Mónica García cedeix a Ada Colau el cap de llista per a les eleccions generals
Fonts del partit confirmen la proposta, que encara ha de ser aprovada per la catalana i la resta de partits del Front Ampli
L'avançament electoral ha obligat els partits a l'esquerra del PSOE a iniciar una cursa contrarellotge per armar la seva estratègia política. Fins ara, l'aliança progressista havia confirmat una candidatura única, el nou Front Ampli (IU, Més Madrid, Comuns i Moviment Sumar). Els portaveus, en la roda de premsa d'aquest dilluns, van assegurar estar “preparats” per al que ve. Això sí, faltava conèixer una peça clau: el nom del candidat.
Entre les opcions, el perfil de Mónica García prenia cada cop més força. “Estic disposada al que calgui per frenar l'extrema dreta i els especuladors”, va assegurar la ministra de Sanitat. Aquest dimecres Més Madrid ja ha fet la seva oferta. Fonts de Redacción Médica confirmen que el partit ha proposat Ada Colau com a candidata a la presidència del Govern, "com a part d'una candidatura coral que respecti la pluralitat territorial del Front Ampli". De moment, Colau, que és qui ha de donar el sí definitiu, no s'ha pronunciat. A més, la proposta també ha d'aconseguir l'aprovació de la resta de partits.
"Més Madrid, en el seu convenciment per una aposta confederal dels territoris que componen el país, cedeix la candidatura a la presidència del Govern a Barcelona", expliquen. La notícia arriba tres mesos després de confirmar la candidatura de García a l'Assemblea de Madrid, després de les primàries del seu partit. Prèviament, l'enfrontament entre ella i el portaveu adjunt a l'Assemblea de Madrid de Més Madrid, Emilio Delgado, va saltar a l'opinió pública durant setmanes. Tanmateix, el conflicte es va saldar amb un acord de pau pel qual es segellava el futur d'ambdós: Delgado aniria al Congrés i García seria la candidata a Madrid. El nou escenari obliga Més Madrid a reordenar les peces al tauler autonòmic.
El salt a la política nacional de Mónica García
García porta des del 2023 al capdavant de la cartera de Sanitat. La creació de l'Agència Espanyola de Salut Pública (Aesap), l'aprovació de la Llei ELA i la reactivació de la universalitat en el Sistema Nacional de Salut són els tres grans fites del seu mandat. Tanmateix, deixa al tinter la culminació de la reforma farmacèutica i l'aprovació del nou Estatut Marc. Això darrer és, probablement, el més polèmic d'aquests darrers anys. Tot i que el projecte va obtenir el suport dels sindicats negociadors, es va topar amb el rebuig frontal de les centrals mèdiques, que van arribar a convocar una vaga indefinida en el Sistema Nacional de Salut (SNS) com a forma de rebuig al text.
