El nou model sanitari que obligarà els no residents a pagar per les urgències a Portugal
Chega aconsegueix que l'Assembleia de Portugal voti a favor del seu pla contra el 'turisme de salut'
I a més: Portugal: la segona onada reformista de l'Atenció Primària i integrada
La sanitat viu moments de transformació. A Europa, la legislació busca adaptar els diferents sistemes sanitaris a irrupcions com la intel·ligència artificial o les noves tecnologies, mentre que els Estats membres fan front a l'escassetat de metges i a les elevades llistes d'espera. Un dels territoris que està treballant per acabar amb aquests problemes és el portuguès, tot i que ha posat damunt la taula un model de gestió sanitària una mica polèmic entre les forces d'esquerres de l'Assembleia da República.
Concretament, el passat 16 d'octubre, la Cambra va aprovar "na generalidade" -en primera volta- els projectes de llei del PSD, CDS-PP i Chega per regular l'accés de ciutadans estrangers no residents al Serviço Nacional de Saúde (SNS). Les propostes busquen donar resposta al fenomen del 'turisme de salut' i estableixen l'exigència de comprovants de domicili o de assegurança de salut, així com el reforç dels mecanismes de cobrament de les cures prestades.
Una d'aquestes normatives es va registrar el passat mes de maig sota la signatura del partit portuguès Chega. Si s'aprofundeix, la iniciativa legislativa planteja una modificació substancial de la Llei de Bases de la Salut i de l'Estatut del Serviço Nacional de Saúde (SNS) per obligar els nacionals de països extracomunitaris que acudeixin a Portugal a costejar els actes mèdics dels quals es beneficiïn.
Pèrdua de la condició de beneficiari i cobrament d'urgències
Segons el text de la proposta, els ciutadans de països no pertanyents a la Unió Europea que no disposin de residència deixaran de ser considerats beneficiaris del sistema públic. Per tant, el seu dret d'accés al SNS quedarà estrictament condicionat al pagament dels serveis assistencials consumits. Si tira endavant, la condició de beneficiari quedaria reservada en exclusiva a ciutadans amb residència permanent o temporal, nacionals de la UE, immigrants amb la seva situació legalitzada i persones a qui se'ls hagi concedit el dret d'asil.
El projecte de llei contempla una excepció per a les situacions d'emergència mèdica, garantint l'assistència vital per a persones no beneficiàries, com ara immigrants irregulars, apàtrides o sol·licitants de protecció internacional pendents de resolució. No obstant això, la proposta subratlla que l'atenció d'urgència es realitzarà mitjançant el pagament dels serveis prestats i no eximirà el pacient de l'obligació de presentar posteriorment un comprovant de cobertura de cures de salut.
L'impacte del "turisme de naixement"
El grup parlamentari justifica aquest conjunt de restriccions alertant dels "efectes devastadors" del turisme de salut, definint-lo com una pràctica en què estrangers viatgen al país amb l'únic o principal objectiu de rebre atenció mèdica sense cost. Chega denuncia la proliferació de "consultors d'immigració" que arriben a oferir paquets de 5.500 euros per tramitar el número de la Seguretat Social, el número fiscal i l'identificador del SNS, fomentant un "turisme de naixement" massiu als hospitals lusitans.
Aquesta arribada de pacients estrangers d'Àfrica, Amèrica del Sud i Àsia estaria generant un quadre de sobrecàrrega assistencial extrema, especialment en casos d'embarassos d'alta complexitat, la qual cosa, segons els administradors dels centres citats en el text, suposa una "hemorràgia" de recursos que posa en perill la cohesió de les plantilles mèdiques i la sostenibilitat del sistema. El partit considera que l'actual marc legal portuguès, caracteritzat per la seva tendència a la gratuïtat i unes lleis de nacionalitat permissives, actua com un incentiu pervers per a aquestes pràctiques.
Més de 45.000 atencions sense cobertura
Per argumentar la urgència de la seva proposta legislativa, la formació es recolza en les darreres dades de la Inspecció General de les Activitats en Salut (IGAS) publicades el novembre de 2024. L'informe oficial revela que, al llarg de 2023, les urgències hospitalàries del SNS van atendre 43.264 ciutadans sense estar emparats per assegurances, convenis internacionals o la Targeta Sanitària Europea.
La pressió es va agreujar significativament durant aquell any, arribant a les 45.476 atencions sense cobertura només en els primers nou mesos de 2024. La proposició destaca l'impacte crític en zones de gran densitat demogràfica, revelant que a la Unitat Local de Salut d'Almada/Seixal el 65,5 per cent dels assistits en els darrers anys no tenien cobertura, una taxa que s'enfila fins al 97,7 per cent en el cas de la Unitat Local de Salut d'Amadora/Sintra.
Propers passos en la tramitació legislativa
Després de superar aquest primer gran filtre a l'Assemblea, en ser recolzada pels partits del Govern, amb la seva aprovació en la generalitat, el projecte de llei no entra en vigor de manera immediata. La iniciativa passa ara a la fase de debat en l'especialitat en el si de la comissió parlamentària corresponent, on els grups polítics podran proposar i votar esmenes als articles concrets. Un cop conclosa aquesta revisió detallada, el text final tornarà al ple per sotmetre's a la votació final global. En cas de ser definitivament aprovada, la norma es remetrà al President de la República per a la seva promulgació i posterior publicació al Diário da República, moment en què es fixarà la seva entrada en vigor.
