legi tingui una presència freqüent a televisions, mitjans escrits i ràdio. Ja treballem amb un pla de comunicació anual i amb objectius. També hem realitzat un Estudi d'Investigació de Marca, per conèixer la visió que tenen de la Fisioteràpia diferents públics i identificar àrees de millora. Al Col·legi no hem deixat d'analitzar i de mesurar, per poder avançar d'una manera sòlida i rigorosa, i així ens proposem seguir fent-ho. Però durant molt de temps hem associat la comunicació professional a la visibilitat i crec que hem de fer un pas més: no n'hi ha prou que es parli de fisioteràpia; importa què es diu, com s'entén i quines conseqüències té per als ciutadans. Per això proposem augmentar indicadors qualitatius, no només els quantitatius ja existents com es veu a les memòries i els segells de qualitat, que vagin més enllà del nombre de publicacions o de seguidors a xarxes socials. Mesurar, especialment, l'evolució del coneixement ciutadà sobre les nostres competències.
També considero important analitzar la nostra capacitat per introduir la fisioteràpia en debats relacionats amb la prevenció, la cronicitat, la discapacitat, l'envelliment, l'autonomia funcional i la sostenibilitat del sistema sanitari. Fa anys que hi treballem, sí, però no deixem d'identificar punts de millora. Pel que fa a la nostra comunicació, seguirem establint una avaluació inicial, fixant objectius anuals verificables i publicant els resultats per comprovar si les accions desenvolupades produeixen canvis reals. Perquè aconseguir reconeixement social no consisteix únicament a millorar la nostra imatge. Significa que la població comprengui quan necessita fisioteràpia, què pot esperar d'un fisioterapeuta i quin és el nostre valor dins del sistema sanitari. Volem passar de mesurar quant comuniquem a mesurar què aconseguim amb la nostra comunicació.
Inclou entre els seus objectius la reflexió professional sobre intel·ligència artificial i salut digital. Quin paper proactiu ha de jugar el Col·legi per evitar que la IA deshumanitzi l'atenció clínica o envaeixi competències pròpies del fisioterapeuta?
L'intel·ligència artificial és una realitat que ja està transformant l'assistència sanitària. I els col·legis professionals no podem limitar-nos a observar com succeeix. Hem de contribuir activament en el seu desenvolupament, avaluació i incorporació responsable a la pràctica clínica. De fet, el nostre Col·legi ja va participar en el primer consens sobre assistents conversacionals en salut, que vam impulsar durant el Congrés del Dolor que vam organitzar l'any passat. Vam unir representants de professionals sanitaris, pacients, comunicadors i experts en intel·ligència artificial (IA) Generativa. En el document final vam sol·licitar que aquests chatbots intel·ligents transparentin les seves fonts i interessos, donin informació veraç, siguin empàtics i respectin la privacitat del pacient, entre altres requisits. És a dir, que el Col·legi es troba a l'avantguarda.
La IA pot ajudar-nos a gestionar informació, optimitzar processos, donar suport a determinades decisions i millorar l'eficiència dels serveis. Però hem d'establir límits clars: la responsabilitat clínica, el raonament professional, la valoració individualitzada i la relació terapèutica no poden quedar subordinats a una eina tecnològica. El Col·legi ha de promoure formació específica, elaborar recomanacions de bones pràctiques, col·laborar amb experts en ètica i protecció de dades i participar en els espais on es defineixin les condicions d'utilització d'aquestes tecnologies. També hem de vigilar que les eines digitals no es presentin com a substituts d'actuacions sanitàries que requereixen professionals qualificats, sense evidència suficient o sense les garanties legals corresponents.
I vull subratllar una cosa: la humanització no és incompatible amb la tecnologia. Ben utilitzada, pot alliberar temps de tasques administratives per dedicar-lo al que és realment important: les persones. No es tracta de triar entre tecnologia i humanització. Es tracta d'aconseguir que la tecnologia estigui al servei d'una atenció més humana, segura i eficaç.
Promet augmentar el nombre de trobades periòdiques per àmbits d'exercici i consultes obertes abans de prendre decisions rellevants. Seran aquestes consultes obertes de caràcter vinculant per a la Junta Directiva a l'hora de marcar la fulla de ruta de la institució?
Crec profundament en la participació, però també en la responsabilitat que suposa governar una institució. Hem de distingir entre escoltar, consultar i adoptar decisions que, conforme als nostres Estatuts, corresponen a determinats òrgans col·legials. En aquesta campanya ens estem trobant amb dues candidatures que estan llançant informacions incertes i altres que demostren un gran desconeixement del que és, el que pot fer i el que no pot fer el Col·legi. No sé què és pitjor, si donar suport a una campanya electoral en informacions inexactes o fer-ho presentant una candidatura amb un programa que no s'ha pres la molèstia de conèixer la Institució. Quan la nostra professió està afrontant reptes molt importants, el que necessitem és rigor, serietat. La Fisioteràpia no està per ocurrències, que poden fer malbé la feina que estem realitzant a nivell nacional des de fa anys per aconseguir especialitats, assolir el nivell A1, per obtenir millores en els convenis col·lectius a través dels agents socials, etc.
I, en el terreny de la participació, s'estan llançant promeses que no es podran complir. Per això, no seria responsable prometre que totes les consultes seran vinculants quan existeixen competències i procediments que hem de respectar.
