L'OMS retira als EUA l'estatus de país lliure de xarampió després de registrar 10 morts en el que portem d'any
L'organisme constata el restabliment de la transmissió endèmica al país, així com a Mèxic i Bolívia
I a més: Brot de xarampió a Amèrica: més de 55.000 casos, 77 morts i risc que torni a ser endèmic
L'Organització Panamericana de la Salut (OPS) -oficina regional de l'Organització Mundial de la Salut-, ha anunciat aquest dimarts la retirada de l'estatus de país lliure de xarampió als EUA després de registrar unes xifres de contagis inèdites en les darreres tres dècades. L'anunci s'ha produït pocs dies després que les autoritats sanitàries dels estats de Pennsilvània i Wisconsin confirmessin dues noves morts per aquesta infecció, elevant a una desena el nombre de morts en el que portem d'any per aquesta causa.
Així ho ha anunciat en roda de premsa el director de l'OPS, Jarbas Barbosa, en la qual també ha comunicat la retirada d'aquesta distinció a Mèxic i Bolívia, en base a les conclusions de monitoratge sobre aquesta malaltia infecciosa que gestiona l'entitat. Aquesta decisió arriba després de constatar la circulació ininterrompuda d'un mateix genotip i llinatge viral durant almenys un any, cosa que confirma el restabliment de la transmissió endèmica d'acord amb els criteris epidemiològics de l'organisme.
En el cas dels EUA, l'escalada de contagis ha deixat un total de 5.412 casos confirmats en el que portem de 2026, segons les dades dels Centers for Disease Control and Prevention (CDC). La xifra duplica amb escreix els 2.289 contagis notificats en tot 2025 i marca el pitjor registre des del pic de 9.643 casos assolit el 1991. Aquest notable creixement es fa encara més evident en la comparativa des de començaments d'aquest segle, amb uns 180 casos detectats anualment de mitjana entre l'any 2000 i 2024.
La gravetat de la situació actual ha portat estats com Nova York a declarar l'emergència sanitària per xarampió, mentre que Pennsilvània ja ha superat la barrera dels 1.000 contagis. "Perdre l'estatus d'eliminació del xarampió significa molt més que perdre una designació de salut pública. Significa que el virus ha circulat durant un període prolongat, posant les famílies i les comunitats en risc de patir malalties, hospitalitzacions i morts que es poden prevenir", ha assenyalat Barbosa durant la seva compareixença.
Bretxes de vacunació i retrocés continental
El xarampió és una de les malalties víriques més contagioses del planeta, sent a més focus de complicacions greus com pneumònia, encefalitis, ceguesa o la mort; el virus debilita el sistema immunitari durant mesos després de la infecció.
Per a l'OPS, l'origen d'aquest ressorgiment rau en les bosses de població no immunitzada. Tot i que les estadístiques nacionals solen reflectir mitjanes elevades, Barbosa ha subratllat que aquestes xifres amaguen bretxes locals d'infraprotecció alimentades per barreres d'accés sanitari, dosis omeses, desinformació i reticència a les vacunes. Per aquest motiu, Barbosa ha asseverat que "l'eliminació del xarampió no és un trofeu que es guanya una vegada i es col·loca en una prestatgeria", sinó que s'ha de protegir cada dia. Davant d'aquesta situació, ha recordat la importància de mantenir les taxes de vacunació al 95 % amb dues dosis de la vacuna a totes les comunitats.
El cas estatunidenc agreuja el deteriorament epidemiològic al continent americà. La regió, que va ser la primera del món a eradicar la malaltia i havia aconseguit recuperar el seu estatus continental lliure de xarampió el 2024 després de contenir els brots a Veneçuela i Brasil, va tornar a perdre la certificació regional el novembre de 2025 a causa d'un brot al Canadà que va superar els 5.100 casos. Al 13 de novembre de 2026, la regió registra 58.213 contagis confirmats i 82 morts, davant dels 12.806 casos reportats en el mateix període de l'any anterior.
Vigilància epidemiològica i reforç preventiu
Per revertir aquest escenari, la comissió tècnica de l'OPS ha instat els països afectats a executar sis mesures prioritàries destinades a tallar les cadenes de contagi. En primer lloc, recomana utilitzar l'eina d'avaluació de riscos de l'organisme per identificar municipis i poblacions vulnerables on tancar les bretxes d'immunitat, juntament amb la realització de cerques actives de casos cada tres mesos en centres de salut, comunitats i laboratoris.
Així mateix, la RVC demana millorar la classificació de les sospites de reaccions vacunals aplicant els criteris temporals de l'OPS i realitzant proves de genotipificació mitjançant PCR en els positius per diferenciar les soques vacunals del virus salvatge. A això s'hi suma la necessitat d'adaptar les intervencions mitjançant la Matriu de Preparació i Resposta davant el Xarampió de juliol de 2026, verificar l'estat de vacunació del personal sanitari aplicant protocols d'aïllament aeri i dotar de recursos immediats els equips de camp per eliminar barreres operatives.
Davant d'aquest escenari, el responsable d'immunització de l'OPS, Daniel Salas, ha instat Washington a adoptar una "resposta ràpida" davant de cada nou cas detectat i una major coordinació entre estats. Salas ha reconegut que les autoritats estatunidenques ja han posat en marxa inspeccions i campanyes per intensificar la immunització, i ha avançat que l'organisme espera rebre un pla d'acció nacional en les properes setmanes per frenar la propagació.
Tot i la gravetat del retrocés, Barbosa ha assenyalat que la situació és reversible, posant com a exemple la tasca del Canadà per recuperar la certificació: "Sabem què funciona. I amb un compromís i una acció sostinguts, les Amèriques poden tornar a eliminar la transmissió del xarampió".