Més del 40% dels professors de Medicina ucraïnesos han hagut d'interrompre les seves classes per alarmes antiaèries
Tanmateix, el 80% dels enquestats espera continuar treballant a Ucraïna en el futur
I a més: Els conflictes bèl·lics actuals no ens han de fer oblidar d'altres enquistats
Entre el 36 per cent i el 42 per cent dels professors de medicina de la Universitat de Kíiv han hagut d'interrompre les seves classes per alarmes antiaèries i fins al 20 per cent va impartir classes interrompudes per una alarma aèria durant bombardejos (impactes, explosions...). A més, el 96 per cent va impartir classes després d'una alarma aèria i el 83 per cent va impartir classes després d'un bombardeig.
Així es desprèn d'un treball acadèmic publicat a la revista BMC Medical Education elaborat pels professors Iurii Kuchyn, Kateryna Bielka, Lesya Lymar, Olena Vavrinevych, Mykola Kondratiuk, Nataliia Stuchynska, Ievgeniia Burlaka i Livia Puljak—professors de la Universitat Mèdica Nacional Bogomolets, a Kíiv— en què es va interrogar, en dues onades, a 199 professors d'aquesta mateixa universitat amb la finalitat d'aportar dades sobre com viuen la guerra aquells que tenen la doble missió de formar els futurs metges del país i, a més, contribuir al sistema sanitari.
Pel que fa a les pèrdues materials i de treball acadèmic causades per la guerra, un 16 per cent confessa pèrdues materials i un 22 per cent confessa haver patit pèrdues de treball acadèmic. A més, entre el 74% i el 83% va descriure els talls d'electricitat i internet com a difícils o molt difícils.
Desitgen continuar al país
Les respostes apunten al que els autors descriuen com un "patró dual": la coexistència d'un funcionament professional autopercibit relativament alt amb una considerable càrrega emocional.
D'una banda, el 84 per cent dels enquestats el 2024 i el 76 per cent el 2025 va valorar amb un 4 o un 5 la seva eficàcia docent i al voltant de dos terços van triar la màxima puntuació de satisfacció amb la seva feina, i més del 80 per cent va dir que planeja continuar com a professor universitari a Ucraïna durant els pròxims cinc anys.
D'altra banda, el 65 per cent va declarar sentir ansietat de manera habitual. L'esgotament mental alt va ser assenyalat per gairebé el 50 per cent, respectivament, i la irritabilitat va afectar el 52,5 per cent i el 43 per cent. La por va afectar el 28 per cent i les emocions positives van ser minoritàries: la calma la va esmentar només el 4 per cent el 2024 i el 13 per cent el 2025. Tanmateix, el 61% confessa estar ja adaptat a la situació de guerra que viu el país. "Els participants van informar, en general, de percepcions favorables sobre el seu funcionament professional, malgrat la freqüent càrrega emocional i l'esgotament mental", declaren els autors de l'estudi, que expliquen que el manteniment de l'activitat professional durant condicions bèl·liques prolongades "no s'ha d'interpretar com a absència de tensió emocional".
Finalment, els autors de l'estudi confessen que aquest presenta diverses limitacions, ja que es va realitzar en una única institució mitjançant participació en línia voluntària i mostreig per conveniència, cosa que "introdueix possibles biaixos de selecció i de no resposta, i limita la generalització dels resultats". "És possible que el personal amb accés limitat a internet, temps o capacitat per participar estigués infrarrepresentat", destaquen.
A més, assenyalen que totes les dades van ser autoinformades i l'estudi va utilitzar mesures desenvolupades pels autors, basades en gran part en respostes úniques, en lloc d'instruments estandarditzats i validats.