El que sí que vull garantir és que la participació ja és i serà real; que les consultes, en la mesura del possible, es faran abans d'adoptar les decisions; i que els seus resultats tindran conseqüències en la definició de les nostres prioritats com és cada vegada que ens arriba un missatge a la institució actualment. Una qüestió important que hem aconseguit desbloquejar és el vot telemàtic en les futures eleccions i en les assemblees. No entenem per què altres candidatures han intentat frenar aquest avanç, però finalment està contemplat en els nous Estatuts que hem aprovat. Aquesta eina facilitarà enormement la participació del nostre col·lectiu en la vida del Col·legi.
A més, considero fonamental establir mecanismes de retorn: explicar quines propostes s'incorporen, quines no i per què. I insisteixo: en aquelles qüestions en què jurídicament sigui possible establir procediments de decisió vinculant, podrem valorar-ne la utilització amb les garanties corresponents. Però la participació no pot convertir-se en un exercici d'aparença ni en una eina que s'activi únicament quan convingui a qui governa. Escoltar no significa renunciar a decidir. Significa prendre millors decisions i assumir la responsabilitat d'explicar-les.
També proposen mantenir una relació estable amb les administracions sanitàries i educatives, elaborant propostes sobre planificació de plantilles i ràtios. Quins són els ràtios de fisioterapeutes per habitant que consideren innegociables per al Sermas?
Crec que seria poc rigorós establir una xifra única de fisioterapeutes per habitant i presentar-la com una solució vàlida per a tots els nivells assistencials. Les necessitats de fisioteràpia d'una població no depenen exclusivament del seu nombre d'habitants. També influeixen l'envelliment, la prevalença de malalties cròniques, la discapacitat, la dependència, la complexitat clínica i la cartera de serveis que s'ha de garantir.
A més, no podem aplicar els mateixos criteris de planificació a Atenció Primària, hospitalització, unitats de crítics, rehabilitació ambulatòria, salut mental o atenció sociosanitària. Dit això, hem tendit ponts amb diferents conselleries de la Comunitat de Madrid per augmentar el nombre de fisioterapeutes dins de la Sanitat Pública, que, en major o menor mesura, és insuficient encara en totes les àrees. Però gràcies a aquesta col·laboració hem aconseguit que en els darrers 6 anys s'hagin convocat més oposicions que en els anys anteriors. Això és feina eficaç, en lloc d'improvisar, com estan fent altres candidatures en els seus missatges.
La nostra proposta és treballar perquè el Sermas disposi d'una planificació de recursos humans basada en necessitats assistencials, activitat, complexitat, resultats en salut i criteris d'equitat territorial. Com ho farem? Assolint un lloc al Consell d'Administració del Sermas per a la Fisioteràpia, per exemple, i tenim negociacions molt avançades. Volem defensar estàndards de dotació específics per a cada àmbit, construïts a partir d'evidència disponible, anàlisi de càrregues de treball i comparació amb models organitzatius de referència. Això és actuar amb la serietat i el rigor que necessita la nostra professió en aquests moments. El que considero veritablement innegociable és que la fisioteràpia deixi de dimensionar-se exclusivament en funció de disponibilitats pressupostàries històriques i passi a planificar-se conforme a les necessitats reals de la població. No volem defensar una xifra per defensar-la. Volem defensar les plantilles que siguin necessàries per garantir una atenció accessible, segura i de qualitat.
I això exigeix propostes tècniques sòlides, interlocució institucional i capacitat per negociar amb arguments.
"Volem defensar les plantilles que siguin necessàries per garantir una atenció accessible, segura i de qualitat"
Finalment, plantegen millorar els criteris clars i públics que s'utilitzen per al suport a projectes de recerca de col·legiats. Tenen previst incrementar la partida pressupostària actual destinada a becar i finançar aquesta producció científica madrilenya?
La recerca és una de les eines fonamentals per enfortir la nostra professió, millorar la pràctica clínica i justificar davant les administracions el valor de les nostres intervencions. Per això considerem que el suport col·legial a la recerca ha de tenir continuïtat. I s'han de mantenir la transparència i uns criteris d'avaluació coneguts prèviament per tots els col·legiats, com venim fent. El Col·legi ha dedicat l'últim any prop de 120.000 euros a fomentar la recerca en fisioteràpia, a través de diferents ajuts i premis. Una quantitat, per cert, exponencialment més gran de la que s'havia invertit en etapes anteriors. I, si els col·legiats dipositen en nosaltres la seva confiança, impulsarem aquesta aportació, en funció de les disponibilitats econòmiques.
Però la nostra proposta no es limita al finançament. Volem afavorir també l'assessorament metodològic, la col·laboració entre professionals, la transferència de coneixement i la difusió de resultats que puguin incorporar-se a la pràctica assistencial. Ara, tan important com quant diners es destinen és com es distribueixen, amb quins criteris s'adjudiquen i quins resultats produeixen. També volem prestar especial atenció a qui investiga des de la pràctica clínica quotidiana, perquè sabem que moltes iniciatives valuoses neixen en centres assistencials on no sempre existeixen estructures consolidades de recerca.
Investigar no hauria de ser un privilegi reservat a qui disposa de més recursos, sinó una oportunitat per a qualsevol fisioterapeuta amb una bona pregunta i un projecte rigorós. El nostre pròxim objectiu és que el Col·legi no sigui únicament una institució que concedeix ajuts, sinó un veritable facilitador de la recerca i del desenvolupament científic de la fisioteràpia madrilenya.
