La sinistralitat laboral en l'àmbit sociosanitari creix un 4,3%, el doble que la mitjana nacional
Del total d'accidents del sector, 27.942 van afectar professionals que treballen per compte d'altri
I a més: L'accident laboral en sanitat: majoria femenina i 3 malalties a l'alça
La sinistralitat laboral a Espanya ha repuntat en els primers vuit mesos de 2026. El país va registrar un total de 413.708 accidents de treball amb baixa entre gener i agost, la qual cosa suposa un increment del 2,5 per cent respecte al mateix període de l'any anterior.
Destaca l'impacte en l'àmbit sociosanitari, que es va consolidar com la sisena activitat amb més volum absolut de sinistres segons l'Avanç de l'Estadística d'Accidents de Treball del Ministeri de Treball i Economia Social. La branca va acumular 28.069 accidents amb baixa durant la jornada de treball, una xifra que suposa un increment interanual del 4,3 per cent per al sector sociosanitari. Aquest ritme de creixement duplica la pujada mitjana nacional, que va ser del 2,1 per cent.
El desglossament per règim laboral dins de la sanitat revela que gairebé la totalitat de les lesions recauen en el personal contractat per compte d'altri. Els treballadors assalariats del sector sociosanitari van patir 27.942 accidents amb baixa en jornada. Entre ells es van comptabilitzar tres accidents mortals.
Per la seva banda, els autònoms del sector van notificar 127 sinistres en jornada. Malgrat el menor volum, es va registrar una víctima mortal entre ells. D'aquesta manera, la sanitat i els serveis socials van sumar quatre accidents mortals en la seva jornada laboral fins a l'agost.
Accidents a la feina a Espanya
A nivell global i comptant tots els sectors econòmics, 405 treballadors van perdre la vida durant la seva jornada laboral, set més que el 2025. A ells s'hi sumen 93 morts en accidents 'in itinere'. Com a contrapartida, els accidents de caràcter greu en jornada es van reduir de forma general, passant de 2.442 el 2025 a 2.361 el 2026.
Les causes darrere dels sinistres mortals en jornada van estar liderades per patologies no traumàtiques. Els infarts i vessaments cerebrals van ser la primera causa de mort, cobrant-se la vida de 170 treballadors. Els accidents de trànsit durant la jornada laboral van provocar 54 defuncions i les caigudes van ser responsables de 35 morts.
Quant a les causes dels sinistres generals amb baixa, la major part es van originar per xocs contra objectes immòbils (100.374 casos) i per sobreesforços del sistema musculoesquelètic (90.919 baixes associades).
A més, l'estadística oficial reflecteix una clara bretxa per sexes en la distribució del risc general. El 70 per cent dels sinistres en jornada amb baixa van afectar homes, sumant 247.771 accidents. El 30 per cent restant de les baixes en jornada van correspondre a dones, amb 106.223 accidents. La mortalitat en jornada va ser aclaparadorament masculina: 387 homes morts davant de 18 dones. La proporció es va invertir en els sinistres 'in itinere', on les dones van concentrar el 54 per cent de les baixes (32.167 dones davant de 27.547 homes).
Per territoris, Catalunya va encapçalar el volum d'accidents en jornada amb baixa (59.309 casos), seguida molt de prop per Andalusia (59.249). No obstant això, va ser Andalusia la comunitat que va registrar la major xifra de mortalitat general, amb 75 treballadors morts durant el seu horari laboral.
