El blindatge del Govern britànic als seus propis metges desploma la competència per les places MIR
Aquest canvi de paradigma respon a l'entrada en vigor d'una reforma legislativa el passat mes de març que ha reduït a la meitat la ràtio d'aspirants per plaça, segons revelen dades de l'NHS.
I a més: Ser MIR a Londres: "Quan tornes a Espanya és com si no haguessis marxat"
L'estratègia del Regne Unit per reduir el col·lapse en l'accés a places de formació mèdica especialitzada ha donat els seus fruits set mesos després de l'entrada en vigor d'una reforma legislativa que prioritza els estudiants britànics per a l'accés a aquests llocs.
La Medical Training (Prioritisation) Act 2026, adoptada per l'executiu britànic el passat mes de març, ha implantat una reforma en el model de provisió d'aquests llocs que, segons xifres del mateix Sistema Nacional de Salut britànic (NHS, per les seves sigles en anglès), ha reduït a la meitat les ràtios de sol·licitants per cada lloc. El model fixa un canal prioritari d'accés per a graduats procedents d'universitats britàniques i d'altres països de l'Espai Econòmic Europeu que ha concentrat aproximadament la meitat de les sol·licituds totals.
D'aquesta manera, segons revela un estudi publicat al British Medical Journal, entre els aspirants del grup establert com a prioritari es va registrar una taxa de 1,86 sol·licitants per cada plaça. Per contra, en el total d'aspirants la ràtio assolida el 2026 va ser de 3,69 aspirants per cada lloc, amb un repartiment de 10.682 places per a 39.387 aspirants.
Aquestes xifres marquen un canvi de paradigma en el model de formació mèdica al país, amb el qual l'Executiu britànic ha intentat sufocar el creixent malestar entre els aspirants per la dificultat d'obtenir una plaça.
L'alleujament coincideix amb l'obertura de la primera ronda de selecció en els programes troncals (CT1) i d'especialitat inicial (ST1), que incorpora places addicionals en 16 itineraris troncals i integrats i en 32 programes superiors. Aquest reforç forma part del compromís governamental assolit al juny, en el marc de l'acord salarial amb els metges residents, per crear 4.500 llocs formatius en els pròxims tres anys.
"Un alleujament per als metges britànics"
La reforma impulsada la passada primavera va néixer com a resposta al malestar del col·lectiu de residents nacionals, que va protagonitzar mesos de protestes que van incloure 15 crides a la vaga per reclamar més garanties en l'estabilització dels futurs especialistes del sistema.
El Comitè de Metges Residents de la British Medical Association (BMA), la principal agrupació de facultatius al Regne Unit, ha celebrat aquestes xifres com un èxit respecte a les seves reivindicacions. La insuficient provisió de places per als residents ve generant, segons l'organització, uns importants "colls d'ampolla" en el desenvolupament curricular dels metges davant dels quals reclamaven mesures a l'administració.
Des d'aquesta entitat, entenen que aquesta “dràstica” reducció de la competència per les places suposa un “alleujament per als metges britànics”. No en va, adverteixen que es mantindran vigilants i seguiran pressionant el Govern per adoptar respostes estructurals en aquesta línia.
Des de BMA critiquen que aquesta reforma legislativa hagi estat adoptada com una mesura d'urgència i reclamen que, més enllà de contemplar-la com un pedaç a la crisi de manca de places d'especialistes, s'adopti "un pla de recursos humans veritablement innovador" per fer sostenible el propòsit a llarg termini.
El president del Comitè de Metges Residents d'aquest sindicat, Callum Parr, ha mostrat la seva satisfacció amb aquesta notícia en un context en què “la competència pels llocs de formació s'ha disparat durant anys”. Així, Parr entén que s'ha fet front als “obstacles que amenaçaven amb truncar la carrera” dels especialistes formats a universitats britàniques. “Aquesta política haurà garantit la feina de molts metges a l'NHS durant els pròxims anys”, ha sostingut en declaracions recollides per BMA.
En aquesta línia, el representant sindical ha atribuït aquest èxit als mesos de mobilització promoguda des de l'organització. “No hauria d'haver estat necessària una vaga per aconseguir això, però això és una mostra del que podem aconseguir quan ens organitzem: polítiques de sentit comú que funcionen per als pacients i per als metges”, ha asseverat.
La mesura obre el debat sobre el paper i la presència dels metges estrangers a l'NHS i planteja dubtes per l'impacte que pugui tenir en la cobertura de places en zones rurals i entorns de menor atractiu per als metges. Des del col·lectiu de residents es planteja com un mecanisme per promoure la retenció dels facultatius formats amb fons públics al país, tot i que planteja recels sobre l'equitat en l'accés a aquests llocs.
Es tracta d'una discussió molt vigent també a Espanya, davant la inusitada xifra d'homologacions de títols de Medicina l'any passat i la recurrent demanda del col·lectiu mèdic d'acabar amb la contractació de metges sense títol d'especialista.
