Sobrecàrrega laboral i problemes de salut mental: el cercle viciós que agreuja la crisi de plantilles mèdiques i d'infermeres a Europa
Un terç dels professionals europeus presenta símptomes de depressió i un de cada quatre, d'ansietat, sent problemes "sistemàticament relacionats amb les condicions laborals", segons un estudi publicat a The Lancet
I a més: Europa dona suport que la salut mental dels sanitaris sigui un indicador clau de rendiment per als gestors
Les dificultats per captar i retenir professionals sanitaris és un problema que traspassa fronteres i compta amb denominadors comuns a tot Europa. La creixent pressió assistencial, la necessitat de reformes per donar resposta als reptes del sistema sanitari i la manca de recursos i plantilles converteix molts centres sanitaris en una olla a pressió, amb conseqüències que acaben passant factura a la salut mental dels seus treballadors.
Aquesta relació entre la càrrega de l'entorn laboral i la salut mental no és arbitrària, ja que, tal com assenyala un nou estudi publicat a The Lancet Regional Health – Europe, aquests problemes psicològics estan “sistemàticament relacionats amb les condicions laborals”. L'estudi constata una elevada prevalença de problemes de salut mental a tot Europa, per la qual cosa apunta la conveniència de millorar les condicions laborals i el benestar dels sanitaris per aturar l'actual crisi de plantilles.
Basat en els testimonis de 90.000 metges i infermeres de 29 països europeus, s'ha trobat que un de cada tres enquestats va presentar símptomes compatibles amb depressió, un de cada quatre amb ansietat (23%) i un 13% va referir idees passives de suïcidi.
Com a coordinadors d'aquest estudi, els investigadors de l'àrea de Salut Mental del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBERSAM), Roberto Mediavilla i José Luis Ayuso-Mateos, destaquen el suport que aporta aquest nou estudi a l'evidència sobre aquesta correlació: “L'estudi identifica associacions entre determinades condicions laborals i pitjors indicadors de salut mental. Les jornades prolongades, els torns nocturns, els terminis ajustats i diferents formes de violència laboral es van associar amb una major prevalença de símptomes depressius, ansietat i pensaments suïcides”.
Sobrecàrrega i vulnerabilitat davant agressions
L'estudi, promogut per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) en associació amb la Comissió Europea, identifica tres grans focus de desgast psicològic per a metges i infermeres: les jornades prolongades, la variabilitat dels torns i la prevalença de les agressions.
El 28% del personal mèdic va declarar treballar més de 50 hores setmanals, davant del 9% del personal d'infermeria, i el 35% i el 39%, respectivament, va assenyalar realitzar torns nocturns freqüents. A més, el 91% del personal mèdic i el 88% del personal d'infermeria va indicar treballar amb terminis ajustats.
La violència laboral també va ser freqüent entre els participants. Un de cada tres va declarar haver patit amenaces violentes, mentre que el 27% del personal mèdic i el 34% del personal d'infermeria va informar de situacions de bullying o assetjament laboral. En les anàlisis ajustades, el bullying es va associar amb una prevalença aproximadament un 90% més gran de símptomes depressius i un 94% més gran de pensaments suïcides.
Davant aquests factors, el suport de l'equip i de les persones responsables, una major capacitat d'influència sobre la pròpia feina i l'existència de protocols de prevenció de l'estrès, l'assetjament i la violència es van associar amb menors prevalences de símptomes depressius, ansietat i pensaments suïcides. Els centres d'urgències i emergències són els que surten pitjor parats en la fotografia que aporta aquesta investigació, registrant els nivells més alts d'agressions físiques i intimidació per part de pacients i familiars.
L'enquesta es va realitzar entre l'octubre de 2024 i l'abril de 2025, diversos anys després de la fase aguda de la pandèmia de COVID-19. Els resultats apunten a la rellevància de factors estructurals i persistents relacionats amb l'organització de la feina sanitària. “Les condicions laborals són factors potencialment modificables de la salut mental de les persones treballadores”, assenyalen els investigadors.
Davant aquest panorama descoratjador per a la professió, l'estudi aporta una altra dada reveladora: tres de cada quatre professionals afirma mantenir un profund sentit de propòsit i compromís amb la seva tasca. Aquest sentiment reflecteix un fort sentiment vocacional que, tanmateix, subratllen des de l'OMS que no pot ser suficient per intentar frenar la crisi d'atracció i retenció de talent sanitari.
Amb unes projeccions que apunten a un dèficit d'un milió de treballadors sanitaris a finals d'aquesta dècada, les baixes per salut mental i l'abandonament poden agreujar l'estat d'uns sistemes sanitaris ja de per si tensionats.
Davant aquests auguris, el mateix estudi aporta receptes clares. En aquells centres on el personal compta amb suport constant de supervisors, flexibilitat d'horaris i polítiques estrictes de tolerància zero davant la violència, la prevalença de trastorns afectius disminueix a la meitat. Per aquest motiu, els autors insten a vetllar pel benestar dels professionals a través d'una millora de les seves condicions laborals.
