Sanitat detalla els nous requisits clínics per realitzar ingressos psiquiàtrics involuntaris per "urgència vital"
El Comissionat de Salut Mental prepara un manual pràctic per guiar els metges en aquests ingressos
I a més: Sanitat aplica des d'aquest divendres les noves garanties en les intervencions involuntàries per salut mental
El Ministeri de Sanitat ha publicat un document aclaridor per detallar l'aplicació del nou article 13 bis de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat, que va entrar en vigor el passat 23 d'octubre i modifica les garanties sanitàries dels internaments psiquiàtrics involuntaris. La norma manté intacte el marc judicial vigent, però exigeix nous requisits clínics documentals per protegir l'autonomia i la voluntat del pacient en l'àmbit de la salut mental.
El text confirma que els ingressos involuntaris continuaran regint-se per l'article 763 de la Llei d'Enjudiciament Civil. Els no urgents continuaran requerint autorització judicial prèvia, mentre que els urgents exigiran informar el jutjat en un termini màxim de 24 hores després de l'acte d'internament per a la seva posterior ratificació en les 72 hores següents.
La principal novetat recau sobre aquells ingressos urgents que constitueixin una "urgència vital", definida per la llei com una situació excepcional de risc imminent per a la vida o la integritat de la persona o de tercers, on resulta impossible obtenir el consentiment i els sistemes de suport han fracassat.
Per a aquests casos d'urgència vital, l'article 13 bis imposa als professionals sanitaris el compliment de diverses garanties fonamentals que hauran de quedar obligatòriament reflectides a la història clínica. En primer lloc, s'exigeix facilitar els mitjans i suports necessaris perquè el pacient comprengui la situació i participi en la presa de decisions, conforme a la Llei 8/2021. Si el pacient no es troba en condicions de decidir, resulta obligatori consultar les seves voluntats anticipades o preferències manifestades amb anterioritat, respectant-les sempre que no contravinguin la normativa o la bona praxi clínica.
Juntament amb aquestes mesures de suport, el facultatiu ha de detallar per escrit l'esgotament de la via voluntària, explicant si les alternatives a l'ingrés forçós van ser rebutjades, van resultar ineficaces o no estaven disponibles. Així mateix, ha de constar explícitament a l'historial que el pacient va ser informat de totes les seves garanties processals -encara que el personal sanitari no és responsable del seu compliment-, incloent-hi la necessària ratificació judicial en 72 hores i el seu dret a representació i defensa.
Seguretat jurídica davant la manca de recursos
Per blindar la seguretat jurídica dels professionals davant possibles mancances estructurals del sistema o la manca de recursos, Sanitat especifica un marc d'actuació. Si resulta impossible donar compliment a totes les exigències de la llei, el sanitari haurà d'adoptar les alternatives que estiguin al seu abast i justificar detalladament a la història clínica quins aspectes concrets no s'han pogut complir i els motius exactes d'aquesta impossibilitat.
Amb l'objectiu d'unificar criteris i facilitar l'aplicació d'aquest article 13 bis, el Comissionat de Salut Mental ja treballa en dues vies. D'una banda, un desenvolupament reglamentari de la norma que se sotmetrà a consulta pública amb societats científiques, familiars i associacions de pacients. D'altra banda, la propera publicació d'un manual breu de recomanacions amb exemples pràctics per als sanitaris.
El ministeri aclareix que la legislació i l'especial protecció aplicable als menors d'edat no pateixen modificacions amb aquest nou marc. De la mateixa manera, la norma estableix que cap persona pot ser ingressada de manera involuntària per raó exclusiva de la seva discapacitat, exigint-se sempre una situació clínica que ho justifiqui sota el pertinent control judicial.
