Patricia, la farmacèutica que començarà Psicologia amb 37 anys: "No sé si exerciré, però m'omple d'il·lusió"
Després d'assistir a teràpia, la també escriptora va incrementar el seu interès per la salut mental i totes les seves vessants, afiançant la idea de convertir-se en psicòloga
Decidir el futur laboral amb només 17 anys té els seus riscos, i equivocar-se en l'elecció o abandonar abans d'hora són alguns d'aquests. No va ser el cas de Patricia Moreno, tot i que ella mai va tenir clar què estudiar després de Batxillerat. La seva passió sempre va ser l'escriptura -ara és autora de sis llibres-, i li cridaven l'atenció la Psicologia i la Farmàcia. No obstant això, el seu entorn li va recomanar dedicar-se a aquesta última per les oportunitats laborals que oferia, una decisió que considera encertada, però amb la qual no es conforma. D'aquí a una setmana, amb 37 anys, tres fills i com a especialista en Farmàcia Hospitalària, tornarà a la universitat per estudiar Psicologia, però aquesta vegada amb la convicció d'haver escollit la carrera correcta. "No sé si exerciré en el futur, però m'omple d'il·lusió imaginar-ho", reconeix.
Els aspirants a una carrera universitària, molts d'ells menors d'edat, han d'enfrontar-se a una de les decisions més importants de la seva vida: escollir el seu futur professional. No sempre estan preparats ni tots senten vocació per un sector, i la pressió familiar influeix en la decisió final. "Poden cometre un error", incideix Moreno, que es veia com a periodista o psicòloga abans de la Selectivitat, però el seu entorn li va recomanar no cursar-les per les dificultats laborals que trobaria un cop acabades.
Preparar-se el FIR i escriure una novel·la
Amb la "espineta clavada" de formar-se en Psicologia, va acabar entrant a Farmàcia, i després de cinc anys de carrera, es va preparar l'examen FIR i va aconseguir plaça en un hospital. Tot això mentre ho compaginava amb l'escriptura, normalment de novel·la negra. Utilitzava els seus coneixements farmacèutics a les seves obres, per exemple, amb els medicaments que s'utilitzaven en els assassinats dels personatges.
Va ser exactament fa vuit anys quan va tenir la seva primera experiència en teràpia. Durant les sessions no només cuidava la seva salut mental, sinó que anava entenent el funcionament del cervell humà i com afecta les persones. "Cada problema que et sorgeix busques una explicació, i si ho aconsegueixes, aquests problemes tan grans t'adones que ja no ho són tant", ha afirmat a aquest mitjà. Des de llavors, el seu interès per la Psicologia no va deixar de créixer.
Entrar a Psicologia després del FIR
No obstant això, tenia altres responsabilitats a complir. Havia aconseguit una plaça com a FIR i va aprofitar aquesta oportunitat per ampliar els seus coneixements en salut mental en la mesura que li era possible. "Crec que vaig ser la única resident que va demanar rotar per Psiquiatria i Psicologia", ha afirmat. Reconeix que els professionals la van rebre amb molt d'afecte i atenció, i això va afiançar una decisió que feia temps que li rondava pel cap: entrar a la carrera de Psicologia.
Abans de materialitzar aquest desig, ha participat en cursos relacionats amb els antidepressius i amb l'ansietat, així com participar en xerrades del seu Servei sobre salut mental. "He orientat la meva passió per la Psicologia i la Psiquiatria a la Farmàcia", ha afirmat, però reconeix que aquestes oportunitats "es queden curtes" en comparació amb la seva passió.
Nou repte universitari amb 37 anys i 3 fills
Així que, amb 37 anys i tres fills, la setmana vinent iniciarà els seus estudis en Psicologia. Ho farà en la modalitat en línia per poder compaginar la carrera amb la feina. Comença així un nou recorregut que afronta amb "molta il·lusió", però sap que serà dur per les seves responsabilitats personals. "Estic molt contenta. És veritat que tindré poc temps, però quan una cosa t'agrada tant, el treus d'on sigui", ha emfasitzat.
Tots el seu entorn familiar ha estat un pilar fonamental a l'hora de prendre aquesta decisió. "Tots m'han donat suport", reconeix. I encara que el futur és incert i afirma que no sabrà si acabarà exercint, creu que val la pena intentar-ho. "Avui per avui, és la meva vocació", ha conclòs.
