Javier Padilla y Mónica García
Ministeri de Sanitat

Sanitat aclareix el sou i les noves jornades dels MIR: “No dependrà tant de les guàrdies que fa, es reforça el salari base”

La ministra de Sanitat i el secretari d'Estat apareixen en un vídeo explicant el nou Reial decret aprovat, que entrarà en vigor al gener en la part dels salaris i al setembre per a la reducció de les jornades

Llegir en Català
Publicada

La ministra de Sanitat, Mónica García, i el secretari d'Estat de Sanitat, Javier Padilla, han respost a través d’un vídeo publicat al compte de X als dubtes que ha generat la mesura de retallar la durada màxima de les guàrdies dels MIR de les 24 hores actuals a 17 a partir de l’1 de setembre de 2027.

La primera qüestió lamentava que la mesura només afectés els MIR i no els metges ja formats. García, davant d’això, ha al·legat que la durada de les guàrdies dels facultatius no depèn de Reials decrets, sinó d’una llei pròpia, l’Estatut Marc. Després d’escoltar i acordar amb els sindicats de classe el projecte, el Ministeri va portar el text al Congrés, on grups parlamentaris com el del Partit Popular o Vox s’hi van oposar. Segons l’oposició, l’Executiu no havia escoltat les demandes dels sindicats mèdics que, per la seva banda, també van convocar aturades i mobilitzacions.

Tanmateix, tot i estar acotada només al personal en formació, des del Ministeri entenen que pot comportar bones notícies per a tots els professionals sanitaris: “Ens hem deixat la pell perquè es reduïssin les guàrdies de 24 a 17 hores, que és un 30 per cent menys de guàrdies, i és un pas per obligar les comunitats autònomes a haver de reforçar les plantilles”. “Ho hem aprovat perquè tenim la potestat i tenim les competències per fer-ho. Nosaltres hem fet, diguem-ne, la nostra feina i hem fet tot el que depenia de nosaltres”, ha defensat la ministra.

La següent qüestió posava en dubte per què els MIR, generalment de menor edat, tindran la possibilitat de treballar menys i per què a mesura que vagin guanyant experiència i, per tant, anys, es veuran abocats a fer guàrdies més llargues. Davant d’això, García ha lamentat no haver pogut tirar endavant la norma general per a tots els treballadors sanitaris.

“ Tant de bo haguéssim pogut aprovar un Estatut Marc perquè ningú, enlloc, ni residents ni adjunts fessin guàrdies de més de 17 hores, que després podien a cada servei decidir si són de 12, de 10, si són per torns, com deia l’Estatut Marc”. La ministra ha explicat que, quan van presentar el projecte d’Estatut Marc a la Cambra Baixa es van trobar amb el rebuig de bona part dels grups parlamentaris. “Hem trobat tota l’oposició més fèrria a aquestes millores i, per part nostra, hem fet tot el que estava a les nostres mans”.

Les 17 hores inclouen guàrdies i feina ordinària

La següent crítica a la reducció de les guàrdies de les 24 hores actuals a les 17 tenia a veure amb un problema a l’hora de sumar aquest temps al de feina ordinària. Segons l’usuari, les noves 17 hores més les 7 habituals obligava els MIR a fer igualment 24 hores, cosa que Padilla ha negat categòricament. “Això parteix d’una dissonància cognitiva de gent que es resisteix a pensar que les coses puguin canviar a millor. Quan diem que es passa de guàrdies de 24 hores a guàrdies de 17 hores, no vol dir que a això li hagis de sumar les 7 hores de feina ordinària. Vol dir que, sumis el que sumis, ordinari, guàrdies, el que sigui, el màxim seran 17”.

El passat 17 de setembre, Padilla ja va avançar en exclusiva a Redacción Médica que, de no aprovar-se l’Estatut Marc tal com va arribar al Congrés, la possibilitat que els MIR fessin menys hores de guàrdia que els facultatius amb més trajectòria era cada cop més possible. "Cada un dels actors implicats en tot això també haurà de respondre a quina ha estat la seva tasca per garantir que primer siguin els residents els que tinguin unes condicions laborals per les quals s’ha estat durant dècades reivindicant abans que la resta de professionals".

La següent pregunta tenia a veure amb els efectes d’aquesta reducció de jornada laboral en el salari. El secretari ha aclarit el dubte. “El primer que va al Reial decret és una pujada del complement de formació que tenen els residents. Abans un resident de primer any no cobrava res de complement de formació. El de segon cobrava un 8 per cent, el tercer un 18 per cent, pujant així fins al cinquè any. Ara al de primer any ja se li posa un 18 per cent. És a dir, se li puja gairebé un 20 per cent aquest complement de formació i després un 10 per cent més segons vagin passant els anys”. “El resident ja no dependrà tant de les guàrdies que fa, sinó que es reforça el salari base”.

Pujada de sou protegida davant diferents permisos laborals

A més ha aclarit que aquesta reforma està blindada davant permisos laborals. “Es fa també quan estigui de baixa per malaltia, quan estigui de permís de maternitat, quan estigui de permís de paternitat, per un altre tipus de cures”.

En aquell moment, García ha recordat que les competències a l’hora d’augmentar els sous variables en referència a les hores de guàrdia realitzades depenen de les comunitats autònomes i que, mentre alguns territoris sí que estan pujant aquestes partides, altres no.

La pujada salarial entrarà en vigor a partir de l’1 de gener de 2027, segons ha confirmat Padilla. El canvi en el nombre màxim d’hores de guàrdia a 17 arribarà al setembre d’aquell mateix any, amb l’objectiu que, amb el temps “el que fa uns mesos es veia com a impossible d’aquí a uns anys es vegi com la més gran de les normalitats”.