Comunitat Valenciana i Extremadura són les CCAA més saludables: el 70% de la seva població se sent "bé o molt bé"
L'Enquesta de Salut d'Espanya 2025 situa en el 68,3% la població que qualifica la seva salut de bona o molt bona, la dada més baixa des de 1987, tot i que hi ha comunitats amb un valor per sobre de la mitjana
I a més: La IA sanitària busca fer el salt definitiu a la pràctica clínica amb garanties de bona governança i seguretat
La valoració que els espanyols fan de la seva pròpia salut travessa el seu pitjor moment en gairebé quatre dècades. Segons l'Enquesta de Salut d'Espanya (ESdE) 2025, publicada el 20 d'octubre pel Ministeri de Sanitat, el 68,3% de la població qualifica el seu estat de salut com a bo o molt bo, el percentatge més baix des de l'inici de la sèrie el 1987. L'enquesta, elaborada juntament amb l'Institut Nacional d'Estadística (INE), es basa en 25.961 entrevistes, 21.641 a persones de 15 anys o més i 4.320 a menors.
Aquest promig nacional amaga, però, diferències notables entre territoris. Entre la comunitat on millor es valora la salut i aquella on pitjor es valora hi ha nou punts de distància, i la bretxa entre homes i dones arriba a superar els 13 punts en algunes regions. D'aquesta manera, les taules autonòmiques de l'enquesta permeten dibuixar un mapa de com perceben la seva salut els residents a cada comunitat.
La Comunitat Valenciana i Extremadura, al capdavant
La Comunitat Valenciana i Extremadura comparteixen el primer lloc entre les comunitats autònomes: a totes dues, el 70,7% de la població considera que la seva salut és bona o molt bona. Les segueixen molt de prop Navarra (70,1%) i Aragó (70,0%), les altres dues comunitats que arriben o superen el 70%.
Per sobre de la mitjana nacional també es troben la Comunitat de Madrid (69,8%), el País Basc (69,7%), Balears (69,6%), Catalunya (68,8%) i Andalusia (68,4%). Balears destaca a més per tenir el percentatge més alt de persones que qualifiquen la seva salut de “molt bona” entre les comunitats autònomes, un 25,9%, davant del 20,9% de mitjana.
Galícia, a la cua del rànquing
A la part baixa de la taula es troben Galícia, amb un 61,6%, Canàries (63,8%), Astúries (65,1%) i Castella-la Manxa (65,4%). Galícia concentra diversos dels pitjors indicadors de l'enquesta: és la comunitat amb menys persones que qualifiquen la seva salut de molt bona (14,8%), la que més la qualifica de regular (28,2%) i la que té el percentatge més alt de valoracions negatives, ja que el 10,2% dels seus habitants considera que la seva salut és dolenta o molt dolenta, davant del 7,9% de mitjana. Canàries (9,9%), Castella i Lleó (9,6%) i Astúries (9,5%) la segueixen en aquest indicador.
Mèdica en consulta.
Les dones valoren pitjor la seva salut
A nivell nacional, el 73,6% dels homes qualifica la seva salut de bona o molt bona, davant del 63,1% de les dones. Aquesta bretxa de més de deu punts es repeteix a gairebé tot el territori, tot i que amb intensitats molt diferents. Les diferències més grans es registren a Galícia, on només el 54,8% de les dones valora bé la seva salut, davant del 68,9% dels homes (14 punts), i a Andalusia (75,5% davant de 61,6%, gairebé 14 punts). La Comunitat de Madrid, Castella i Lleó, Balears i Castella-la Manxa també superen els 11 punts de diferència.
A l'altre extrem, Extremadura (3,9 punts) i el País Basc (4,7) són les comunitats amb menys distància entre sexes. Navarra és l'única excepció a tot el país: allà les dones valoren la seva salut millor que els homes, amb un 71,4% davant d'un 68,8%.
![Sede del Consorci de Salut i Social de Catalunya.](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/158381.jpg?p=g:fp:0.5:0.31\/w:320\/h:240&h=6oF3txRd"])
Ceuta i Melilla, regions a tenir en compte
Si s'inclouen les ciutats autònomes, Ceuta encapçalaria la classificació amb un 79% de població que valora positivament la seva salut, i Melilla se situaria en un 69,2%. No obstant això, la mateixa enquesta adverteix que les dades corresponents a grups de menys de 35.000 persones s'han d'interpretar amb precaució, ja que poden estar afectades per errors de mostreig elevats, per la qual cosa aquestes xifres no són del tot comparables amb les de la resta de territoris.
Què hi ha darrere de les diferències?
Les dades autonòmiques de l'enquesta no estan ajustades per edat, i l'edat és un dels factors que més pesa en com valorem la nostra salut. Segons la mateixa enquesta, nou de cada deu nens d'entre 5 i 14 anys tenen una salut bona o molt bona segons les seves famílies (90,7%), un percentatge que cau al 57,1% entre els 55 i els 64 anys i al 33% a partir dels 85. Per això, l'estructura demogràfica de cada comunitat influeix en la seva posició al rànquing.
També pesen les condicions socioeconòmiques. A escala nacional, el 79% de les persones de la classe social més afavorida valora la seva salut com a bona o molt bona, davant del 62% de la classe menys afavorida, una bretxa de 17 punts que mostra fins a quin punt la percepció de la salut depèn també del context social.
El rànquing de salut percebuda per comunitats
- Comunitat Valenciana: 70,7%
- Extremadura: 70,7%
- Navarra: 70,1%
- Aragó: 70,0%
- Comunitat de Madrid: 69,8%
- País Basc: 69,7%
- Balears: 69,6%
- Catalunya: 68,8%
- Andalusia: 68,4%
- Castella i Lleó: 67,9%
- Regió de Múrcia: 67,1%
- La Rioja: 66,1%
- Cantàbria: 66,1%
- Castella-la Manxa: 65,4%
- Astúries: 65,1%
- Canàries: 63,8%
- Galícia: 61,6%
Mitjana d'Espanya: 68,3%
